Dos anys de (brutal) desafiament jihadista

BeirutDos anys després que el líder de l’Estat Islàmic (EI), Abu Bakr al-Bagdadi, proclamés el seu “califat” a cavall entre l’Iraq i Síria, el grup jihadista ha perdut territori però manté les seves dues capitals de facto, Raqqa (a Síria) i Mossul (Iraq). Tot i que els bombardejos de la coalició internacional, liderada pels Estats Units, han reduït l’expansió territorial dels extremistes, amb la pèrdua del 45% del seu territori a l’Iraq i del 20% a Síria, el grup encara no està debilitat i defensarà “amb sang i foc” els seus dos feus. I cal tenir en compte que els tentacles de l’EI s’estenen més enllà de les fronteres de Síria i l’Iraq, amb wilayat (províncies) a Sirte (Líbia), on s’enfronten a les forces lleials al govern d’unitat, i a l’Afganistan.

Al març, les tropes de Baixar al-Assad, amb l’ajuda dels seus aliats regionals, Hezbol·lah i l’Iran, i dels bombardejos russos, van arrabassar a l’Estat Islàmic l’enclavament de Palmira, i el passat cap de setmana les tropes iraquianes, després d’un mes d’ofensiva, van aconseguir expulsar els jihadistes del bastió iraquià de Fal·luja (en mans de l’EI des del gener del 2014). La pèrdua d’aquestes dues posicions estratègiques suposen un revés per a l’EI, ja que amb l’alliberament de Palmira s’ha tallat la via d’abastiment del grup cap a Deir ez-Zor i, després de caure Fal·luja, els jihadistes han perdut la seva influència a la província d’Al-Anbar -predominantment sunnita-, on només controla zones desèrtiques a prop de Síria.

Es manté la font de finançament

No obstant això, el territori perdut no destruït la seva font de finançament: la venda il·legal de petroli. L’Estat Islàmic manté els principals camps de gas i petroli de Síria, a la regió de Deir ez-Zor i Raqqa, tot i que la producció ha decaigut a causa dels atacs aeris. Encara que tot fa pensar en una ofensiva per reconquerir Mossul, al nord iraquià, aquest és l’objectiu últim. Totes les mirades ara estan posades sobre Raqqa. La batalla per la capital jihadista a Síria s’ha convertit en una carrera en què competeixen tots els actors locals, regionals i internacionals que intervenen en el conflicte sirià. A curt termini l’objectiu comú de tots els enemics de l’EI és expulsar els jihadistes de l’est del riu Eufrates, una terra rica en camps de petroli i gas. No obstant això, cada grup té motivacions diferents i els seus interessos xoquen.

Per al règim sirià i els seus aliats -Hezbol·là, l’Iran i Rússia-, recuperar Raqqa no és dins de les seves prioritats més immediates. El que més li interessa a Damasc és unificar el territori per recuperar la seva hegemonia al país. La seva veritable batalla s’està lliurant a Alep, l’antiga capital econòmica del país, controlada a l’est pels rebels i amb una gran presència del Front al-Nusra, filial d’Al-Qaida a Síria. Però els avanços en les últimes setmanes de les Forces Democràtiques de Síria (FDS) -una coalició d’àrabs, kurds i cristians assiris que compta amb el suport dels Estats Units- ha forçat l’exèrcit sirià a incrementar les seves operacions a la província de Raqqa.

La lluita pel control de Raqqa

Com que deixar els camps de petroli en mans dels EUA i els seus aliats locals i regionals seria devastador per al règim de Damasc, a Baixar al-Assad no li ha quedat cap altra opció que la de competir en la cursa pel control de Raqqa, el feu sirià de l’EI. Així va ser com, el 3 de juny, les tropes governamentals i els seus aliats regionals, amb el suport dels bombardejos russos, van penetrar als límits del califat d’Abu Bakr al-Bagdadi per primera vegada des de l’agost del 2014, quan la ciutat va caure en mans dels jihadistes.

L’ofensiva governamental es desenvolupa ara des del sud-est amb l’objectiu d’avançar cap a la ciutat de Tabqa -a uns 40 quilòmetres de Raqqa i amb un important aeroport militar- i recuperar el control de la carretera que uneix Raqqa amb Alep, mentre que la coalició liderada pels kurds està arraconant els jihadistes des del nord-est.

Des que el 30 d’abril les FDS van començar la seva campanya al nord de Raqqa, amb el suport dels bombardejos de la coalició internacional, han alliberat un total de 52 poblacions i granges. L’ofensiva se centra ara a arrabassar a l’Estat Islàmic l’estratègica àrea de Manbij, a uns 15 quilòmetres de Raqqa, per tallar la línia d’entrada de combatents jihadistes des de Turquia. Des d’aquest cap de setmana, les forces aliades dels EUA es troben ja a les portes de la ciutat de Manbij i, en l’hipotètic cas que caigués Raqqa i s’eliminessin els jihadistes, el problema serà qui controlarà aquest indret. Ni l’exèrcit sirià amb els seus aliats xiïtes ni els kurds són una opció acceptable per a l’eix sunnita (Turquia i països del Golf).

Amb l’Estat Islàmic sentint-se acorralat des del nord i l’est de Raqqa per les milícies locals aliades dels EUA, i des del sud i l’oest per les forces del règim d’Al-Assad, amb el suport de Rússia, molts jihadistes han començat a desertar. L’EI compta actualment amb 25.000 combatents a Síria i l’Iraq, al voltant de 10.000 menys que fa un any, a causa de les desercions i morts al camp de batalla.