El periple diplomàtic d'Evo Morales fins a l'asil de Mèxic

El president dimitit agraeix al seu homòleg mexicà que li hagi "salvat" la vida

Evo Morales ja és a Mèxic. Això sí, ha necessitat una operació de més de 24 hores que ha involucrat els elements diplomàtics més diversos de Sud-amèrica. “Un viatge per la política llatinoamericana”, ha resumit el canceller mexicà, Marcelo Ebrard, encarregat de la missió. Des que dilluns al matí el govern mexicà d’Andrés Manuel López Obrador va enviar un avió cap a Bolívia fins que l’expresident indígena va arribar a Mèxic, el vol ha viscut turbulències tant a l’espai aeri com als despatxos de mig Sud-amèrica. 

L’avió de les forces armades mexicanes va sortir dilluns al matí de Mèxic cap al Perú. Arribava poc després a Lima, la capital peruana, amb la confiança que Evo Morales acceptés l’asil. Un cop es va confirmar que l’expresident s’asilaria a Mèxic, dilluns a la nit (hora catalana), l’avió va demanar permís a Bolívia per entrar al país. Primer problema: a qui es demana permís? “Ja us deveu imaginar el problema, són enmig d’un procés molt complex i no se sap gaire bé qui decideix què”, explicava Ebrard en la compareixença de premsa. Finalment es va demanar permís “a les autoritats competents” i es va acceptar.

Ja està? No. Quan l’avió va entrar a l’espai aeri de Bolívia “els van dir que no, que el permís ja no era vàlid”. Tornada cap a Lima. Hores d’espera fins que finalment la força aèria boliviana atorga el permís. “Cosa que diu molt de qui té el poder ara a Bolívia”, apunta Ebrard, sense deixar passar l’oportunitat per fer una crítica al procés que viu el país. La nau arriba a l’aeroport de Chimoré, al departament de Cochabamba, on Morales havia anunciat que aniria després de la seva renúncia. La regió del tròpic on va començar com a líder sindical era també la que el veia marxar. “Em fa mal abandonar el país per raons polítiques, però sempre n'estaré pendent. Aviat tornaré amb més força i energia”, ha escrit al seu Twitter el ja expresident.

Morales, de la victòria indígena a la paperera de la història

A les 19.30 hores a Mèxic (la matinada a Catalunya), l’avió amb Morales ja a dins tenia previst alçar el vol, però tornen les turbulències diplomàtiques. L’objectiu era tornar per la mateixa ruta d’anada i per això necessitaven novament el permís del Perú per recarregar combustible. Si al matí no hi havia hagut problemes, al vespre la situació havia canviat. El govern del Perú, per via del seu canceller, comunicava al seu homòleg mexicà que per les valoracions polítiques se li suspenia el permís per aterrar a Lima a proveir-se de combustible abans de tornar a Mèxic. “Va ser un moment molt difícil perquè a l’aeroport on era Morales hi havia una situació complicada per dos motius: els seus seguidors estaven al voltant de l’aeroport i dins hi havia elements de les forces armades de Bolívia”, va explicar el responsable de la diplomàcia mexicana. Comença la cerca d’un pla B. Finalment la ruta va passar per Paraguai, on es va permetre parar a fer provisió de combustible a la capital, Asunción. Ebrart agraïa en aquest punt l’ajuda del president electe d’Argentina, Alberto Fernández, que va parlar amb el president del Paraguai directament.

"A Bolívia hi ha hagut un cop d'estat 2.0"

Així, Morales pren el vol cap a Paraguai. Una vegada a Asunción després de fer benzina, Bolívia torna a rebutjar la petició de sobrevolar el seu espai aeri perquè “era molt tard”. I apareix un aliat inesperat: el Brasil de Bolsonaro. L’ambaixador del país a La Paz ofereix la seva ajuda i, ja de matinada, “quasi miraculosament”, segons Ebrard, aconsegueixen el permís per sobrevolar la frontera entre el Brasil i Bolívia. Després tornen a demanar permís al Perú, no per fer-hi parada sinó per sobrevolar l’espai aeri, i accepten. L’última negociació és amb l’Equador. Ebrard diu que van rebutjar la petició de sobrevolar el seu espai, però després se'n desdiu. Sigui com sigui, Evo Morales, el seu vicepresident Álvaro García Linera i la ministra de Salut, Gabriela Montaño, arribaven a Mèxic al migdia (tarda catalana).

Des d’allà, Morales ha tornat a demanar la pacificació del seu país, però la tensió continua als carrers. El dilluns a la nit l’exèrcit va intervenir per primera vegada en 20 dies de protestes a petició de la policia. Les barricades al voltant de la plaça Murillo, quilòmetre zero de la política boliviana, han augmentat. A nivell polític, el país busca omplir el buit de poder provocat per la marxa de Morales però, a falta de quòrum per constituir el Senat a causa del boicot dels representants del MAS de Morales, l'opositora Jeanine Áñez no ha pogut ser nomenada presidenta interina.

Al voltant, els seguidors d’Evo Morales es van concentrar durant la tarda per protestar contra el que consideren un cop d’estat. Crits contra la policia, contra els principals canals de televisió del país i contra els líders opositors, als quals acusen de racisme. La crema de la wiphala per part d’opositors és un dels motius de més indignació. Aquest emblema (una bandera de quadres de diferents colors en disposició diagonal) és el que representa els pobles originaris i està reconegut a la Constitució. “Si fan això amb la bandera quan encara no són govern, què faran amb mi quan governin?”, es pregunta un aimara de la localitat d’El Alto, que dona suport a Morales. El país continua també encara immers en les turbulències.

Evo Morales accepta asilar-se a Mèxic

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF