Turquia comença l’ofensiva contra els kurds al nord de Síria

Aquest dijous el Consell de Seguretat de l’ONU es reunirà d’urgència per abordar l’ofensiva turca i les greus conseqüències humanitàries al nord de Síria

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va donar aquest dimecres el tret de sortida a la seva tan anunciada ofensiva al nord-est de Síria, batejada com a operació Font de Pau. “La nostra missió és evitar la creació d’un corredor del terror a la nostra frontera sud i portar la pau a la zona”, va manifestar vehement Erdogan a Twitter. Minuts després del seu missatge a la xarxa social, els primers obusos van impactar en l’enclavament sirià de Ras al-Ain, on fins fa dos dies els Estats Units tenien soldats i armament sobre el terreny. “Els Estats Units no avalen aquest atac i han deixat clar a Turquia que aquesta operació és una mala idea”, va declarar al vespre Donald Trump en un comunicat, malgrat que l’atac turc és una clara conseqüència de la retirada de les tropes nord-americanes que va ordenar dilluns.

Els caces turcs, després de bombardejar primer posicions de les milícies kurdes en aquesta localitat fronterera siriana, van continuar els seus atacs a les poblacions de Tell Abiad i Ain Issa (al nord-est) i van obligar la població civil a fugir cap a la ciutat de Qamixli, a la província d’Al-Hassakah, segons ha informat a l’ARA el Centre d’Informació Rojava (RIC, en les seves sigles en anglès) via WhatsApp. Als vídeos enviats a aquest diari pel RIC es poden veure caravanes de vehicles i de gent, que camina carregant estris mentre fuig de la ciutat de Ras al-Ain. Les Forces Democràtiques Sirianes (el paraigua sota el qual actuen les milícies kurdes i que fins dilluns havia tingut el suport militar, logístic i polític de Washington) van informar ahir que dos civils van morir i dos més van quedar ferits a causa dels bombardejos.

Més de 14.000 milicians del grup opositor rebel Exèrcit Nacional Sirià (ENS) s’han unit a les tropes regulars turques, que des de dimecres al matí van arribar en un comboi de vehicles blindats a Ceylanpinar, ciutat fronterera amb l’enclavament sirià bombardejat. A part del desplegament a la frontera turca, les faccions rebels que tenen el suport d’Ankara s’han mobilitzat a l’oest d’Alep per participar en l’operació militar, segons l’ONG Observatori Sirià de Drets Humans, que compta amb una àmplia xarxa de col·laboradors en el terreny.

La tercera ofensiva turca contra les milícies kurdes s’està duent a terme a l’est del riu Eufrates. D’aquesta manera, Ankara pretén crear “una franja de seguretat” de 32 quilòmetres d’ample i 480 de llarg a la frontera de Síria amb Turquia, on es reubicarien una gran part dels més de tres milions de sirians que acull Turquia des de fa 8 anys.

Els kurds de Síria se senten traïts per Trump per haver-los abandonat sense previ avís i deixant-los sota l’espasa del sultà Erdogan. La tercera operació contra les milícies kurdes -afiliades al proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PTK) a Turquia- no només significarà la seva derrota militar, sinó també el final del seu somni d’un Kurdistan sirià. Tot el que s’havia aconseguit quedarà diluït amb el fum dels bombardejos turcs, com ara la creació el 2016 d’una “regió federal” formada per tres províncies: la d’Afrin (al nord-oest), la d’Eufrates (nord) i la de Jazira (nord-est), que des de llavors es diu Rojava. A més, des del 2017 Rojava es va dotar d’una mena de Constitució, de manera que els habitants de les regions kurdes podien triar els seus consells municipals.

Paradoxalment, els kurds del nord de Síria van intentar mantenir-se al marge en el conflicte amb Damasc i van adoptar una posició “neutral” entre el règim de Baixar al-Assad i els rebels sirians. Ara si volen sobreviure hauran de demanar auxili a les tropes sirianes. En altres paraules, Erdogan ha entregat els kurds sirians als braços d’Al-Assad. Mentrestant la maquinària diplomàtica internacional s’ha posat en marxa. Tant l’Iran com Rússia, aliats de Damasc i d’Ankara, han mostrat la seva preocupació davant l’ofensiva turca. El consell de seguretat nacional rus va advertir ahir contra accions que “impedeixin el procés de pau” a Síria, després d’una reunió convocada pel president Vladímir Putin.

Aquest dijous el Consell de Seguretat de l’ONU es reunirà d’urgència per abordar l’ofensiva turca i les greus conseqüències humanitàries al nord de Síria. Per exemple, Berlín ja va exigir dimecres a Ankara que defensi els seus interessos per la via diplomàtica i no pas amb les armes.

A més de les conseqüències humanitàries, els europeus temen per la destinació dels més de 12.000 jihadistes, entre ells 3.000 europeus, que estan sota custòdia de les forces kurdes.

Guia per entendre què implica la retirada dels Estats Units de Síria

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF