Esperant el desenllaç

ANDREU MAS-COLELL
ANDREU MAS-COLELL Economista. Catedratic emèrit de la UPF i de la Barcelona GSE. President del BIST.

Dimarts, tot esperant el tancament de les urnes als EUA, vaig embastar un primer esborrany d’aquest article. Hi deia: “Biden ha guanyat. El malson es comença a esvair. La població del planeta ho celebrarà, i també ho farà el planeta mateix. No voldria, però, continuar aquesta reflexió en un esperit triomfalista, de l’estil «ha guanyat el bé sobre el mal perquè el bé sempre acaba imposant-se». El cert és que Biden ha guanyat pels pèls i Trump ha perdut perquè ha tingut mala sort. Sense el covid tot indica que hauria guanyat... Trump no serà un parèntesi insubstancial en la història americana i del món, com molts havíem ingènuament anticipat el 2016. Deixa el llast del Tribunal Suprem i d’haver provocat una extremada polarització de la societat americana. Trump ha catalitzat un corrent de fons de la societat americana. Però d’aquests n’hi ha diversos. Cada quatre anys es confronten en les circumstàncies particulars del moment i mitjançant un procediment electoral molt imperfecte. El resultat ha estat Biden però, donada la situació de l’economia precovid i la inèrcia de l’efecte del segon mandat, hauria pogut ser Trump”.

Dimecres al matí, mentre escric, la situació és encara incerta i el que havia escrit el dia abans no ho puc donar per bo.

Una altra vegada les enquestes s’han equivocat. Sembla clar que la disponibilitat de moltes dades, característica del nostre temps, no trivialitza la tasca de preveure el futur. Els científics socials que les elaboren hauran de fer una feina profunda de revisió d’hipòtesis i metodologies.

Una altra conclusió: l’accident del covid i de la seva gestió no ha tingut un efecte tan pronunciat com s’havia anticipat. Les formacions polítiques de tot el món en prendran nota.

Haurem de continuar esperant, però podria ser que la confrontació decisiva quedi ajornada quatre anys. Hi ha moltes raons per pensar que els corrents de fons, començant per la demografia, assenyalen un futur demòcrata (Texas seguint el camí de Califòrnia). Però això només esdevindrà una realitat si el lideratge polític està a l’altura. ¿Hi ha estat aquesta vegada? Penso que era millorable. Biden és, per a tothom, un home decent, però per a uns deu haver fallat la seva substància (massa moderat) i per a d’altres el seu estil (absència de carisma). S’haurà d’investigar (per exemple: ¿s’ha mobilitzat prou el vot afroamericà?), però jo donaria pes a la segona hipòtesi. El carisma es difícil de definir però existeix. Kennedy, Clinton i Obama en tenien. Biden, no. I, mal que ens pesi, també en té Trump per a un segment no petit de la població americana.

Amb uns EUA liderats per Trump ara, o possiblement per altres Trumps en el futur (el que ha passat una vegada pot tornar a passar), la UE no pot ni delegar-hi la seva política exterior ni deixar de dotar-se de mecanismes de defensa enfront d’un trumpisme que pot venir de Washington però també de dins mateix de la Unió. És indispensable i urgent que la UE disposi d’estructures de govern molt més fortes i, alhora, que entre tots promoguem la vitalitat de la seva societat civil. Hem d’aspirar a una UE on els petits i grans Trumps que puguin aixecar-hi el cap siguin sumàriament i democràticament derrotats per l’acció combinada de l’opinió publica i de l’actuació de les seves institucions: executives, legislatives i judicials. Tot en un marc de foment de la democràcia i del respecte a les llibertats fonamentals i els drets humans, uns trets que en el món actual són cada vegada més característics d’Europa. Europa necessita anar més enllà del compromís amb els ODS de les Nacions Unides. Finalment, un advertiment: la UE que avança cap al futur haurà de ser més autosuficient, però això no hauria de significar una UE replegada dins de les seves fronteres. En particular, la UE no ha de voler monopolitzar el concepte d’Europa. A curt termini això importa pel Brexit. Una reelecció de Trump en complicaria la negociació. En aquesta circumstància, el Regne Unit es pot veure abocat a triar entre una lleialtat europea i una d’atlàntica, que no han estat històricament antagòniques però que ara ho poden semblar. Des de la UE hauríem de procurar no entrar en aquest joc. Necessitem un Regne Unit proper a la UE i un concepte d’Europa que l’inclogui. Seria més fàcil amb Biden a la Casa Blanca però, en qualsevol cas, enfortir la UE i al mateix temps no tancar-la serà un gran repte dels anys que venen.

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF