DESPESA PÚBLICA NORD-AMERICANA
Internacional 03/03/2013

Els Estats Units enfilen el camí de l'austeritat

El president Obama pressiona per aturar unes retallades econòmiques fruit del bloqueig polític

Núria Ferragutcasas
3 min
OBAMA, COMBATIU  El president nord-americà, Barack Obama, va tenir divendres un to combatiu per lamentar que la falta d'entesa entre demòcrates i republicans hagi acabat amb l'entrada en vigor d'una important tisorada a la despesa pública.

WashingtonEn un moment en què les polítiques d'austeritat són l'origen del malestar al carrer -i a les urnes- en molts països del sud d'Europa, els Estats Units han decidit receptar-se la mateixa medicina per reduir el seu elevat deute públic. Fins ara, el president nord-americà, Barack Obama, havia capejat la crisi sense fer grans retallades, però la incapacitat de republicans i demòcrates de superar les seves desavinences sobre la gestió del dèficit ha fet canviar la situació.

Els ajustos pressupostaris a Itàlia, Espanya, Portugal o Grècia no han donat, ara com ara, els resultats esperats. Les seves economies continuen en recessió -o amb un creixement anèmic- i un atur disparat. Aquests dos mals podrien ser ara les conseqüències del pla d'austeritat que els Estats Units apliquen des de la nit de divendres passat, després del fracàs de les negociacions entre els dos principals partits per evitar el que s'ha anomenat "segrest pressupostari".

Aquest segrest suposa unes retallades de 85.000 milions de dòlars només aquest any. Aquesta reducció de la despesa pública podria provocar la pèrdua de 750.000 llocs de treball i una baixada de mig punt del creixement del país, segons l'Oficina del Pressupost del Congrés. A més, l'FMI ja ha alertat que un retrocés de l'economia nord-americana es farà sentir en l'economia global, sobretot l'europea.

"Aquestes retallades no són intel·ligents i faran mal a la nostra economia", va tornar a advertir Obama ahir en el seu discurs setmanal en què, tot i això, va recordar que el Congrés pot desactivar les retallades "en qualsevol moment". El president va explicar un cop més els efectes d'un pla d'austeritat -que va qualificar de "tonto"- per demanar als nord-americans que forcin els seus legisladors a trobar una solució més bona al problema del deute públic.

Baixada de sous

Centenars de milers de funcionaris -entre ells agents fronterers, de l'FBI i de Defensa- estaran obligats a reduir la jornada laboral, i per tant, perdran entre un 10% i 20% del sou. A més, es retallaran programes d'educació i de salut, es reduirà el finançament dels ens locals i s'eliminaran subvencions agrícoles.

"No anticipo una greu crisi financera, però la gent en notarà els efectes", va dir el president Obama divendres en una roda de premsa per informar de l'inici de les retallades. El president no es dóna per vençut i va aprofitar el seu discurs d'ahir per atacar els republicans, a qui culpa de la situació actual. "Prefereixen protegir les desgravacions fiscals per als més rics que protegir la classe mitjana de les retallades", va lamentar Obama, que vol un acord amb l'oposició que inclogui una reforma del sistema impositiu per obtenir més ingressos i suavitzar la reducció de la despesa pública.

Els republicans s'oposen a qualsevol pacte que impliqui més impostos i l'ala més conservadora del partit pressiona per evitar una altra concessió al president. Fa uns mesos, durant la batalla política per aturar l' abisme fiscal , els congressistes republicans van acceptar un augment dels impostos a les rendes més altes de 600.000 dòlars i retardar les retallades fins al març.

Davant les crítiques d'Obama, els republicans l'han acusat de pintar escenaris apocalíptics per obtenir rèdits polítics. Per això, asseguren que les retallades representen només un 2,2% d'un pressupost de 3,8 bilions de dòlars previst per a aquest any.

"El president ha de parar de fer campanya per apujar els impostos i començar a trobar una solució al nostre problema amb la despesa pública", va afirmar ahir la legisladora republicana Cathy McMorris Rodgers, en nom del seu partit.

Tot i així, les retallades poden fer descarrilar la recuperació econòmica ja que estaran concentrades en defensa, investigació i en salaris de funcionaris. El seu impacte, segons els experts, es podria notar en el consum del país i en el mercat laboral. "Les polítiques d'austeritat debiliten l'economia, fan pujar l'atur i augmenten la misèria", van assegurar divendres en un comunicat 350 economistes del país. "En un context de recessió, la reducció del dèficit és un objectiu a llarg termini", va explicar Roger Hickey, que es va erigir en portaveu d'aquest col·lectiu.

Una nova data límit

De moment, però, les retallades seguiran endavant com a mínim fins al 27 de març. Es tracta d'una enèsima data límit de la negociació pressupostària que viu el país des de la crisi política per l'augment del deute que va arrencar l'estiu del 2011. El 27 de març, republicans i demòcrates s'hauran de posar d'acord per aprovar el pressupost del govern per a aquest any i s'espera que les retallades tornin sobre la taula de negociació.

"No podem seguir gestionant el país mes a mes, crisi a crisi, hem de solucionar el tema del pressupost per als pròxims mesos i els pròxims anys", va afirmar el president Obama.

stats