Gina Haspel passa l'examen i dirigirà la CIA malgrat les tortures

El Senat aprova el nomenament de la primera dona al capdavant dels serveis d'espionatge dels EUA

El Senat dels Estats Units ha confirmat aquest dijous Gina Haspel com a pròxima directora de la CIA malgrat les crítiques i les reticències que va aixecar la seva candidatura pels vincles amb un programa de tortures practicat durant el govern de George W. Bush. Haspel serà la primera dona que dirigirà l'agència d'intel·ligència gràcies al suport de 54 senadors, inclosos sis de demòcrates, davant dels 45 que s'hi van oposar després d'escoltar-la en els interrogatoris a què va ser sotmesa per analitzar la seva idoneïtat. 

Fins ara Haspel exercia de mà dreta de Mike Pompeo, que ha passat de dirigir la CIA a ser secretari d'Estat en substitució del cessat Rex Tillerson. 

La de Haspel és una carrera vinculada a la intel·ligència i l'espionatge, i en el seu currículum apareix una llarga etapa de 33 anys com a agent encoberta. Només en les últimes setmanes la CIA ha divulgat el destí d'algunes de les seves missions, en un esforç de transparència per intentar blanquejar la seva imatge i atraure el vot dels senadors.

Els mètodes de tortura de la CIA, al descobert

Davant d'aquests episodis, l'agent ha hagut d'assegurar en diverses ocasions que no tornaria a donar suport a una pràctica similar estant al capdavant de la CIA, malgrat que va insistir que mai va fer res fora de la llei.

La candidata es va enfrontar a una dura audiència al comitè d'Intel·ligència del Senat, on els demòcrates van intentar arrencar-li el compromís de plantar cara al president Trump –que la va felicitar per Twitter– si li demana reprendre el programa de tortures, tal com va prometre el governant durant la campanya per a les eleccions del 2016. "No crec que el president em demani això", va arribar a dir Haspel davant la frustració dels demòcrates.

No obstant això, ha assegurat que el seu "codi moral" és fort i que, si Trump li planteja aquesta disjuntiva, no reprendria el programa d'interrogatoris instaurat pel govern de George W. Bush, en el qual s'incloïen tècniques d'ofegament simulat, humiliacions, privació de son i cops prohibides des del 2009 pel president Barack Obama.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF