TRANSICIÓ AL NORD DE L'ÀFRICA
Internacional 26/05/2012

Egipte: entre militars i islamistes

Les primeres presidencials lliures d'Egipte han trencat tots els pronòstics. La batalla entre el candidat dels Germans Musulmans i l'únic militar que es presentava pot tensar encara més la transició.

Ricard G. Samaranch
2 min
COMPTANT EL VEREDICTE Recompte en un col·legi del Caire. Cinquanta milions de persones van dirigir-se als 13.000 col·legis del país.

EL CAIREQuan es va acabar el recompte de la pràctica totalitat dels col·legis electorals -i a falta de la confirmació dels resultats definitius de la junta electoral- els mitjans de comunicació egipcis ja donaven ahir per fet que Mohammed el-Mursi, candidat dels Germans Musulmans, i Ahmed Xafik, antic membre del règim, es disputarien la segona volta d'unes eleccions presidencials històriques, les primeres després de la revolució. Els Germans Musulmans, que comptaven amb una atapeïda xarxa d'apoderats, van confirmar aquesta previsió ahir a la nit en una roda de premsa. S'espera que durant les pròximes hores la junta electoral convoqui els mitjans per anunciar els resultats definitius.

Si es confirmen els pronòstics, a mitjans de juny Egipte experimentarà a les urnes l'últim capítol d'una vella i èpica batalla -per tenir el control del país- entre les dues institucions més poderoses: l'exèrcit i els Germans Musulmans. Tot i que la junta militar que ha pilotat un convuls procés de transició ha promès no tenir un candidat favorit, entre la població és evident que Xafik, un comandant retirat de les forces aèries, és l'aspirant de l'estament militar.

Els resultats van deixar en evidència els pronòstics dels analistes i de les enquestes, posant de manifest que la confraria islamista, tot i haver perdut popularitat, compta amb una formidable maquinària electoral. Així mateix, van mostrar l'anhel d'estabilitat de bona part de la població, angoixada després de 15 mesos de transició esquitxats per continus espasmes violents. Ningú va preveure l'ascens meteòric del nasserista Hamdin Sabahi, que va estar a punt de passar a la segona volta, o la desfeta estrepitosa d'Amr Mussa, que va quedar en cinquè lloc amb poc més del 10% dels vots.

Per entendre aquests sorprenents resultats cal tenir en compte que, amb una democràcia acabada d'estrenar, una bona part de la població no ha desenvolupat afiliacions partidistes sòlides. A més, a mesura que s'escalfava la campanya, la societat es va anar polaritzant i això va afavorir els candidats amb un perfil més marcat i una ideologia més pura. És a dir, El-Mursi, amb la seva promesa d'aplicar la xaria de manera accelerada, i Xafik, defensor sense complexos de l'era Mubàrak.

Càstig a l'ambigüitat

En canvi, Mussa i Abul Fotuh, els dos favorits a l'inici de la campanya, es van desinflar. La ciutadania va castigar l'ambigüitat amb la qual volien captar vots. Avui s'obre un període de negociació entre els candidats per a possibles aliances de cara a la segona volta. Però, com que la política egípcia s'estructura en dos eixos -el compromís o el rebuig de la revolució i la posició de l'islam en la vida pública-, és difícil predir el comportament dels votants derrotats. ¿Per qui es decantaran els joves revolucionaris i laics de Tahrir? Un món àrab convuls els observa amb atenció.

stats