Espanya - Aràbia Saudita: diplomàcia dels reis i dels contractes

Felip VI i Mohamed bin Salman hereten la històrica relació dels seus pares
El rei d’Espanya, Felip VI, rebent a la Zarzuela el príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohamed Bin Salman, el 12 d’abril. / CARLOS ALVAREZ / GETTY IMAGES

L’escàndol mundial generat per l’escabrós assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat saudita d’Istanbul no va impedir que dimarts el consorci d’empreses públiques i privades espanyoles que va construir l’AVE entre Medina i la Meca signés a Riad l’últim acord per a l’explotació de la infraestructura. El tren -que no funcionarà de moment a plena velocitat- es va presentar en l’anomenat Davos del Desert, el fòrum empresarial que cada any organitza el règim saudita, en el marc dels projectes d’Energia i Infraestructures que el regne del Golf plantifica amb una inversió associada de 43.600 milions d’euros. I és que el que hi ha al cap del govern espanyol, que ahir va tancar la porta a suspendre la venda d’armes a Riad com ha fet Alemanya, són els petrodòlars que la Casa delS Saud està disposada a gastar.

“Les relacions [de l’Aràbia Saudita] amb Espanya s’han caracteritzat tradicionalment per ser cordials, marcades per una tradicional simpatia entre els dos pobles i les dues cases reials. Sa Majestat el rei és el principal actiu de les relacions d’Espanya amb aquest país”, diu l’Oficina d’Informació Diplomàtica espanyola. I és que, com recorda a l’ARA Eduard Soler, analista del Cidob, “aquesta relació es remunta als anys 60, amb Franco, quan Espanya buscava canals d’interlocució en l’àmbit internacional perquè era un estat pària”. I després, amb Joan Carles com a cap d’estat, Espanya va desenvolupar l’anomenada diplomàcia dels reis i va posar la monarquia com a principal valedora de les relacions amb els països del Golf i el Marroc.

Infraestructures i armes

Sobre aquesta base es va construir la diplomàcia dels contractes, sobretot en l’àmbit de les infraestructures i la venda d’armes. Però la relació és desigual, perquè Espanya necessita l’Aràbia Saudita per proveir-se de petroli. “Espanya té dependència energètica de l’Aràbia Saudita. A partir de la crisi econòmica del 2007, les empreses espanyoles acceleren el seu procés d’internacionalització i moltes aterren al Golf”, apunta Ignacio Álvarez-Ossorio, expert en món àrab de la Universitat d’Alacant. Els projectes estrella són el tren d’alta velocitat (del consorci format per empreses com Renfe, Adif, Ineco, OHL, Indra, Talgo i Copasa, un projecte valorat en 6.000 milions d’euros) i el metro de Riad, un consorci encapçalat per FCC. Però la balança comercial segueix sent deficitària per a Espanya a causa del pes del petroli. El professor matisa que “la relació de Joan Carles I amb el rei Salman era molt més estreta que la que tenen els seus fills, Felip VI i Mohamed Bin Salman”.

La venda d’armes és només una peça més en les relacions bilaterals i està subjecta al joc diplomàtic entre Madrid i Riad. En la intervenció que l’Aràbia Saudita lidera al Iemen des del 2015 s’han documentat àmpliament atrocitats que podrien ser constitutives de crims de guerra. Per això Madrid va estar al centre de la polèmica al setembre per un contracte de venda de bombes. “La llei espanyola i el dret internacional estableixen clarament que els estats són responsables de no vendre armes a països que les poden fer servir per cometre atrocitats o causar crisis humanitàries”, recorda Jordi Armadans, de Fundipau, una de les ONG que han fet campanya per paralitzar la venda d’armament espanyola a l’Aràbia Saudita. “El govern espanyol està incomplint la seva pròpia llei i el cas de l’Aràbia Saudita és de llibre, però és una cadena, perquè darrere de les bombes ve la venda de corbetes i darrere els contractes del TGV i el metro de Riad... És el problema de mantenir relacions tan intenses amb una dictadura que t’obliga a callar fins i tot quan esquartera un periodista”, afegeix.

De les bombes a les corbetes

I és que quan al setembre la ministra de Defensa, Margarita Robles, va amenaçar de cancel·lar el contracte de venda de municions, tothom va pensar en l’últim precedent: un mes abans la reacció de Riad en un tuit del ministeri d’Exteriors del Canadà en què reclamava l’alliberament dels presos polítics va ser suspendre totes les relacions comercials i fins i tot els vols directes amb Toronto. Després del contracte de venda de municions, Espanya s’ha compromès a construir cinc corbetes, una operació per valor de 1.800 milions que pot generar sis mil llocs de treball a Andalusia, la segona comunitat amb la taxa d’atur més elevada d’Espanya i que ara està en plena campanya electoral. En aquests cinc anys Madrid està a càrrec de l’Aràbia Saudita, que podria anul·lar la comanda en qualsevol moment si el govern fa alguna declaració que molesti el règim de Bin Salman.

Itxaso Dominguez, de la Fundación Alternativas, destaca que “Espanya no té una estratègia clara: tot es basa en una relació transaccional per garantir que les empreses espanyoles puguin aconseguir contractes a l’Aràbia Saudita. Però el que els governs espanyols obliden és que les empreses necessiten transparència i seguretat jurídica i cap de les dues coses les garanteix avui el règim saudita”.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF