Grècia s’obre als turistes i creua els dits

BarcelonaA partir del 15 de juny els alemanys, australians, japonesos o xinesos podran anar de vacances a Grècia, però els espanyols, italians, britànics o francesos hauran d’esperar. El govern grec va anunciar divendres la reobertura del turisme a un total de 29 països, una llista que exclou els llocs més colpejats per la pandèmia. Els visitants no hauran de passar quarantena, però s’hauran de sotmetre a proves PCR si els toca un dels controls aleatoris que es faran als aeroports. Contra pronòstic, Grècia ha superat la primera onada de l’epidèmia amb nota: 178 morts i 2.917 casos confirmats entre els seus 11 milions d’habitants. Ara es vol reobrir al turisme, un sector fonamental per a la seva economia, sense posar en perill la seva gent.

Repensar com poden ser les vacances sense cues a l’Acròpolis, esmorzars de bufet lliure als hotels o autobusos i ferris plens a vessar, ha estat urgent en una Grècia on el 20% del PIB i un de cada cinc llocs de treball depenen del sector. El país ha superat la primera onada de la pandèmia molt millor del que s’esperava amb una població envellida i un sistema sanitari destrossat per deu anys de retallades. Però l’impacte econòmic serà devastador, tot just quan els grecs començaven a aixecar cap després de la fallida i les dures mesures d’austeritat dictades per la troica.

El 2019 Grècia va acollir 33 milions de visitants -més del triple de la seva població- que van injectar 18.200 milions d’euros a la seva maltractada economia. Enguany el govern espera l’arribada de 9 milions de turistes, que gaudiran del luxe de visitar les meravelles de la terra de Plató sense aglomeracions.

“Més complicat per als grans”

El 15 de juny és tard per al sector, però encara permet un cert marge per salvar la temporada. “Calculem que el 65% dels hotelers hauran de declarar la fallida”, apunta Christina Tetradis, vicepresidenta de la Cambra d’Hotels i propietària d’un resort a l’illa de Zacint. També assegura que la indústria és conscient dels riscos d’obrir el país massa aviat, però recorda que Grècia ha resistit prou bé la pandèmia, en comparació amb els països de l’Europa occidental. “Serà més complicat per als hotels grans: gestionar les piscines, els bufets, i què passa si algú es posa malalt, però el fet que aquí s’hagi pogut controlar el virus ens don una avantatge en un moment en què la gent valora molt la situació sanitària: podem projectar una imatge de seguretat”, afegeix.

Conscients que el sistema sanitari no aguantaria (entre el 2009 i el 2015 la despesa sanitària es va reduir un terç per les tisorades dictades pels creditors i quan va començar l’epidèmia només hi havia 560 llits d’UCI), el govern del conservador Kyriakos Mitsotakis va ser dels primers a aplicar mesures de distanciament. El desconfinament s’ha fet amb prudència i en el cas del turisme s’exclouen mercats clau per al turisme a Grècia, com el britànic o el francès, per criteris epidemiològics. S’hauran de substituir per visitants dels balcans i l’Europa central o de l’Àsia. Per fer el país més competitiu, s’han rebaixat els impostos del 24% al 13% per als avions, vaixells i autobusos i també s’ha reduït l’IVA del cafè i els cinemes a l’aire lliure.

“Hem de trobar l’equilibri entre la protecció i la garantia que les vacances no deixin de ser vacances, perquè la gent el que vol és relaxar-se”, apuntava la setmana passada en una conferència de The Economis t el ministre de turisme, Harry Theoharis. “I pensar com ho fem per mantenir la capacitat del nostre sistema sanitari no només d’atendre els grecs sinó també els turistes”, afegia. Un repte difícil en un país amb unes 200 illes habitades, algunes només durant l’estiu i amb una cobertura sanitària rudimentària. L’alcalde d’Astipàlea, Nikolas Komineas, declarava dijous al diari grec Kathimerini que l’ambulatori d’aquesta illa amb 1.300 residents (i que l’any passat va rebre 30.000 visitants) disposa de quatre metges i una sala d’aïllament.

Els epidemiòlegs alerten dels riscos de l’obertura turística. Ho apuntava a The Guardian el doctor Gkikas Magiorkinis, que forma part del comitè científic que assessora el govern: “Si venen 9 milions de turistes i només un 1% es contagia, tindrem 90.000 nous casos”.