Els EUA, l’únic país avançat sense permís de maternitat remunerat

Una guarderia costa entre 12.700 i 25.000 euros a l’any a Nova York

Les trobades de mares amb nadons en una cafeteria són habituals als Estats Units. S’hi reuneixen per socialitzar-se i compartir experiències, dubtes i consells sobre com cuidar els seus fills. La seva situació laboral és un dels temes que sempre sorgeixen en les converses. Moltes dones nord-americanes deixen la feina durant els primers anys de maternitat: algunes perquè ho volen i d’altres perquè els és impossible conciliar feina amb família.

De fet, el percentatge de dones que treballen tenint un fill de menys d’un any és d’un 58%, 14 punts menys que la mitjana de les dones d’entre 25 i 54 anys. Els Estats Units són l’únic país desenvolupat que no té baixa de maternitat ni permís de paternitat remunerats. La llei, des del 1993, només obliga les empreses de més de 50 empleats a oferir 12 setmanes de baixa sense sou a les seves treballadores. Però moltes dones renuncien a aquest dret perquè la seva família no es pot permetre perdre aquests ingressos tant de temps.

Alguns estats, com Nova York o Califòrnia, tenen legislacions que garanteixen el dret a tenir sis setmanes de baixa de maternitat amb la meitat del sou. Són encara una minoria i moltes organitzacions a favor dels drets de les dones consideren que, tot i ser un primer pas, és insuficient.

Les grans companyies cada cop ofereixen més baixes de maternitat pagades però sovint són només per als treballadors més qualificats i amb sous alts. L’estiu passat, per exemple, la cadena de cafeteries Starbucks va estar en el punt de mira per la seva política laboral, ja que les seves cambreres no podien accedir als mateixos permisos de maternitat i de paternitat remunerats de 16 setmanes -12, en el cas dels homes- que els executius i administratius.

A part de la quasi inexistència de baixes de maternitat remunerades, l’altre gran obstacle per a les dones treballadores és el preu de les guarderies -que en els últims anys ha augmentat d’una manera considerable-. A Nova York o Washington, costen entre 15.000 i 30.000 dòlars anuals (és a dir, entre 12.700 i 25.000 euros). “L’educació dels infants és cada vegada més cara i inaccessible, i com que l’escola o contractar una mainadera costen tant com un salari, moltes dones opten per criar els seus fills i abandonar les seves aspiracions professionals”, afirma l’economista Heidi Hartmann, president de l’Institut per a la Investigació de Polítiques de la Dona.

Tanmateix, la decisió de deixar la feina no és només patrimoni de dones amb fills petits. Una enquesta del 2015 de la Fundació Kaiser i el diari The New York Times va revelar que el 61% de les dones deien que la raó per la qual no estaven treballant eren les seves responsabilitats familiars -en comparació amb el 37% entre els homes.

Les dones van entrar en massa al mercat laboral durant les últimes tres dècades del segle passat gràcies a les lleis de drets civils -que, entre altres coses, van il·legalitzar la discriminació salarial-, a la píndola anticonceptiva i a la tecnificació de la llar. La seva presència al mercat laboral va arribar al seu punt màxim el 2000, amb un 77% entre les dones de 25 a 54 anys. El percentatge es va reduir fins al 69% durant els anys de recessió i ara està estancat en el 75%, tretze punts menys que la dada d’homes treballadors.

El 1990 els Estats Units tenien la sisena taxa de participació femenina més alta dels països de l’OCDE. L’any 2016, però, la xifra va caure fins a la 24a posició. Quan els economistes Francine Blau i Lawrence Kahn van examinar el perquè d’aquesta davallada, van concloure que una de les raons principals era la falta de polítiques “familiars”, com el permís parental. El seu estudi també subratlla que millorar l’accés de les dones al mercat laboral és bo per al creixement econòmic dels països.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF