IMMIGRACIÓ
Internacional 13/10/2019

Grècia endureix les polítiques antiimmigració

El govern anuncia més patrulles frontereres i més deportacions per frenar l’augment d’arribades

Emma Pons Valls
3 min
Una refugiada alletant el seu nadó a l’arribar al port grec del Pireu.

Atenes“El problema que afrontem avui és més de migrants que de refugiats”. Amb aquesta declaració d’intencions va començar el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, una intervenció al Parlament en què va detallar les noves mesures migratòries del govern, marcades per un enduriment generalitzat. Al mes de setembre, 10.000 persones van arribar a les illes, la xifra mensual més alta des del 2016. Mitsotakis s’ha proposat frenar aquest increment amb el reforç de les patrulles frontereres -per mar i per terra- i l’augment de les deportacions a Turquia, que situa en 10.000 per a finals de l’any 2020.

“Aquesta xifra és totalment irreal. És impossible tret que parlem de deportacions massives sense cap garantia legal”, apunta Natassa Strachini, advocada de l’ONG Refugee Support Aegean. Durant els quatre anys i mig del govern de Syriza, les deportacions a Turquia d’acord amb la declaració conjunta entre aquest país i la Unió Europea amb prou feines van arribar a les 1.800. L’augment d’arribades ha posat més pressió a unes ja saturades illes. La superpoblació dels camps, que allotgen 30.000 persones però estan dissenyats per a 6.000, aboca a una inseguretat i unes males condicions de vida que provoquen nombrosos accidents. A finals de setembre, a Mória, a l’illa de Lesbos, un incendi va costar la vida a una refugiada i, segons alguns mitjans locals, al seu nadó. Feia només uns dies que un nen de cinc anys havia mort atropellat per un camió mentre dormia en una capsa de cartró.

El final de l’autogestió

Després de l’incendi a Mória, Mitsotakis va reunir el seu govern d’urgència i va anunciar els primers canvis en la gestió migratòria. Una nova llei d’asil accelerarà el procés i preveu resoldre les sol·licituds en tres mesos. També preveu l’aturada del procés si el demandant no accedeix a allotjar-se a l’equipament indicat, una clàusula que les organitzacions consideren tèrbola.

“Ningú pot ser exclòs només perquè no accepta les condicions de [l’equipament de] primera acollida”, denuncia Strachini, que recorda que en el passat Grècia ha estat condemnada per vulnerar els drets humans dels migrants.

Fins ara, alguns demandants d’asil i refugiats s’allotjaven en edificis ocupats al barri atenenc d’Exàrkhia, fora del sistema oficial però més integrats al teixit urbà que als camps. Però en menys d’un mes, Mitsotakis n’ha desallotjat fins a cinc. Ara aquests espais d’autogestió ocupats durant l’anomenada crisi de refugiats ja són història. Les més de 500 persones que hi vivien han sigut traslladades a camps, i les que estaven en situació irregular, a centres de detenció.

“L’únic que vull és un sostre”

Els camps a Grècia continental, per la seva banda, freguen l’ocupació màxima. El govern n’ha obert alguns de nous, però no n’hi ha prou. Al camp de Malakasa, a 40 quilòmetres d’Atenes, les tendes de campanya es multipliquen sota sostres de llauna i en naus mig derruïdes per acollir els nouvinguts. En total, 88.000 persones refugiades viuen a Grècia, segons dades de l’ACNUR.

Mahbubasaydi, una refugiada de l’Afganistan que s’acosta a la quarantena, viu amb el marit i quatre fills menors entre lones, mantes i tendals en aquest camp. Fa tres mesos que esperen que els concedeixin un allotjament oficial. De moment, però, cada cop que plou veuen com s’inunda el petit menjador creat només amb catifes i un tendal. “L’únic que vull és tenir un sostre”, reclama.

stats