França, el primer país europeu a alliberar presos pel Covid-19

Uns 5.000 detinguts es podrien beneficiar de la mesura per descongestionar les presons

El Covid-19 també ha arribat a les presons franceses. Almenys 10 reclusos han donat positiu per coronavirus i 450 més tenen símptomes, tot i que no se’ls ha fet la prova per confirmar-ho, segons la ministra de Justícia, Nicole Belloubet.

Per evitar que el virus corri com la pólvora a les presons, un entorn que per la seva pròpia naturalesa ja és extremadament contagiós, el govern francès ha decidit alliberar alguns presos abans que acabin el compliment total de la seva condemna. França es converteix així en el primer país d’Europa a recórrer a aquesta solució per contenir la propagació del coronavirus en els seus centres penitenciaris, que pateixen un problema estructural de superpoblació carcerària que fa que es donin condicions degradants, segons el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Segons els càlculs del ministeri de Justícia, uns 5.000 presoners francesos es podrien beneficiar d’aquesta mesura, tot i que l’Observatori Internacional de Presons (OIP) ha assegurat a l'ARA que aquesta xifra "no és definitiva" i que "només és una estimació que han fet des de Justícia". Segons l’OIP, "els advocats han de fer les demandes pertinents i s'han de posar d'acord amb els fiscals", entre altres procediments. Per tant, aquest dispositiu no es eficaç d’un dia per l’altre, tot i que "hi ha detinguts que ja han estat alliberats des del principi de la crisi sanitària", asseguren, sense precisar una xifra.

Per la seva banda, Belloubet va assegurar que la mesura s’aplicarà "cas per cas" i sota "condicions molt estrictes". En altres paraules, d’aquesta reducció de pena només se’n podran beneficiar els presoners als quals els falten dos mesos o menys per acabar de complir condemna i que tenen una casa on poder-se confinar. De fet, els seleccionats sortiran de la presó sota la forma d’arrest domiciliari i no podran sortir de casa seva si no és per necessitats familiars, professionals o bé sanitàries imperatives.

A més, les ordenances que es van firmar dimarts al consell de ministres precisen que aquesta mesura només val per als detinguts condemnats a una pena inferior o igual a cinc anys. En cap cas s’aplicarà a persones amb sentències per actes de terrorisme, crims greus o bé violència domèstica. També queden exclosos d’aquest dispositiu els presos menors i els que han comès infraccions contra menors de 15 anys. Amb tot, si el condemnat no respecta les condicions d’arrest domiciliari o bé comet un altre delicte se’l podrà tornar a empresonar.

L’anunci ha aixecat polseguera entre alguns sindicats, principalment els que defensen els drets del personal penitenciari. És el cas de FO-Pénitentiaire, que denuncia que les polítiques del govern no protegeixen prou els treballadors. "¿[Amb aquesta mesura] hem de deduir que els detinguts corren més perill a dins de les presons que a fora? ¿I el personal, llavors, què?", es pregunten.

Una altre fet que reduirà el nombre de reclusos és la disminució de l’activitat jurisdiccional. Segons Belloubet, la xifra de presoners ha caigut uns 1.600 des de mitjans de març. A més, la ministra ha demanat als fiscals que només proposin la detenció provisional per a detinguts molt perillosos.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF