Publicitat
Publicitat

Fins a 34 atacs químics confirmats D’Al-Assad contra els opositors

La majoria de les víctimes de la guerra moren per armament convencional

Els atacs amb armes químiques han sigut una constant en la guerra de Síria. La Comissió Independent Internacional per a la Investigació sobre la República Àrab de Síria -un organisme independent establert per l’ONU per investigar les violacions dels drets humans al país àrab- ha confirmat que hi ha hagut almenys 34 atacs químics des de l’any 2013. Molts es van dur a terme amb clor o gas sarín -un agent nerviós extremadament tòxic- i els va protagonitzar el règim.

És possible que hi hagi hagut més atacs químics dels 34 confirmats. Rolando Gómez, portaveu del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, va argumentar que la comissió d’investigació no va poder verificar els informes d’atacs químics l’any 2015 per la impossibilitat d’accedir al país per falta de seguretat. Per la seva banda, Human Rights Watch calcula que hi ha hagut 85 atacs químics a Síria des del 2013. I l’ambaixadora nord-americana a les Nacions Unides, Nikki R. Haley, va acusar divendres passat el govern sirià de fer servir armes químiques almenys 50 vegades des del 2011.

“L’ús generalitzat d’armes químiques contra civils a Síria és relativament inusual”, assegura Emma Ashford, investigadora de l’organització de recerca Cato Institute. “Les armes químiques són més efectives com a eina de terror que com a arma en el camp de batalla”, justifica. L’ús d’aquestes armes va generar una condemna internacional generalitzada i va tenir una gran cobertura mediàtica l’agost del 2013, quan un atac amb gas sarín a Guta -la mateixa zona afectada per l’atac del 7 d’abril- va matar 1.400 persones. Menys d’un mes després el govern sirià, pressionat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, va signar la Convenció sobre Armes Químiques. Aleshores el llavors president nord-americà, Barack Obama, va ser criticat per no haver adoptat represàlies militars contra Baixar al-Assad després d’aquell brutal atac amb armes químiques.

L’abril del 2017 un altre cop es va utilitzar gas sarín en un atac contra la localitat de Khan Xaikhun, al nord de Síria, en què van morir una vuitantena de civils. Donald Trump va ordenar aleshores atacar amb míssils una base aèria siriana com a represàlia, i des de llavors “no hi ha hagut informes fiables o verificats que el govern sirià hagi tornat a fer servir aquest gas”, declara Sam Heller, analista del grup d’estudis International Crisis Group.

Però ni la via diplomàtica utilitzada per Obama ni l’atac de Trump van permetre en el passat frenar l’ús d’armes químiques a mans del règim sirià. Segons la comissió d’investigació de les Nacions Unides, Al-Assad ha continuat utilitzant clor com a arma, aparentment sense conseqüències des de la comunitat internacional. Potser perquè el clor és menys tòxic que el gas sarín.

Més de 120.000 civils han mort en la guerra de Síria des del 2011, principalment a causa d’armes convencionals i no pas químiques, segons el Violations Documentation Center. “Malgrat això, sembla que la comunitat internacional es preocupa principalment per preservar el tabú sobre l’ús d’armes químiques i no pas sobre la mort de civils”, es queixa la investigadora Emma Ashford.

L’ús del clor i el sarín com a arma el 2017

8 de gener: El règim ataca el poble de Baseema amb clor. 30 de gener: El règim ataca Marj al-Sultan amb clor.25 de març: El règim ataca Al-Lataminah amb clor.29 de març: El règim ataca Qabun probablement amb clor.

30 de març: El règim ataca Al-Lataminah amb un producte no identificat. 4 d’abril: El règim ataca la localitat de Khan Xaikhun amb gas sarín. 7 d’abril: El règim ataca Qabun probablement amb clor. 1 de juliol: El règim ataca Ein Tarma amb clor.2 de juliol: El règim ataca Zamalka amb clor.6 de juliol: El règim ataca el poble de Khobar amb clor.

18 de novembre: Atac del règim a la localitat de Harasta amb un agent indeterminat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF