EUROPA

Fracassa la consulta antigais a Romania

Malgrat la mobilització dels grups més conservadors, la poca participació invalida el referèndum

Ahir a les set de la tarda ja es preparaven les celebracions a Bucarest després del fracàs del referèndum, celebrat durant dos dies seguits, que pretenia assegurar la prohibició dels matrimonis homosexuals a Romania. Es tractava d’introduir un canvi en la Constitució per especificar que el matrimoni només pot ser un vincle entre “una dona i un home” i no “entre dos esposos”. Malgrat les setmanes de propaganda homòfoba i dels 35 milions d’euros gastats en la campanya per aconseguir vetar els matrimonis gais, a les nou de la nit la participació només assolia un 20,41%, lluny del 30% necessari per validar-lo. Els ciutadans han demostrat que tenen altres problemes, malgrat que el govern miri de tapar la corrupció i la pobresa dels ciutadans amb un referèndum sobre la “família”.

Les dues jornades de votació van estar marcades pel poc nombre de votants, però també per l’existència de certa tensió a causa d’un suposat “joc brut” del bàndol conservador, l’impulsor de la votació. “Les organitzacions LGBTI no han rebut finançament i la campanya de boicot s’ha iniciat molt tard”, explica a l’ARA la sociòloga i activista LGBTI Mihaela Biolan. “A més, s’ha allargat el referèndum dos dies i s’ha eliminat el sistema electrònic de supervisió de la presència de vot, però fins i tot així el referèndum ha quedat invalidat”, conclou Biolan, que ha coordinat una comissió d’observadors.

Entre les diferents irregularitats que aquesta comissió va presenciar destaquen casos de sacerdots que van portar gent gran a votar diumenge després de la missa o d’alcaldes que es negaven a emetre certificats de matrimoni si la parella no votava en el referèndum.

Cop dur per al conservadorisme

Aquest resultat ha fet trontollar la vella aliança entre l’Església ortodoxa i els polítics romanesos del Partit Socialdemòcrata. Principalment perquè ha evidenciat que la influència de l’Església ha baixat de manera significativa. Tot i això, el sociòleg Dani Sandu creu que “l’Església ortodoxa seguirà sent durant molt de temps un jugador important a l’espai públic del país”. El seu poder es basa en els diners i en xarxes d’influència arreu del territori, especialment a les zones rurals.

“Els romanesos no s’han deixat dividir i instrumentalitzar en un referèndum basat en l’odi. Crec que han donat un sí als valors europeus. Han donat una lliçó de maduresa als promotors d’aquest referèndum”, apunta Florina Presada, senadora de la Unió Salveu Romania, l’únic partit parlamentari que s’ha oposat a la celebració del referèndum. “A més de mostrar el fracàs del govern i de l’Església, crec que aquest referèndum obre la porta al debat real per garantir els drets de les minories sexuals”, explica Diana Margarit de la formació Demos, organitzadors de la campanya de boicot al referèndum.

Les conseqüències que pot desencadenar aquest referèndum invalidat són moltes. Es creu que podria generar la radicalització dels grups que formaven la Coalició per la Família i també la formació d’una coalició dels partits i moviments opositors al govern. “El referèndum demostra que aquests grups homòfobs no són majoritaris a la societat. Alhora ens ha mostrat que els drets i la democràcia poden estar en perill, i el que ens cal és defensar-los”, conclou Biolan.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF