Escòcia dóna una última oportunitat a Londres abans d'un nou plebiscit

LondresLa primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha presentat aquest migdia a Edimburg el full de ruta del seu govern per mantenir el país dins el mercat únic, fins i tot després que s’hagi consumat el Brexit i encara en l’eventualitat que la resta del Regne Unit no en formi finalment part, la qual cosa es es consideraria un Brexit dur. A la pràctica, aquesta és la darrera oportunitat que l’independentisme escocès dóna a Londres perquè no provoqui una traumàtica sortida de la Unió Europea (UE), que seria contestada des d’Escòcia amb una acceleració per celebrar una nova consulta sobre la possible secessió.

Durant la presentació de l'alternativa escocesa al Brexit, Sturgeon va assegurar que volia “donar al govern [britànic] la possibilitat de considerar aquests plans de debò i de bona fe”. I malgrat que va intentar que les seves paraules no es llegissin com una amenaça, la primera ministra sí que va recordar que “el que he dit en el passat, sobre la possibilitat de celebrar un segon referèndum, segueix en peu”.

Sturgeon va admetre que hi ha “un mandat democràtic a Anglaterra i Gal·les per sortir de la UE, però no a Escòcia ni a Irlanda del Nord”. I tampoc va reconèixer que n’hi hagi un, sorgit de les urnes, per treure el país del mercat únic. Malgrat tot, va dir que “aquest és el resultat que sembla probable, en el sentit que la prioritat dels tories és retallar la immigració”. La contraprestació per romandre al mercat únic seria o bé el pagament d’una contribució econòmica –menor que l’actual a la UE– o bé acceptar la lliure circulació de persones. Londres, però, no en vol ni sentir a parlar, d'aquest extrem.

Un dels punts clau de la via Sturgeon és que, malgrat que el Regne Unit decidís finalment abandonar el mercat únic, que Escòcia pugui mantenir-se com a membre de l’Àrea Econòmica Europea (EEA) i de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA).

Una altra de les peticions que inclou “una proposta presentada de bona fe” és la intenció del govern escocès d’aconseguir la transferència del control sobre la immigració, fonamental per al futur de l’economia al nord de la frontera. Un cop consumat el Brexit, Escòcia també vol recuperar els poders en matèria de pesca, medi ambient, justícia i agricultura, ara tots en mans de Brussel·les. El total control de la Seguretat Social, incloent-hi la possibilitat d’establir pactes de reciprocitat amb altres estats, plens poders sobre regulacions energètiques i serveis financers serien quatre prerrogatives més que Edimburg vol assumir després del Brexit.

No als acords especials

Dilluns, Sturgeon i la primera ministra britànica, Theresa May, van parlar per telèfon sobre l’alternativa tot just presentada fa un parell d’hores. L’opció escocesa, però, és poc realista, si es tenen en compte les recents declaracions emeses des de Londres. El ministre del Tresor, Philip Hammond, ha assegurat en reiterades ocasions que no serà possible un acord especial per a les diferents 'home nations' del país del que Downing Street pacti finalment amb Brussel·les. Poc després que s'hagin conegut els detalls de l'escenari escocès post-Brexit, Downing Street ha refermat aquesta posició.

La sortida d’Escòcia del mercat únic suposaria un trasbals econòmic per al país de primer ordre. La primera ministra Sturgeon ho va deixar molt clar ahir en un article publicat al 'Financial Times'. “En una dècada es podrien perdre fins a 80.000 llocs de treball”, escrivia.

El del govern escocès és el primer pla que surt d’una institució oficial del Regne Unit en l’eventualitat del divorci a què el país està abocat amb Brussel·les arran del referèndum del 23 de juny. Els plans del govern britànic es donaran a conèixer durant el mes de febrer, va assegurar la setmana passada el ministre del Brexit, David Davis.