23/12/2019

Les revoltes s’escampen pel món i la guerra continua a Síria

2 min
Sis mesos de protestes a Hong Kong han donat per a moltes imatges impactants: les protestes massives il·luminades amb les llanternes del mòbil, les marees humanes al carrer,la violència policial contra els manifestants... però les més recurrents són les de paraigües. Aquí veiem un manifestant amb màscara antigàs enfrontant-se a la policia en solitari amb un paraigua vermell que ja és tota una icona.

Si el 2019 passarà a la història per alguna cosa serà sens dubte per les revoltes que s’han escampat com la pólvora per tot el món. La gent està farta de polítics corruptes, sistemes autoritaris o immobilistes i de viure amb la soga al coll i haver de fer malabarismes per arribar a final de mes. I així ho ha volgut demostrar al carrer. L’Equador, Colòmbia, Bolívia, Xile, Algèria, el Líban o l’Iraq són alguns països on desenes de milers de persones s’han mobilitzat per exigir un canvi. Evidentment, tampoc podem oblidar Hong Kong, l’excolònia britànica sota sobirania de la Xina en què tant s’ha emmirallat l’independentisme català i on les protestes se succeeixen setmana rere setmana -i probablement continuaran durant el 2020.

De la mateixa manera, sembla que malauradament els conflictes també continuaran a Síria, allà en forma de guerra. A l’octubre Turquia va començar una operació militar al nord del país, a la zona del Kurdistan, per annexionar-se una franja de territori. L’ofensiva va ser recollida àmpliament pels mitjans de comunicació i va generar desenes de declaracions polítiques de condemna, entre altres les de la UE. Ara, quan han passat gairebé tres mesos d’aquelles notícies, els kurds continuen morts de fàstic i Ankara sembla que s’ha sortit amb la seva, però ni els mitjans de comunicació en parlem ni hi ha ja declaracions de condemna. I ja ni parlar-ne de moure cap dit. Turquia és el gran aliat de la UE, ens serveix de mur de contenció per frenar l’arribada de refugiats. I la Xina és un dels nostres principals socis comercials. Com deia el polític i escriptor irlandès Edmund Burke, “perquè el mal triomfi, només cal que les persones justes no facin res”. Ja no sé si a Occident som justos o simplement uns cínics. I probablement això no canviarà el 2020.

stats