Etiòpia alliberarà els presos polítics

BarcelonaEn un gest sense precedents el primer ministre d'Etiòpia, Hailemariam Desalegn, ha anunciat aquest dimecres l'alliberament i l'amnistia de tots els presos polítics, una categoria que fins ara no havia admès mai. La mesura intenta portar calma a un país que des de fa més de dos anys pateix una greu crisi política i social per les protestes que van començar a finals del 2015 l'ètnia dels oromos i que s'han escampat a altres regions per reclamar millores en les condicions de vida de la població i més llibertats.

No ha concretat quants dissidents hi ha tancats, però Desalegn ha afirmat que la posada en llibertat ajudarà a "fomentar la reconciliació nacional" i comportarà "ampliar l'espai democràtic per a tothom". Són unes declaracions inèdites per a un governant que ha estat reiteradament denunciat per organismes internacionals i entitats dels drets humans per una política repressiva d'abusos i violacions per silenciar els dissidents. Fa un any, el govern va decretar l'estat d'emergència, que va suposar la militarització de les ciutats i l'augment de la censura.

"Els polítics que actualment són objecte de processaments i els que anteriorment havien estat sentenciats veuran els seus casos anul·lats o seran perdonats", ha indicat Hailemariam, que també ha assegurat que tancarà la temuda comissaria anomenada popularment Maekelawi, on s'interroga els crítics al règim amb mètodes poc ortodoxos per arrencar confessions.

Segons el diari local 'Addis Standard', l'anunci del primer ministre podria ser la resposta a la iniciativa dels internautes etíops que van acabar l'any amb una campanya a les xarxes recordant els dissidents presos. El premiat escriptor Befeqadu Hailu, del grup Zone 9 Bloggers, que va ser empresonat acusat d'incitar al terrorisme, ha insistit que l'única solució a la crisi i inestabilitat del país és el retorn de la diàspora a l'exili sense condicions i la convocatòria d'eleccions lliures.

Etiòpia ha estat sota la lupa de les organitzacions humanitàries pel sistemàtic abús contra la població civil i té el trist honor d'encapçalar cada any els rànquings per elaborar els pitjors estats pel que fa a respecte als drets humans i a la llibertat de premsa i de consciència. L'actual crisi es va gestar a la província d'Oromia a finals del 2015 amb protestes multitudinàries per demanar una autonomia més gran respecte al govern d'Addis Abeba i el reconeixement de la diferència cultural dels habitants. El govern va marcar de prop els crítics, amb detencions sota l'acusació de connivència amb un partit a favor de la independència que el govern titlla de terrorista. De mica en mica el malestar s'ha estès a altres zones. En el primer any de mobilitzacions van morir més de 700 persones, segons una investigació oberta al Parlament.

Per a Amnistia Internacional, que ha denunciat detencions arbitràries, execucions extrajudicials, abusos i violacions de drets, la mesura anunciada és un bon inici per començar el "final d'una era de repressió sagnant".