Internacional 16/03/2018

Els EUA imposen sancions a Rússia per interferir en les eleccions

Trump, Macron, Merkel i May fan front comú contra Putin

Sònia Sanchez
3 min
La cancellera alemanya, Angela Merkel, saludant el president rus, Vladímir Putin, durant una cimera del G-20.

BarcelonaA tres dies de les eleccions que tornaran a erigir Vladímir Putin com el gran líder de Rússia, la tensió diplomàtica entre Occident i el cap del Kremlin no fa més que pujar de to. Després de l’expulsió de vint-i-tres diplomàtics russos del Regne Unit, ahir van ser els Estats Units els que van disparar contra Moscou. En l’acció més dura contra Rússia que ha emprès el govern de Donald Trump des que va assumir el poder, el departament del Tresor dels Estats Units va anunciar sancions contra dinou individus i cinc grups empresarials russos per la seva suposada ingerència en les eleccions nord-americanes del 2016 i també per diversos ciberatacs a sectors econòmics clau del país.

Setze dels individus i grups sancionats ahir són els que el 13 de febrer passat van ser imputats pel fiscal general Robert Mueller, dins de la seva investigació sobre la interferència russa a les eleccions del 8 de novembre del 2016. Els acusava de fer “una guerra d’informació” contra els Estats Units, amb una fàbrica de notícies falses que intentava desinformar milions de votants nord-americans per donar suport a la campanya presidencial de Donald Trump i perjudicar la de la seva rival, la candidata demòcrata Hillary Clinton. El mateix Donald Trump havia qualificat diverses vegades la investigació de Mueller de “caça de bruixes”, posant en dubte la suposada ingerència russa en els comicis que li van donar la presidència del país, però ahir les sancions de la seva administració donaven finalment credibilitat a aquesta teoria.

Ciberatacs a la xarxa energètica

El secretari del Tresor, Steven Mnuchin, va explicar que imposaven les sancions per les “continues activitats desestabilitzadores de Rússia, des de la seva interferència a les eleccions del 2016 fins a ciberatacs destructius”. Uns ciberatacs que han patit en els últims mesos sectors clau de l’economia nord-americana, fins i tot la xarxa energètica, segons es va saber ahir.

Una alerta publicada pel departament de Seguretat Nacional i l’FBI parlava d’una “campanya d’intrusió múltiple per part de ciberactors del govern de Rússia” que havia atacat les xarxes de petits comerços dels Estats Units, havia “executat programari maligne i havia accedit de manera remota a les xarxes del sector energètic”. Segons l’alerta, des del març del 2016 o possiblement abans, pirates informàtics del govern rus van hackejar entitats governamentals i diversos sectors d’infraestructures crítiques dels Estats Units, incloses les instal·lacions energètiques, nuclears, comercials, d’aigua i d’aviació. Els atacs ja es van fer públics al juny, però fins ahir no se n’havia culpat Rússia.

A més de les sancions, el president nord-americà, Donald Trump, va signar ahir una declaració conjunta amb la primera ministra britànica, Theresa May, el president de França, Emmanuel Macron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, en què tots quatre líders feien front comú per demanar explicacions al Kremlin pel suposat enverinament d’un exespia rus en territori britànic. Serguei Skripal i la seva filla Iúlia van ser intoxicats amb un agent nerviós conegut com a Novichok, produït a Rússia a finals del segle XX. Els quatre caps de govern denunciaven l’atac a Skripal com “la primera utilització ofensiva d’un agent nerviós a Europa des de la Segona Guerra Mundial” i “un assalt a la sobirania britànica” que -van advertir-“amenaça la seguretat de tots”. “Compartim l’avaluació britànica que no hi ha cap altre explicació plausible alternativa” a la responsabilitat russa per aquest atac, deien en el comunicat. També el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va donar suport a les acusacions britàniques i va advertir: “No volem una nova Guerra Freda, [...] però que no hi hagi cap dubte que l’OTAN defensarà els aliats davant de qualsevol amenaça”.

Rússia expulsarà britànics “aviat”

El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va assegurar ahir que “molt aviat” respondran a l’expulsió de vint-i-tres diplomàtics russos del Regne Unit amb l’expulsió recíproca de diplomàtics britànics de Rússia. Però va dir que informaria abans Londres que els mitjans de comunicació. “Així ho fan els cavallers, però cada cop n’hi ha menys”, va dir. Alhora, el seu número dos, Serguei Riabkov, negava les acusacions assegurant que “mai va existir un programa anomenat Novichok ni a l’URSS ni a Rússia”.

stats