Diputats britànics en campanya per aturar el Brexit

LondresEvitar el Brexit. Aquest és l’objectiu. Quan falten dues setmanes per al segon aniversari del referèndum que ha viciat la política britànica dels últims dos anys arran de la decisió d’abandonar la Unió Europea, el grup Best for Britain (B4B) va llançar ahir, a Londres, una campanya i un pla detallat per aturar-ho. De moment, compten amb el suport de quaranta parlamentaris. L’aspiració és superar els 326, la majoria de la Cambra dels Comuns, per poder aprovar una llei d’una segona consulta sobre el pacte de divorci a què, en teoria, Londres i Brussel·les haurien d’arribar no més tard de l’octubre vinent.

La iniciativa, finançada en part pel multimilionari hongarès George Soros, s’afegeix a una altra, People’s Vote, promoguda fa tres mesos per un parlamentari laborista, una conservadora i una liberaldemòcrata.

El membre de la Cambra dels Lords pel laborisme Mark Malloch Brown, màxim responsable de B4B, va afirmar en la presentació de la campanya: “Reclamem un mandat clar, perquè la premier negociï un acord amb Brussel·les que sigui votat l’octubre al Parlament i sotmès a referèndum abans del març del 2019”.

Per aconseguir-ho es pretén que els diputats incorporin una esmena a la llei de l’acord de retirada de la UE i implementació del Brexit, que es durà a Westminster després que se signi el pacte amb Brussel·les. Si l’esmena fos secundada per la majoria de la cambra -cosa molt difícil ara mateix- hi hauria prou temps, d’acord amb la llei electoral del Regne Unit, per convocar una consulta abans del 29 de març de l’any vinent, la data oficial prevista per fer efectiu el Brexit.

La directora executiva de la campanya, Eloise Todd, també va argumentar que “el més correcte és que la gent decideixi si vol perdre l’acord actual [formar part de la UE] després d’haver tingut l’oportunitat de comparar-ho amb el del Brexit; és senzill, la millor oferta pot guanyar”.

En una carta adreçada al conjunt de la societat britànica, Best for Britain sosté que “el procés del Brexit distreu de les moltes raons per les quals la gent va votar per marxar de la UE. Va ser un toc d’atenció a Westminster perquè es despertés en la realitat de la vida del país: la desertització industrial, la pèrdua de llocs de treball de qualitat, l’afebliment del servei nacional de salut, l’habitatge inaccessible i l’endeutament dels estudiants”.

Conscients de la dificultat quasi insalvable que suposa vèncer les reticències dels parlamentaris per acceptar una nova consulta, amb les cúpules dels partits conservador i laborista en contra, Best for Britain promou actes de conscienciació popular perquè siguin els electors els que pressionin els parlamentaris a les seves circumscripcions fins a forçar-los a prendre la decisió. La primera gran mobilització tindrà lloc el 23 de juny, aniversari del Brexit, amb una manifestació que es preveu que sigui multitudinària al centre de Londres.

Indiscrecions de Boris Johnson

D’altra banda, a mesura que el Brexit s’acosta a la recta final, les picabaralles a l’interior dels sectors del govern de Theresa May augmenten. Hores després que s’evités in extremis la dimissió dels ministres del Brexit, David Davis, i de Comerç Internacional, Liam Fox, per l’acord amb Theresa May sobre la manera d’encarar el tema de la frontera d’Irlanda -pla de Londres que Brussel·les ja va rebutjar categòricament-, ahir es van difondre uns comentaris molt feridors que el ministre d’Afers Estrangers, Boris Johnson, va fer contra la premier May durant un sopar dimecres amb un reduït grup de membres d’un club conservador. Johnson la va menystenir per la falta de decisió sobre la manera d’afrontar la negociació amb Brussel·les, i va assegurar que en mans del president nord-americà, Donald Trump, el procés hauria anat millor.

En el mateix enregistrament, gravat en secret, Johnson carregava contra el seu col·lega del consell de ministres Philip Hammond, responsable del Tresor, a qui definia com el “cor” del sector favorable a mantenir-se a la UE, i propagador d’una campanya de la por. Paradoxalment, Johnson assegurava als seus interlocutors que es corre el risc que el Brexit acabi en “caos”.

Quan va arribar al Canadà, on Theresa May assisteix a la cimera del G7, la primera ministra va respondre que tenia “total confiança” en Boris Johnson, la prova d’una feblesa endèmica que la incapacita per despatxar-lo per deslleial, com ha demanat l’oposició. Els problemes per a May no s’acaben aquí. Dimarts i dimecres, els Comuns hauran de validar la seva proposta de fer sortir el Regne Unit de la unió duanera un cop es completi el Brexit. El pla s’ha tombat a la Cambra dels Lords i ara ningú gosa dir quin pot ser el resultat. May és ara mateix una zombi: als seus enemics els costa tant tombar-la perquè políticament està morta. Però si perd la votació, difícilment se’n sortirà.

L’SNP obre un nou i incert capítol cap a la independència

El Partit Nacional Escocès (SNP) escalfa motors per a un segon però de moment improbable referèndum. Al congrés de primavera, celebrat ahir i avui a Aberdeen, la primera ministra, Nicola Sturgeon, va assegurar que “s’obre un nou capítol cap a la independència”. La data de la nova consulta s’hauria de definir després que se sàpiga l’acord final del Brexit. És, de fet, l’última oportunitat que l’SNP podria tenir en molts anys. Si l’independentisme aconsegueix presentar el pacte final com un molt mal negoci per a Escòcia, o no hi ha pacte, Sturgeon forçaria la màquina, tenint com a data màxima el maig del 2021, quan hi haurà eleccions al país. Sturgeon baixa a les enquestes ara mateix i després difícilment tindrà majoria absoluta -ni en solitari ni en coalició com ara- per forçar Londres a negociar res.