ANÀLISI
Misc 21/03/2020

Generació Covid-19

La pandèmia ens està fent més humans i ens fa revaloritzar la vida i els valors més bàsics

i
Mónica García Prieto
3 min
Un militar realitza tasques de desinfecció a l'aeroport del Prat, a Barcelona

PeriodistaUna vegada un estudiant va preguntar a l'antropòloga nord-americana Margaret Mead quin va ser el primer signe de civilització. Mead va respondre: "Un fèmur guarit". En el regne animal, va explicar, una cama trencada suposava la mort, ja que implicava no poder fugir dels depredadors i dificultava l'accés a l'aigua o als aliments. Un os trencat et convertia en presa, i un fèmur curat suposava que algú havia cuidat i protegit el vulnerable fins a la recuperació total. Aquest altruisme és el que ens converteix en éssers civilitzats.

En les dècades de bonança i arrogància eurocentrista vam perdre cert civisme, aquesta brúixola moral que ens porta a protegir els més febles, però la Covid-19 ens ha fet recuperar el rumb a cop de morts. La bufetada de realitat ha sigut tal que la vida abans del coronavirus sembla una ficció en la qual transitàvem de passada, atrapats en petiteses com la intolerància, l'egoisme, l'arrogància o la incessant recerca de diners per alimentar un consumisme que suplís inquietuds vitals.

Semblava que res podia dinamitar la nostra zona de confort ni la nostra ficció d'invulnerabilitat, despullant-nos d'un sistema de vida que donàvem per fet, com si les generacions anteriors no haguessin donat les seves vides per garantir els drets que ara protegeixen la nostra supèrbia.

Vivíem enganyats

Però vivíem enganyats. La realitat en temps de contagi –el confinament, el canvi de prioritats i de valors, l'estat de guerra a què ens recluten perquè entenguem que la responsabilitat individual és indispensable per vèncer l'enemic i la retòrica bel·licista, tan eficaç a l'hora d'aglutinar les masses– s'ha convertit en tan monolítica i sòlida que sembla impensable haver estat mai abans aliens al perill.

La generació Covid-19 –tots nosaltres i els nostres descendents– hem descobert que no som immortals. Pensàvem que el nostre sistema era immune a pandèmies pròpies de l'Àfrica, a l'estat d'alarma o a el toc de queda. Que això eren mals d'altres, propis de no blancs i no occidentals. I aquí estem, constatant que l'estat del benestar no ens fa immunes als mals globals i que les malalties no hi entenen d'ideologia, fronteres ni classes socials, sinó que ens agermanen a tots en la nostra vulnerabilitat més extrema. Un simple virus, una amenaça invisible, ha fet trontollar el sistema.

L'extensió de la plaga ha donat ràpids resultats. La protecció de la vida i la preservació i millora d'un sistema de sanitat públic delmat per l'ambició d'alguns polítics enlluernats pels diners fàcils i la seva absència de visió d'estat són les noves prioritats. Enyorem tot el que la pandèmia ens ha arrabassat, però ens sacrifiquem pel bé comú en un gest de maduresa poc habitual en societats tan individualistes com les occidentals, on el col·lectiu és menyspreat i l'autoritat qüestionada per individus que donen per feta la seva superioritat intel·lectual. I aquesta revolució invisible, aquesta presa de consciència col·lectiva, és la que podria millorar l'ADN social.

La pandèmia està fent recuperar el valor del contacte físic, ja que s'ha convertit gairebé en un element proscrit: sempre enyorem el que no tenim. L'amistat –aquest valor tan desvirtuat per les xarxes, on les converses són substituïdes per fotos i likes– ressorgeix en forma de trucades, missatges i preocupació sincera pels altres, perquè ens veiem reflectits en cadascun dels nostres coneguts, ara que compartim incertesa i confinament. El valor del que és material es dilueix, ara que tots els capricis resulten accessoris i inservibles. El confinament ens obliga a conviure, a redescobrir, a acceptar-nos. La nostra resolució s'ha convertit en titubeig, la nostra supèrbia en humilitat, a mesura que prenem consciència de tot el que ens envolta i quan el que donàvem per fet està en risc.

Res no pot esmorteir més la por que la companyia, la comprensió i la informació. La plaga ha revaloritzat la vida i els valors més bàsics, redescobrint-nos com a éssers socials amb una responsabilitat per a tot el col·lectiu. Tenim a les nostres mans perpetuar la civilització, ocupar-nos dels fèmurs trencats. Tant de bo no ho perdem.

stats