TENSIÓ AL PRÒXIM ORIENT
Internacional 20/11/2012

Esforç diplomàtic per evitar la invasió de Gaza

Israel manté la pressió militar sobre Hamàs, que condiciona l'alto el foc a la fi del bloqueig a la franja

Anna Garcia
3 min
Gaza

JerusalemObjectiu: una treva entre Hamàs i Israel. Egipte es va erigir ahir de nou en el centre d'una intensa activitat diplomàtica per mediar en l'escalada de violència que va esclatar fa set dies a Gaza. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va ser el primer a fer una crida a l'alto el foc entre les parts abans d'arribar al Caire per entrevistar-se avui amb el president egipci, Mohammed Mursi, i viatjar posteriorment a Jerusalem i Ramal·lah per mantenir contactes al més alt nivell.

També va ser al Caire on el líder exiliat de Hamàs, Khaled Meixaal, es va mostrar disposat a acceptar una treva, però sense "cap condició israeliana", ja que, segons ell, "qui va començar la guerra és qui l'ha de frenar". Meixaal va posar com a pas previ a qualsevol entesa que Israel aturi primer les seves hostilitats i aixequi el bloqueig que viu Gaza des del 2007.

La tensió desencadenada a la franja ha posat a prova les sensibilitats de les diferents faccions palestines, que ahir, a Ramal·lah, capital administrativa de Cisjordània, van fer una crida a la unitat palestina i van mostrar així la seva solidaritat amb els residents de Gaza.

El moviment nacionalista Fatah, que governa a Cisjordània, i els islamistes de Hamàs, que controlen Gaza, volen mostrar a Israel que ara tots pertanyen a una mateixa família malgrat les divergències dels últims anys. "Des de Ramal·lah anunciem que acabem amb la divisió", va declarar un alt dirigent de Fatah, Jibril Rajub, durant una manifestació de suport al poble de Gaza.

La crida va coincidir amb els últims enterraments a Gaza, entre els quals deu membres de la mateixa família. L'exèrcit israelià tenia molt clar el seu objectiu, un possible terrorista que durant una setmana va estar fora de la franja i que tot just havia tornat a casa seva. Els serveis secrets israelians van detectar ràpidament la seva presència i diumenge era liquidat juntament amb la seva família.

"S'ha eliminat un líder molt important de Hamàs, algú que s'encarregava tant de la construcció com de donar les ordres de llançament de coets cap a Israel. Ell va posar els seus fills a la part de dalt de la casa", afirmava a l'ARA Roni Kaplan, portaveu de les forces de defensa israelianes. Kaplan donava a entendre d'aquesta manera que el suposat terrorista liquidat va fer servir els seus fills com a escuts humans.

I ahir l'aviació israeliana tornava a bombardejar dues plantes de l'edifici que acull les oficines del centre internacional de premsa i on, segons Israel, Hamàs i la Jihad Islàmica hi tenien les seves oficines. En aquest segon atemptat va morir, segons Tel Aviv, un membre important de l'organització Jihad Islàmica. El portaveu del govern israelià, Mark Regev, va dir que l'objectiu era "un centre de comunicacions de Hamàs" i que "Israel no ataca periodistes".

El diari israelià Haaretz publicava ahir una enquesta que deia que el 84% de la població donava suport a la decisió del gabinet del primer ministre de llançar una ofensiva sobre Gaza. Una xifra que augmentava al 90% si s'excloïen de la mostra els que no eren jueus. Un milió d'israelians del sud, la zona més castigada pel llançament de coets, viuen pendents de la sirena antiaèria. Saben que quan s'activa, tenen exactament 30 segons per buscar el refugi més pròxim.

El desig de la pau

"Volem la pau. És que això no ho entenen els polítics. És una pressió psicològica molt forta la que estem vivint", assegura Rivka Maoz, de Jerusalem, que durant el cap de setmana ha acollit a casa seva una família, amb dos nens, que buscaven un lloc tranquil, lluny de la seva residència, Askhelon, una de les ciutats del sud. La mateixa enquesta diu, però, que només el 30% de la població dóna suport a una ofensiva terrestre a Gaza. Roni Kaplan eleva aquesta xifra al 70%.

Fonts pròximes al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, asseguraven ahir que el govern està llest per ampliar l'operació militar, fins ara aèria i naval, tot i que prefereix una solució diplomàtica al conflicte.

stats