EPIDÈMIA

L’Ebola podria arribar a Europa?

El nombre de malalts ha crescut un 45% en menys d’un mes a la República Democràtica del Congo

A l’aeroport internacional de Goma, a l’est de la República Democràtica (RD) del Congo, on s’ha declarat el brot d’Ebola, els operaris prenen dues vegades la temperatura als passatgers abans de marxar del país. Una vegada a l’entrada de l’aeroport i una altra just abans d’embarcar a l’avió. Fan servir un termòmetre en forma de pistola amb el qual apunten el cap del viatger i que, a cap de pocs segons, emet una veu metàl·lica indicant la temperatura del cos. El modern aparell contrasta amb les instal·lacions precàries de l’aeroport: no hi ha escànner per inspeccionar l’equipatge de mà i una treballadora s’encarrega de revisar-lo manualment.

La primera manifestació de l’Ebola és tenir febre, i la malaltia no és contagiosa fins que no hi ha els primers símptomes. L’epidèmia es va declarar a l’est de la RD Congo l’1 d’agost passat i continua sense control. En menys d’un mes, entre el 14 de novembre i el 10 de desembre, els casos d’Ebola hi han augmentat un 45%. Ja hi ha 500 persones infectades i s’han registrat 289 morts, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

No hi ha vols directes entre Goma i Europa. Abans cal fer escala en algun altre país africà. A l’arribar a l’aeroport d’Addis Abeba, la capital d’Etiòpia, situada a més de 1.500 quilòmetres de distància de Goma, hi ha un taulell a l’accés de la terminal on diu “control Ebola” i un operari filma tots els passatgers que hi arriben amb una càmera tèrmica que, en teoria, detecta si la temperatura del cos del viatger és superior a la normal.

Des d’Addis Abeba, cada dia s’enlairen avions amb destinació a ciutats europees com ara Frankfurt. El trajecte dura més de set hores. En aquesta ciutat alemanya tres policies barren el pas als viatgers tan bon punt posen un peu a l’aeroport: amb rostre greu, revisen els passaports de cadascun dels passatgers i els visats dels no comunitaris. Però no pregunten si algú procedeix de la RD Congo, i encara menys hi ha cap control sobre l’Ebola.

L’encarregada de la salut del personal de Metges Sense Fronteres (MSF) a les zones afectades per l’epidèmia, Delphine Grolleron, explica per telèfon des de París que aquesta ONG manté un control ferri sobre tots els seus treballadors que han estat a la regió del brot. “S’han de prendre la temperatura dues vegades al dia, al matí i a la nit, per comprovar que no tenen febre durant els 21 dies posteriors a haver tornat de la zona de l’epidèmia”, explica l’experta. El virus pot trigar a activar-se fins a tres setmanes.

Mesures de prevenció

La representant de MSF també detalla que l’ONG n’informa les autoritats del país on el cooperant es trasllada, un cop deixa la RD Congo, perquè prenguin les mesures de precaució que considerin necessàries. “A Itàlia les autoritats sanitàries esperen el cooperant a la porta de l’avió per prendre-li la temperatura abans que baixi. I al Regne Unit el govern pot fins i tot prohibir al treballador humanitari tornar al país fins al cap de 21 dies”, exeplica, posant exemples. ¿I si la persona que viatja a Europa des de la zona de l’Ebola no és cap cooperant? L’experta es queda pensativa uns segons i finalment respon: “Se suposa que tots els estrangers que són a la regió infectada són treballadors humanitaris o d’un organisme internacional. I els congolesos difícilment poden viatjar. Necessiten un visat”.

El cert és que l’OMS no ha declarat de moment l’emergència internacional pel brot d’Ebola i, en conseqüència, la UE tampoc no ha pres cap mesura, més enllà de destinar ajuda d’emergència a la zona afectada. Ja hi ha invertit fins a 12,8 milions d’euros, segons informa Júlia Manresa des de Brussel·les. L’epidèmia, però, continua estenent-se com una taca d’oli a les províncies congoleses d’Ituri i Kivu del Nord, que ocupen una àrea que és com quatre vegades Catalunya.

En les tres últimes setmanes les morts pel brot s’han disparat un 43% i se n’han detectat 156 casos nous. Ara el nombre d’infectats ja arriba al mig miler. A aquesta xifra cal afegir-hi totes les persones que han tingut contacte amb algun pacient amb Ebola i a les quals cal fer un seguiment mèdic durant 21 dies per comprovar que no desenvolupen la malaltia. Actualment s’està fent aquest seguiment a 6.321 persones -treballadors del ministeri de Salut congolès les truquen cada dia per comprovar que no tenen febre-, mentre que s’ha perdut la pista de 546: també van tenir contacte amb un malalt, però no se sap on són.

Tots els països que fan frontera amb la RD Congo estan en alerta i s’estan preparant per a una possible expansió del brot. A la veïna Uganda ja s’han vacunat 1.162 metges i infermers com a mesura de prevenció. I el Sudan del Sud ha obert fins i tot un centre de tractament per atendre possibles pacients. Sobre el terreny, a l’est de la RD Congo, els cooperants es declaren desesperats. La població continua sense creure’s que l’Ebola existeix: pensen que és una invenció de les ONG o del govern. I el conflicte en aquesta regió -hi ha zones en mans dels rebels, fora del control de les autoritats- només complica encara més la situació.

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF