1.798 morts entre Espanya i el Marroc des del 2010

La frontera sud, vergonya d'Europa: 1.798 morts entre Espanya i el Marroc des del 2010

Irídia, Novact i Fotomovimiento difonen el primer informe sobre vulneració de drets a la frontera sud

1.798 morts entre Espanya i el Marroc des del 2010 / FOTOMOVIMIENTO

La Guàrdia Civil fa de manera sistemàtica deportacions en calent a les aigües entre Espanya i el Marroc, una pràctica il·legal segons el dret internacional. Ho ha constatat el primer informe sobre vulneracions de drets humans a la frontera entre Espanya i el Marroc, que han presentat aquest dimecres Irídia, Novact i Fotomovimiento, tres entitats de defensa dels drets humans, que denuncien un total de 1.798 morts entre aquests dos països des del 2010.

"Unitats policials i militars de vigilància marítima espanyoles, europees i marroquines col·laboren estretament" per capturar les pasteres i retornar-les al  Marroc, "sense que hi hagi registres oficials del nombre, la naturalesa o el resultat de les actuacions i amb una absoluta opacitat pel que fa al nombre de morts, desaparicions i vulneracions de drets humans", denuncia el document. L'estat espanyol està incomplint les obligacions que té com a estat en matèria de rescat i assistència humanitària al mar i està vulnerant els drets a la vida i la integritat física, a sol·licitar asil, a obtenir assistència sanitària i jurídica i a la lliure circulació.

Després de l'anomenada 'crisi dels cayucos' del 2006, quan més de 30.000 persones van arribar a les illes Canàries des del Senegal i altres països de l'Àfrica Occidental, el 2017 ha tornat a marcar un abans i un després en l'entrada de persones per mar a les costes espanyoles. Més de 22.400 persones han arribat a Espanya principalment a través de les rutes que creuen l'estret de Gibraltar i el mar d'Alborán, i 249 han mort o han desaparegut en l'intent: Salvament Marítim va rescatar més de 18.000 persones. En el primer semestre del 2018 les arribades han augmentat un 150% i els morts i desapareguts ja són almenys 240.

"Els morts són responsabilitat dels estats, perquè no hi ha vies d'arribada segures i perquè no hi ha mecanismes de detecció efectiva de les embarcacions per part dels estats: és el col·lectiu Caminando Fronteras, amb l'activista Elena Maleno, qui avisa en la majoria de casos Salvament Marítim de la presència de pasteres. El problema és que, quan els detecta, la Guàrdia Civil en la majoria de casos fa devolucions en calent, com a la tanca de Ceuta i Melilla. Una realitat invisibilitzada perquè es fa al mig del mar i ningú se n'assabenta", alerta Andrés García, d'Irídia.

Les devolucions en calent en alta mar de vegades acaben en tragèdia, com va passar el 31 d'agost, quan set dones es van ofegar mentre un vaixell militar Marroquí remolcava la pastera en què viatjaven, molt a prop d'una embarcació de la Guàrdia Civil amb la qual hi va haver comunicacions.

De la mateixa manera que no hi ha dades sobre les expulsions en calent, tampoc es coneix la identitat de la gent que perd la vida en l'intent de creuar el Mediterrani. La majoria són enterrats en cementiris sense nom, perquè l'estat espanyol no ha establert mecanismes per identificar aquestes persones, contactar amb les seves famílies i facilitar la repatriació dels cossos.

Detinguts en trepitjar territori espanyol

Quan els rescatats arriben a trepitjar el territori espanyol són detinguts durant 72 hores "en calabossos que vulneren la seva dignitat, inclosos menors amb les seves famílies i menors no acompanyats –alerta Júlia Trias, de Novact–. Tampoc hi ha prou traductors, ni atenció psicosocial, no funcionen els protocols d'atenció als menors i a les víctimes del tràfic". També hi ha hagut casos, a Motril, d'internaments col·lectius en centres d'internament per a estrangers (CIES) sense que els migrants hagin pogut ser entrevistats individualment per demanar protecció com a refugiats o com a víctimes de tràfic. "L'actual govern espanyol ha ofert el port de València al vaixell 'Aquarius', la qual cosa és un gest positiu, però falta molt per fer", ha alertat Trias.

L'informe alerta que el 81% dels presos en CIES van entrar a l'Estat en una pastera. S'han detectat situacions de violència institucional: agents que van amb les porres a la mà i denúncies de maltractaments. Les morts d'interns als CIES continuen, com en el cas de Mohamed Bouderbala, que va morir a Archidona (Màlaga) el 27 de desembre en circumstàncies que no s'han aclarit.

Les dones, doblement discriminades

El trajecte és molt més dur per a les dones i, a més, quan arriben es troben sotmeses a estereotips i discriminacions. "Els protocols de protecció de les víctimes de tràfic tenen un resultat pràcticament nul, perquè és imprescindible que la dona presenti una denúncia perquè sigui considerada víctima de tràfic i, per tant, perquè s'activin els mecanismes de protecció, fet que posa la seva seguretat en perill i que fa que tot el pes de la responsabilitat recaigui sobre elles", diu l'informe. La Fiscalia d'Estrangeria fa proves d'ADN a les dones que porten nadons amb elles i, si el resultat és negatiu, es considera que han portat el fill d'una altra dona per aconseguir evitar l'expulsió. Però les dones que viatgen amb els seus fills tampoc són regularitzades i queden en territori espanyol sense papers. Les entitats també alerten de casos de dones que sí que són mares biològiques de nadons però que, si es considera que són traficades i no ho han denunciat, també són separades de les seves criatures.

Durant la presentació, Maira Mejía, de la tancada d'immigrants a l'antiga Escola Massana de Barcelona, ha recordat que "les fronteres no es queden al sud, es perpetuen a les ciutats i pobles de l'Estat: és la llei d'estrangeria que ens tanca, ens denigra i ens mata i ens converteix en mà d'obra barata per al capitalisme salvatge".

Daouda Dieye, del sindicat de manters, ha denunciat que amb el cas de l''Aquarius' les institucions espanyoles es presenten com a "salvadores": la realitat és que "ningú ajuda els immigrants: només has de mirar com persegueix la policia els meus companys manters davant de cartells al metro que demanen ajuda per als nens africans".

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF