Publicitat
Publicitat

CONFLICTE AL SAHEL

París reitera que vol retirar-se i deixar la seguretat del nord del país a càrrec de tropes africanes

França reconeix bosses de resistència jihadista a Mali

Entre rumors constants d'escaramusses de jihadistes als pobles del nord de Mali d'on van ser expulsats fa unes setmanes, França va renovar ahir la promesa que retirarà els seus soldats del país en poques setmanes per deixar les tropes africanes com a garants del control governamental sobre aquella vasta àrea deserta.

Les autoritats franceses van reconèixer que, tot i les seves proclamades victòries militars, havien esclatat ahir noves hostilitats a prop de la ciutat de Gao entre el que es va descriure com "el que queda dels insurgents expulsats" i les tropes malianes i franceses. Aquest anunci probablement dibuixa la futura fase del conflicte.

"Quan les nostres forces i les malianes han començat missions i patrulles al voltant dels pobles recuperats, ens hem trobat restes de grups jihadistes que encara volen lluitar", va dir el ministre de defensa francès, Jean-Yves Le Drian, en una entrevista a la ràdio. Va parlar del conflicte com d'una "guerra real". "Els farem fora", va afegir, prometent portar seguretat a les zones recuperades. Le Drian va dir que dimarts s'havien llançat coets des de la regió de Gao, però no en va donar més informació.

"Cap intenció de quedar-nos"

En una entrevista publicada al diari Metro , el ministre d'Exteriors francès, Laurent Fabius, va dir que, a partir del març, "el nombre de tropes franceses al país s'haurà de reduir". "França no té cap intenció de quedar-se a Mali", va dir. "Són els africans i els malians els que han de garantir la seguretat, la integritat territorial i la sobirania del seu país".

Fabius va afegir que França vol que una missió de pau de l'ONU entri en joc quan "la seguretat a la zona estigui garantida", previsiblement a l'abril, segons va dir en declaracions en mitjans del seu país.

Però les autoritats franceses sembla que tenen pressa per convèncer els ciutadans que les forces armades no estan sent enviades inexorablement a una missió de llarga durada que podria acabar amb moltes baixes. "La transferència progressiva de les tropes franceses a les africanes podrà fer-se relativament de pressa", va dir Le Drian.

França va intervenir després que les forces islamistes que feia mesos que controlaven el nord de Mali van començar a avançar cap al sud fa un mes. Després d'aturar el moviment dels rebels amb bombardejos aeris, França hi va enviar tropes de terra que van avançar juntament amb el destacament malià sense gaire resistència aparent, mentre els insurgents semblaven ficar-se de nou cap als seus amagatalls al nord-est del país. Però les últimes informacions sobre combats als voltants de Gao sembla que suggereixen que els insurgents no van arribar a retirar-se totalment.

El principal poble al nord-est del país és Kidal, ara sota el control de tropes franceses i del Txad.

Ahir, segons les notícies dels mitjans locals, el laic Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad -una formació rebel- va anunciar que tenia el control d'una petita cadena d'assentaments al nord-est del país. Azawad és el nom que els tuaregs separatistes donen a la regió.

En una primera xifra aproximada de víctimes, Le Drian va dir ahir que la intervenció francesa havia mort "diversos centenars" d'insurgents, tant amb bombardejos aeris com en "combat directe" en dues ciutats del centre i el nord del país: Konna i Gao.

París diu que ha perdut un membre del seu exèrcit -un pilot d'helicòpter-, mentre que Mali diu que 11 dels seus soldats van morir i que una seixantena més van ser ferits en els combats a Konna.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF