CRISI DIPLOMÀTICA

Els EUA posen Rússia contra les cordes

Washington prohibeix l’exportació de productes tecnològics a Moscou per l’atac químic als Skripal

Una de freda i una de calenta. Així es resumeix la relació dels Estats Units de Donald Trump amb Rússia. Si fa uns dies el president nord-americà insistia en la necessitat de millorar les relacions amb el seu enemic històric, ara el seu govern ha anunciat unes noves sancions contra Moscou pel seu intent d’assassinar l’exespia rus Serguei Skripal i la seva filla, Júlia Skripal, amb l’agent nerviós de fabricació russa Novitxok al Regne Unit el març passat.

Els Estats Units afirmen que Rússia va violar les lleis internacionals amb aquest atac químic. I, per això, prohibirà a les empreses nord-americanes exportar productes considerats de seguretat nacional -com, per exemple, components electrònics o motors de turbina per a aeronaus- a Rússia a partir del 22 d’agost. El govern de Trump s’ha reservat l’opció d’imposar càstigs més durs si Moscou no atura l’ús d’armes químiques -tot i que no es va especificar quines accions es durien a terme.

El president rus, Vladímir Putin, ha negat les acusacions que diuen que el seu país va estar darrere de l’atac contra Skripal i, poc després dels fets, va assegurar que era “impensable” que Rússia fes “tal cosa”. Ahir els seus portaveus van lamentar les noves sancions nord-americanes contra el seu país -que se sumen a les que ja han imposat per la seva presumpta ingerència en les eleccions a la Casa Blanca del 2016 i per la seva agressió a Ucraïna i annexió de la península de Crimea del 2014.

Rússia critica les sancions

“De nou rebutgem de la manera més contundent qualsevol possible implicació del govern rus amb el que va passar a Salisbury [la ciutat britància on es va produir l’atac contra els Skripal]”, va subratllar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, segons l’agència de notícies russa TASS. I va afegir que les sancions anunciades pels EUA eren “inacceptables” i “il·legals”.

Peskov va lamentar aquesta acció i la va contraposar amb “l’atmosfera constructiva” que hi va haver durant la cimera bilateral entre Putin i Trump a Hèlsinki el mes passat. El president nord-americà va anunciar llavors l’inici d’una nova relació entre els dos països: “El món vol que ens portem bé. Tots dos som potències nuclears”. “Aquest tipus de decisió [les sancions] és un acte hostil”, va reblar Peskov.

La borsa de Rússia i el ruble van caure ahir a causa de les noves sancions, ja que afecten l’exportació d’alguns productes tecnològics que podrien costar “centenars de milions de dòlars” a l’economia russa, segons va explicar un funcionari rus a l’agència AFP.

Heather Nauert, la portaveu del departament d’Estat dels EUA, va ser l’encarregada d’anunciar les represàlies contra Rússia pel seu suposat atac contra Skripal. “El govern de la Federació de Rússia va utilitzar armes químiques o biològiques i va violar la llei internacional”, va dir. La seva acusació i les sancions arriben només una setmana després que els caps de seguretat nacional del país advertissin que Moscou continua interferint en les eleccions nord-americanes.

Dues polítiques exteriors

Trump no va parlar ni va tuitejar res sobre les noves sancions. Per a molts analistes, a Washington, hi ha una mena de fractura entre el president, que és partidari de millorar les relacions amb Rússia, i el seu equip de seguretat, que creu que Moscou és una amenaça per al seu país. “Bàsicament els EUA tenen dues polítiques exteriors, la del govern de Trump i la del mateix president Trump”, va explicar l’historiador Max Boot, a la televisió CNN.

Les sancions que es van anunciar dimecres es basen en la llei pel control i l’eliminació d’armes químiques i biològiques, aprovada després de la Guerra del Golf, el febrer del 1991. Aquesta legislació, que estableix sancions contra països que utilitzen armes químiques i biològiques, fins ara només havia sigut aplicada contra Corea del Nord i Síria.

Serguei Skripal i la seva filla van ser enverinats a principis de març a Salisbury, al sud-oest d’Anglaterra. Van sobreviure després de diverses setmanes a l’hospital en estat crític. L’exespia rus va ser condemnat el 2006 per alta traïció per la justícia del seu país, acusat de vendre informació als serveis d’intel·ligència britànics. El 2010 es va beneficiar d’un intercanvi d’espies entre Moscou, Londres i Washington i es va instal·lar a Salisbury.

Tant el Regne Unit com ara els EUA han atribuït a Rússia aquest atac amb l’agent Novitxok. El cas va desencadenar una greu crisi diplomàtica entre Moscou i els països occidentals. El govern de Donald Trump es va unir als d’una dotzena de països que van decidir expulsar, com a represàlia de l’atac químic, més de 150 diplomàtics russos. Rússia hi va respondre amb un nombre similar d’expulsions diplomàtiques i va ordenar el tancament del consolat dels Estats Units a Sant Petersburg, la segona ciutat més gran de Rússia.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF