ORIENT MITJÀ

Fre a l’emancipació de la dona al nord de Síria

Violacions, segrestos i matrimonis forçats són habituals a la regió kurda d’Afrin ocupada per Turquia

“Les dones d’Afrin som especialment conegudes per ser molt obertes, independents i per vestir com ens vingui de gust. Seguim els esdeveniments i les tendències globals com moltes dones del món. No hem viscut mai amb restriccions ni prohibicions”, explica Ofa a l’ARA, des de la casa que fa poc ha ocupat a l’exili de Shahba. Aquesta treballadora de la Mitja Lluna Roja Kurda és una de les 150.000 persones desplaçades d’Afrin que a mitjans de març van arribar a aquesta regió de la província d’Alep com a conseqüència de l’ocupació turca. “Ara els drets de les dones a Afrin són inexistents. Les pràctiques i les regles imposades pels islamistes suposen una agressió contra les dones que volen viure amb independència i llibertat d’acord amb els temps actuals”, denuncia aquesta assistenta sanitària en un perfecte anglès.

“Som nosaltres les que liderem el model social que hem implantat a Rojava i els islamistes ho saben. Les dones d’Afrin no acceptarem mai la submissió i viure sota aquestes regles: per això moltes vam escapar del terror de les armes i les amenaces”, assenyala Ofa, i després destaca la gran quantitat de càrrecs de rellevància que les dones ostenten a l’autogovern d’aquesta regió del Kurdistan sirià.

“Erdogan va prometre que imposaria la llei i l’ordre a Afrin, però el que està passant és tot el contrari. Els islamistes tenen total impunitat per assetjar i degradar les dones”, denuncia Fatima Latko, membre de l’executiva de Kongra Star, el principal moviment de dones del Kurdistan sirià.

Segrestos i violacions

Diverses dones entrevistades per aquest diari acusen les milícies islamistes que ara controlen Afrin de cometre crims idèntics als que el Daeix va perpetrar contra milers de dones yazidites a la regió iraquiana de Sinjar l’agost del 2014. “Moltes dones han estat raptades, violades en diverses ocasions i el seu honor ha estat malmès. Algunes, fins i tot, han estat assassinades. Tenim els seus noms i documents que ho proven”, assegura Fàtima Latko.

Una altra de les pràctiques habituals que denuncien és el matrimoni forçat, fins i tot amb menors d’edat. “Si els milicians islamistes veuen alguna dona o nena maca pel carrer van al pare a demanar-li matrimoni. Si aquest es nega pot arriscar-se a ser assassinat. Coneixem algun cas en què la noia ha pres verí per suïcidar-se”, indica l’activista kurda. La imposició de tocs de queda, normes de conducta i vestimenta també són pràctiques habituals a Afrin, segons expliquen els testimonis de dones que van decidir quedar-se o no van poder fugir. “Quan hi parlem ens expliquen que a partir de les 7 de la tarda ningú pot sortir al carrer. Abans, a l’estiu aquesta era l’hora en què tothom sortia perquè és quan comença a fer fresca i la gent d’Afrin aprofita per anar als parcs i les cafeteries”, assenyala Ofa, que comparteix el testimoni de conegudes que ara viuen sota l’ocupació.

“Els meus contactes d’Afrin estan molt tristes i abatudes. Em diuen que soc jo la que tinc sort d’haver pogut escapar i no haver de viure en aquestes circumstàncies. Aquí puc sortir al carrer sense cobrir-me, cosa que ara mateix a Afrin no podria fer”, comenta Ofa. Al juny el grup islamista Ahrar al-Sharqiya va disposar diferents marquesines i cartells al centre de la ciutat en què s’indicava a les dones com havien de vestir. “Som descendents del Profeta; el vel és una línia vermella” o “Tria el teu vestit lliurement però sense desobediència”, són alguns dels missatges que podien llegir-se als carrers d’Afrin.

“Els islamistes forcen les dones a dur hijab perquè la seva voluntat sigui anul·lada. Ens conceben com a simples objectes sexuals per satisfer els seus desitjos”, explica Cihan Mohamed, també activista de Kongra Star. Mohamed diu que, lamentablement, la situació de la dona a Afrin no li sorprèn perquè aquesta conducta ja es va produir durant l’ocupació de Raqqa de l’Estat Islàmic. “Des de l’esclat de la revolució a Rojava, hem posat tot el nostre esforç per convertir-nos en un exemple per a totes les dones del món. Per això, les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ) han participat en totes les batalles contra les forces ocupants”, subratlla Cihan Mohamed.

Colze a colze amb els homes

“En la invasió recent d’Afrin, les YPJ van lluitar colze a colze amb les YPG per defensar la nostra terra. Moltes dones, com Barin Kobane, van caure com a màrtirs al front. El govern turc i les milícies islamistes tenen por del moviment de dones i per això van trossejar el cos d’aquesta miliciana per llançar un missatge a les dones de tot l’Orient Mitjà: «Si us aixequeu pels vostres drets, sereu assassinades»”, explica Heval Asne, una altra de les activistes amb més implicació en el moviment de dones del Kurdistan sirià.

“Les dones àrabs ara veuen les kurdes com un exemple per a la seva salvació del jou del patriarcat. En llocs com Manbij i Raqqa tenen un paper molt actiu i han ocupat càrrecs de rellevància en l’administració”, indica Cihan Mohamed. Com a conclusió diu: “En les negociacions entre l’autogovern kurd i el règim sirià han de quedar garantits els drets de la dona en la futura Constitució siriana”.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF