TURQUIA

Erdogan es revolta contra la seva derrota electoral

El partit del president turc impugna els resultats a Istanbul i Ankara, feus de la formació des de feia anys

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha tastat la seva pròpia medecina. El gust amarg de la derrota electoral després de perdre estrepitosament a les grans ciutats de Turquia. Però el poderós mandatari no està disposat a cedir tan fàcilment a l’oposició la seva estimada Istanbul, que ha estat governada pel seu partit, Justícia i Desenvolupament (AKP), durant els últims 20 anys. Ni tampoc la capital del país, Ankara. Per aquesta raó aquesta formació pretén impugnar els resultats preliminars a totes dues ciutats.

L'oposició encapçala el recompte a Istanbul però el partit d'Erdogan no reconeix la derrota

A Istanbul el candidat de l’oposició, Ekrem Imamoglu, del Partit Republicà del Poble (CHP), va obtenir la majoria de vots davant l’ex primer ministre Binali Yildirim, la mà dreta d’Erdogan. Yildirim va perdre per només 25.000 vots, però la seva derrota és un símptoma que els turcs han començat a cansar-se de les polítiques repressives del president turc i del mal funcionament de l’economia.

En un comunicat, la direcció de l’AKP a Istanbul va denunciar ahir que havien detectat irregularitats en alguns formularis de resultats i va advertir que considerarien guanyadors els seus candidats fins que no es resolguin les impugnacions. El mateix Yildirim, que va reconèixer la seva derrota, va denunciar que el nombre de paperetes no vàlides arriba a les 319.500. Segons l’agència de notícies governamental Anadolu, 290.000 vots han estat comptats com a nuls a Istanbul, i 90.000 a Ankara.

Ara, la Comissió Electoral haurà de fer un nou recompte i caldrà esperar tres dies per saber qui ha guanyat a Istanbul. Repetir l’escrutini podria exacerbar les divisions entre l’electorat i desembocar en un episodi de violència postelectoral. Amb la lira turca tremolant, més inestabilitat només portaria més pèrdues econòmiques. La divisa turca va tornar a caure ahir després de la derrota política d’Erdogan a les municipals.

Menys participació

Tot i que els resultats no afecten directament el govern central, les municipals s’han vist com una reprimenda a l’executiu d’Erdogan, especialment per “una crisi econòmica marcada per la pujada dels preus i una taxa d’atur que arriba al seu nivell més alt en tres dècades”, explica a l’ARA el periodista independent turc Cumali Onai. Al seu parer, el fet que la participació hagi estat més baixa que en les eleccions presidencials del 2018, amb una afluència del 83% davant el 87% de l’any passat, és significatiu.

La pèrdua d’Istanbul, una ciutat de més de 15 milions d’habitants i centre comercial de Turquia, és un cop dur per a l’AKP, ja que “perdria importants recursos econòmics, que l’han ajudat a guanyar-se el favor de molts votants”, afegeix el reporter.

Un nacionalisme exacerbat i una economia forta han estat els pilars que han mantingut ininterrompudament en el poder Erdogan i l’AKP en aquesta ciutat durant les dues últimes dècades. Però amb una economia en recessió, la caiguda del valor de la lira turca en un 30% des de l’agost i una alta taxa d’atur, molts votants estaven decidits a castigar el president turc. Erdogan va prometre diumenge a la nit que ara se centraria en fer créixer l’economia de Turquia de cara a les generals del 2023. “Tenim un llarg període per fer reformes econòmiques sense comprometre les regles de l’economia del lliure mercat”, va declarar després de saber que els candidats de l’AKP havien perdut a Ankara i gairebé segurament a Istanbul.

No obstant això, els inversors es mostren escèptics que les reformes promeses per l’AKP puguin sanejar una economia endeutada, i temen que les tenses relacions diplomàtiques amb els Estats Units puguin portar més sancions al país.

Ciutats kurdes

La por d’haver d’abandonar el poder ha portat Erdogan a fer una agressiva campanya contra l’oposició, els mitjans de comunicació independents i les llibertats i els drets civils. Els turcs han viscut una repressió sense precedents després del fallit cop d’estat del juliol del 2016, fomentat pels deliris de poder i somnis de grandesa del tot poderós mandatari des que va assumir l’any passat una presidència executiva després d’un tens referèndum.

El descontentament d’una part de la població amb l’AKP no només s’ha manifestat amb la pèrdua de poder a les grans ciutats com Ankara, Istanbul i Esmirna, la tercera ciutat turca -on també va guanyar el CHP amb el 58,6% dels vots-, sinó també a les zones kurdes. A Diyarbakir i altres ciutats del sud de Turquia, predominantment kurdes, el Partit Democràtic del Poble (HDP) ha recuperat el control de gran part dels municipis.

Ara bé, deduir que el resultat electoral és un càstig col·lectiu a Erdogan o el principi de la fi de l’AKP seria aventurar massa. El partit governant ha aconseguit el 45,7% dels vots en total a tot el país, si fa no fa el mateix que a les eleccions locals del 2014 i un percentatge que ha variat molt poc des que va arribar al poder el 2002.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF