Fracassa el primer intent dels líders europeus per repartir-se les presidències

Després del veto al candidat oficial conservador, s'emplacen a tornar-se a reunir el diumenge 30 de juny

"He constatat amb una certa diversió, plaer i alegria que sembla que no és fàcil substituir-me". Així ha arrencat aquesta matinada la roda de premsa de Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió, després d'una llarga i infructífera reunió entre els 28 líders de la Unió Europea, que tenien la missió de posar-se d'acord per substituir-lo, a ell i a la resta de presidents de les institucions, com el mateix Donald Tusk, que també ha comparegut en roda de premsa. La seva cara feia visible el fracàs i l'enuig d'hores i dies de converses que no han arribat a bon port i amb l'únic acord de tornar-se a trobar diumenge 30 de juny, dos dies abans de la constitució del Parlament Europeu. 

Una Eurocambra més fragmentada que mai després de les eleccions europees del 26 de maig, fa difícil l'acord. Malgrat que els contactes s'havien intensificat els últimes dies, una reunió dels líders dels Vint-i-vuit des de les 22 hores fins a les 2 de la matinada ha acabat sense acord. "De vegades és més fàcil escollir el Papa que el president de la Comissió", constatava el líder irlandès, Leo Varadkar. 

Europa enterra el bipartidisme i conté l’escalada de la ultradreta

"No hi ha cap majoria en cap candidat", ha dit en una roda de premsa passades les dues de la matinada el president del Consell Europeu, Donald Tusk, visiblement molest. Al mateix temps ha aclarit que sí que estan d'acord en sortir amb un "paquet" de quatre candidats que "reflecteixi la diversitat de la UE". Això vol dir que volen sortir de la pròxima cimera amb els quatre noms sobre la taula. No han transcendit noms ni s'ha confirmat que la llarga llista d'especulacions s'hagi reduït. Al contrari, la premsa polonesa publicava ahir que el nom de Donald Tusk s'havia posat sobre la taula per substituir el mateix president de la Comissió, Jean-Claude Juncker. Davant aquesta pregunta, Tusk va respondre un "no" rotund, al qual Juncker, amb el seu habitual humor, hi va afegir un "afortunadament". L'escena es va convertir en un petit gag gairebé a mode de comiat en què els dos presidents, visiblement cansats, van fer veure que es barallaven per acabar somrient. 

Socialistes, liberals i verds veten el candidat popular

Les eleccions les van guanyar els populars (dels quals formen part tant Juncker com Tusk), però van perdre molta força i els liberals es van erigir com la frontissa que ha de garantir qualsevol estabilitat perquè socialistes i populars no arriben a la meitat de l'hemicle.   Segons els tractats, el president de la Comissió el proposa el Consell (és a dir, els 28) en funció dels resultats de les eleccions, però el Parlament va impulsar un mètode de candidats oficials per família ara fa cinc anys (' spitzenkandidat') que ha guanyat força. Per això, segons aquest mètode, el guanyador de les eleccions, l’alemany Manfred Weber, hauria de ser el president de la Comissió.

Els líders de la UE ja pensen en repartir-se els càrrecs

La seva figura, però, no genera cap mena de consens i tampoc entusiasma els grans líders populars com Angela Merkel, que, malgrat que ha defensat el sistema, no ha parlat de Weber en cap moment. Els liberals, encapçalats per Macron, estan en contra d’aquest mètode i s’han aliat amb els socialistes per trencar el monopoli dels populars al capdavant de les institucions.

Tant socialistes com liberals i verds han formalitzat aquest dijous el seu veto a Weber, cosa que ha fet encallar encara més les converses. És el Parlament qui ha de ratificar els nomenaments. Els populars europeus, però, s’aferren a la presidència de la Comissió perquè la consideren la seva legitimitat. Tot i això, mantenen l’objectiu d’aclarir-ho abans del 2 de juliol i per això es van citar el diumenge 30 de juny per tornar-ho a intentar. 

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF