OBSERVATORI D’EUROPA

Fons al servei de l’estat de dret

Al metro de Budapest, pagat amb fons europeus, s’anuncia l’última campanya del govern de Viktor Orbán, Stop Brussel·les. Com si la UE política i la financera fossin dos blocs separats, el govern hongarès accepta els diners comunitaris per a la modernització de les infraestructures del país, però es nega, en canvi, a comprometre’s amb algunes de les propostes polítiques de la Comissió Europea. En el flamant nou vagó del metro de la capital, l’executiu d’Orbán fa campanya contra el reallotjament de refugiats a la Unió. Hongria és un dels principals receptors nets de fons comunitaris, només per darrere de Polònia, Romania i Grècia. El 55% de la inversió pública hongaresa i el 60% de la polonesa, entre els anys 2015 i el 2017, es van pagar amb diners sortits de les arques europees.

Els fons de cohesió, destinats a retallar distàncies en el desenvolupament entre les regions més riques i les més pobres, no han aconseguit, en canvi, revertir l’allunyament polític. La Comissió Europea ha denunciat la involució democràtica a Polònia i Hongria. Varsòvia té un procediment obert a la UE que podria acabar, en última instància, amb la retirada del dret de vot al Consell. L’estat de dret i els considerats valors fundacionals europeus estan amenaçats per uns governs populistes en plena deriva autoritària, que viola la independència judicial i persegueix l’oposició política i els mitjans de comunicació crítics.

La Comissió Europea ha decidit, però, que els fons europeus i l’estat de dret haurien d’anar vinculats. La proposta de pressupost comunitari [per al 2021-2027] preveu la possibilitat de suspendre el finançament comunitari de governs que violin l’estat de dret. La mesura de coerció, però, es discutiria de manera separada per no bloquejar d’entrada tot el debat pressupostari. La idea és que el pla de la Comissió es pugui aprovar al Consell per majoria qualificada per evitar que els vots en contra de polonesos i hongaresos el puguin aturar. La majoria qualificada només necessita el vot a favor del 55% dels estats membres que sumin conjuntament, com a mínim, el 65% de la població comunitària.

Brussel·les s’ha queixat, fins ara, de no tenir instruments per fer que els estats membres compleixin. Però la proposta pot acabar fent l’esquerda entre l’est i l’oest de la Unió encara més gran. L’Europa Occidental, contribuent neta al pressupost comunitari, hi veu una oportunitat per guanyar capacitat d’influència. Els països en el punt de mira de les crítiques (no només Polònia i Hongria, també Romania o Eslovàquia) desconfien cada vegada més d’una Europa que s’encamina cap a una Unió flexible amb socis de primera i socis de segona. Hongria ha acusat Brussel·les de “xantatge” i Polònia diu que els fons no poden estar al servei de les “emocions polítiques”.

La Comissió és conscient, a més, que un càstig d’aquest tipus té conseqüències col·laterals perjudicials per a la mateixa Unió. La suspensió dels fons europeus podria, per exemple, penalitzar treballadors de la construcció d’obres públiques o deixar agricultors i ramaders sense subvencions necessàries. Per no parlar de la falta de voluntat política que ja han demostrat fins ara la majoria de grans estats europeus, que s’han negat a condemnar les violacions de drets comeses per alguns dels seus col·legues del Consell de Ministres de la UE.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF