PAÏSOS NÒRDICS

Dinamarca instal·la controls a la frontera amb Suècia per reduir la delinqüència

L’àrea de Copenhaguen ha patit 13 explosions des del febrer, algunes de vinculades a bandes sueques

El govern danès ha decidit introduir controls a les fronteres amb Suècia en un intent de frenar l’augment de les explosions i el crim organitzat, que en diverses ocasions s’han vinculat amb bandes delinqüents del país veí. La mesura entrarà en vigor el 12 de novembre amb controls periòdics tant al pont d’Oresund -que uneix les regions de Copenhaguen i Malmö per tren i carretera- com també als diversos ports amb connexions marítimes.

Des del febrer d’aquest any, l’àrea metropolitana de Copenhaguen ha registrat 13 explosions deliberades, dues de les quals en edificis públics. De fet, una d’aquestes detonacions, el 6 d’agost a la seu de l’Agència Tributària, ha sigut la que ha desencadenat que el govern socialdemòcrata danès hagi presentat un paquet de 16 mesures per reforçar la seguretat a l’espai públic. Els sospitosos d’aquest atac són dos ciutadans suecs que estan en presó preventiva a Dinamarca. En aquell moment, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ja va apuntar la possibilitat d’establir controls fronterers amb Suècia, i ahir ho va confirmar el ministre de Justícia, Nick Hekkerup, que va subratllar que l’atenció se centrarà “en els delinqüents organitzats i no en els molts ciutadans corrents que creuen cada dia la frontera”. Els milers de persones que travessen diàriament el pont per anar a treballar o a estudiar ja es troben ara amb controls, en aquest cas a l’entrada cap a Suècia, que el 2015 va frenar d’aquesta manera l’arribada massiva de sol·licitants d’asil.

A més de l’atac a l’Agència Tributària, Hekkerup també va fer referència a un doble assassinat el mes de juny a un suburbi de Copenhaguen, que la policia creu que va ser fruit d’un enfrontament entre bandes rivals de Suècia.

“Són dos exemples dels greus delictes que poden arribar a través de la frontera. No ho acceptarem”, va subratllar. Per la seva banda, el ministre de l’Interior de Suècia, Mikael Damberg, va aplaudir la mesura i que Dinamarca “estigui actuant per lluitar contra la delinqüència a la regió d’Oresund”. Suècia ha patit els últims anys una ràpida escalada de violència, amb 885 tirotejos en dos anys i mig i 300 explosions des de principis del 2018, segons dades oficials, cosa que s’explica per una guerra entre bandes pel control del narcotràfic i també per la gran afluència d’armes i explosius al mercat negre.

A més del control fronterer, s’establirà un nou centre de cooperació policial entre els dos països per lluitar contra la delinqüència, que es reforçarà amb altres mesures, com ara l’augment de càmeres de vigilància a l’espai públic. El govern preveu instal·lar 300 noves càmeres arreu del país allà on la policia consideri que és necessari. A més, els edificis públics podran instal·lar sistemes de videovigilància a l’exterior i també ho podran fer els ajuntaments als espais públics. “Sabem que la investigació de crims greus com assassinats i violacions es poden iniciar més ràpidament si hi ha més oportunitats d’obtenir imatges de càmeres de vigilància”, va argumentar Hekkerup.

El govern danès també pretén que les explosions en edificis públics es considerin atacs a l’Estat, de manera que s’augmentaran les penes fins a 18 anys de presó, i també s’incrementaran les sancions en cas de possessió d’explosius.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF