Estats Units

L'ambaixadora dels Estats Units a l'ONU: la setena dimissió a l'equip de Trump

Nikki Haley, de 46 anys, assegura que ha arribat el moment de "fer un pas enrere"

Donald Trump va perdre ahir un altre membre del seu govern, i ja en suma set en menys de dos anys. L’ambaixadora dels Estats Units, Nikki Haley, va anunciar la seva dimissió, que es farà efectiva a finals d’any, al costat del president nord-americà al Despatx Oval. Trump va lloar la seva “feina increïble” i es va mostrar esperançat que en un futur es torni a incorporar al seu equip.

La sortida de Haley va ser de mutu acord, a diferència de la majoria de les dimissions d’alts càrrecs de la Casa Blanca. De fet, fa uns sis mesos, l’encara emissària nord-americana a les Nacions Unides va comunicar a Trump la seva intenció de deixar el càrrec. Haley, de 46 anys, va justificar la seva dimissió per la “intensitat” a què s’ha vist sotmesa no tan sols com a membre de l’equip del president sinó també com a exgovernadora de Carolina del Sud durant sis anys. “Ha sigut un període intens i crec fermament en els mandats estrictes”, va afirmar després d’agrair al president nord-americà l’oportunitat “de servir” el seu país.

Popular i moderada

La inesperada notícia de la seva dimissió va provocar de seguida especulacions sobre la possibilitat que desafiï Trump a les presidencials del 2020. Haley, però, ho va desmentir abans que els periodistes ho poguessin preguntar. “No em presentaré a les eleccions del 2020 -va dir-. Us prometo que faré campanya pel president, espero donar-li el meu suport”.

Haley és un dels membres més populars del govern de Trump i és considerada una de les seves veus moderades, juntament amb el secretari de Defensa, James Mattis. Tanmateix, durant els seus gairebé dos anys a l’ONU ha tirat endavant les polítiques de Trump més impopulars en el pla internacional, com el trasllat de l’ambaixada dels EUA a Israel, de Tel Aviv a Jerusalem, o la retirada de les ajudes a l’agència de refugiats palestins de l’ONU.

Haley va demostrar que és capaç de prendre les posicions més dures, però al mateix temps no ha amagat les seves diferències amb Trump, especialment pel que fa a Rússia. L’emissària és l’única membre de l’equip original de política exterior que ha sobreviscut. Tant l’exsecretari d’Estat, Rex Tillerson, com els consellers de Seguretat Nacional, Michael Flynn i H.R. McMaster, van ser acomiadats.

Durant les primàries republicanes del 2016 Haley va donar suport al senador de Florida, Marco Rubio, i va ser molt crítica amb Trump. Però la seva nominació es va interpretar com una branca d’olivera del llavors victoriós candidat republicà a les elits del seu partit.

Lleial al president

Des del principi Haley s’ha mantingut lleial al president. El setembre passat va escriure un article al diari 'The Washington Post' per refutar el polèmic i misteriós escrit d’un “alt funcionari de l’administració” dies abans al 'New York Times'. Hi afirmava que Trump “no exclou els seus assessors ni exigeix que tothom estigui d’acord amb ell [...] Si no estic d’acord amb alguna cosa i crec que és important plantejar-la al president, ho faig i ell escolta”, subratllava.

Ahir, al costat de Trump, va afirmar que els Estats Units “tornen a ser un país respectat”, tot i que “a alguns països no els agrada el que fem”. I va lloar la feina de la filla de Trump, Ivanka, i el seu marit, Jared Kushner. Tots dos, de fet, sonen com a possibles substituts de Haley.

Els analistes polítics no descarten que l’encara ambaixadora de l’ONU, filla d’immigrants de l’Índia, intenti fer el salt a la Casa Blanca el 2024. De moment, però, ella diu que no sap què farà ara.

Sancions i decisions polèmiques a les Nacions Unides

Drets humans

El juny del 2018 Haley va informar de la sortida dels EUA del Consell de Drets Humans de l’ONU fins que es converteixi en una “institució efectiva”. Va denunciar que el consell tingui “violadors” d’aquests drets com Veneçuela, Cuba o la Xina. I va lamentar el seu “biaix crònic” contra Israel.

Jerusalem i refugiats palestins

Haley també es va convertir en una peça clau en la decisió de Trump de declarar Jerusalem capital d’Israel i traslladar l’ambaixada nord-americana de Tel Aviv a la ciutat sagrada. De fet, quan la comunitat internacional va aprovar una resolució per condemnar l’acció del seu govern, va afirmar que el seu país “en prendria nota”. D’altra banda, Haley va explicar la retirada de les ajudes del seu país a l’agència de l’ONU pels refugiats palestins fins que no es redefineixi qui és “refugiat palestí”.

Corea del Nord

Trump va elogiar la política de Haley amb Corea del Nord. Després d’uns primers mesos d’amenaces, l’ambaixadora nord-americana va aconseguir que el Consell de Seguretat de l’ONU aprovés sancions dures contra Pyongyang. Una acció que, segons ells, va forçar Kim Jong-un a dialogar.

L’Iran i Rússia

El maig passat Haley va defensar la decisió de Trump de trencar l’acord nuclear internacional amb l’Iran i va intentar convèncer sense èxit els seus aliats europeus per negociar un nou pacte. També ha sigut dura amb Rússia per les seves accions a Síria o Ucraïna.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF