Els Estats Units que queden

WashingtonUna pandèmia desbocada

Superades, segons números oficials, les 230.000 morts i àmpliament els 9 milions de contagiats de covid-19, els Estats Units encaren l’hivern amb una pandèmia desbocada, amb jornades que acaben amb la fosca xifra de 100.000 nous positius i amb més d’un miler de morts diaris. No serà fàcil canalitzar la situació, sigui quin sigui el candidat que acabi accedint a la Casa Blanca. Si Donald Trump repeteix, resulta difícil imaginar que el republicà canviï de posició davant una pandèmia que “estem superant”, tal com ell insisteix en afirmar. En canvi, si és Joe Biden qui guanya, haurà de fer front a la desconfiança cap a la ciència de milions de ciutadans, de qui el seu rival ha estat un voluntariós portaveu. El demòcrata insisteix que promourà l’ús de la mascareta, però no té eines legals per fer-la obligatòria. Si el republicà aconsegueix el segon mandat, Anthony Fauci, principal expert en malalties infeccioses de l’administració, ja pot anar buscant-se una altra feina.

Aïllacionisme o retorn al multilateralisme

La resolució de les eleccions d’avui serà clau per saber quin paper buscarà ocupar la primera potència al mapa mundial. Donald Trump s’ha aplicat en fer efectiu el lema “Amèrica primer” amb què va arribar a la Casa Blanca ara fa quatre anys. No només ha trencat pactes, com el nuclear amb l’Iran, sinó que ha estat el flagell d’organismes multinacionals com les mateixes Nacions Unides, on ha carregat contra la globalització, o l’OTAN i els seus socis, a qui ha pressionat sense treva perquè incrementin la despesa militar. Una pressió que ha portat Washington a retirar, fins i tot, part dels soldats nord-americans de les bases a Alemanya. A l’altra banda del tauler de joc, una presidència de Joe Biden que buscaria estroncar ferides amb els socis tradicionals dels Estats Units, inclosa també una Unió Europea menyspreada per Trump. El candidat demòcrata, de fet, ha promès una relació menys amistosa amb Kim Jong-un i Vladímir Putin.

Tornar a París o via lliure al desastre

Els mecanismes de l’Acord de París fan que casualment els Estats Units abandonin el pacte pel clima aquest mateix 4 de novembre. Va ser una de les promeses de Trump el 2016 i l’ha acabat complint, per desgràcia de científics i activistes mediambientals de tot el món. En termes pràctics, el president ha estat un negacionista del canvi climàtic. Tot i que en el seu primer mandat s’ha desfet de més d’un centenar de regulacions de protecció verda, el republicà insisteix que les seves polítiques garanteixen “aigua neta i aire net”, mentre carrega contra París per posar-lo en desavantatge competitiu amb països com la Xina. Biden, en canvi, promet una transició de model energètic encaminat a eliminar a mitjà termini l’ús de combustibles fòssils. Si guanya, es veurà pressionat per l’ala més progressista del seu partit, promotora del Green New Deal.

Un atur enorme

Trump promet que l’economia nord-americana serà “fantàstica” el 2021, però la veritat és que la propera presidència haurà de fer front a una costosa recuperació. Més de 22 milions de persones reben en aquest moment algun tipus d’ajuda a la desocupació. El PIB va créixer a un ritme anual del 33,1% en el tercer trimestre, el primer repunt econòmic des que la pandèmia hi va impactar de forma dramàtica. Però el repunt té alguna cosa d’artifici: arriba després que caigués a un ritme del 31,4% en el segon trimestre, quan pràcticament es va aturar l’activitat econòmica per frenar la propagació del virus. L’atur voreja el 8% i queden per recuperar almenys la meitat de llocs de treball que es van perdre entre març i maig. Mesos de negociacions fracassades entre el Congrés i la Casa Blanca han deixat sense estímul l’economia des de finals de juliol.

Divisió i rancor

Passi el que passi finalment a les urnes, ni el mateix Donald Trump sembla disposat a tancar les ferides que ell ha ajudat a engrandir, ni el discurs de “guarir l’ànima del país” del demòcrata Joe Biden promet ser la vareta màgica que acabi amb la societat de trinxeres que evidencia la polarització creixent als EUA. La personalitat del demòcrata garanteix, això sí, una Casa Blanca més cívica i previsible que la de Donald Trump, que ens ha acostumat a un discurs incendiari, polèmic, sense grisos, i gairebé sempre a cop de tuit. La crispació és una realitat. I hi ha una dada que preocupa: només en el que portem de 2020, als Estats Units s’han venut 18 milions d’armes, segons informacions del diari Washington Post. Un 75% més, per exemple, que l’any passat. Els confinaments per la pandèmia i les protestes pel racisme institucional -que es fan grans després de l’assassinat de George Floyd a Minneapolis- han estat els grans animadors d’aquest procés, celebrat pel negoci de les armes.