AMÈRICA LLATINA

Deu dies de protestes i bloquejos a les principals carreteres de Bolívia

Les protestes segueixen al país després d'un nou ajornament electoral i per la gestió del covid-19

Una dona boliviana davant d'un dels talls a les carreteres / JORGE ÁBREGO / EFE
María Silvia Trigo i Anatoly Kurmanaev / The New York Times

Fa més de deu dies que es viuen bloquejos a les principals carreteres i artèries vials a Bolívia. Des de la setmana passada, nombrosos grups de manifestants antigovernamentals han pres aquesta mesura per oposar-se al retard en la celebració de les eleccions generals –van ser ajornades, per segon cop, del 6 de setembre al 18 d'octubre– i criticar la resposta fallida davant la pandèmia de coronavirus de l'executiu presidit de forma interina per la díscola Jeanine Áñez.

Els manifestants –que donen suport a l'expresident Evo Morales– han arribat a establir fins a un centenar de talls a les carreteres, cosa que ha suposat el bloqueig d'uns sis milions de residents de tres regions muntanyoses al país, inclosa la metròpolis més important: La Paz. Ja des de la setmana passada, el temor que els bloquejos comportin escassetat d'aliments i gasolina ha fet que multitud d'habitants de La Paz s'hagin apilat en llargues cues als comerços de per abastir-se.

Els disturbis a Bolívia podrien ser un presagi del que vindrà en altres parts de l'Amèrica Llatina, on els ciutadans estan perdent la fe en la capacitat dels seus governs per contenir la pandèmia i mitigar la crisi econòmica causada per les mesures per fer front al virus. La pandèmia ha matat prop de 220.000 persones a l'Amèrica Llatina i ha sumit la seva economia en la recessió més profunda en, almenys, un segle, segons les Nacions Unides. Bolívia, si s'ajusta en funció de la població, pateix un dels brots més grans de la regió. El virus ha matat més de 3.700 persones, n'ha contagiat milers –entre ells alts funcionaris del govern– i ha desbordat els hospitals.

El govern ja ha amenaçat que acabarà amb els bloquejos a la força si no pot arribar a un acord amb els organitzadors de les protestes. Diversos manifestants ja han denunciat repressió per part dels cossos policials i les forces de l'ordre en diversos punts de les protestes. Les amenaces de l'executiu fan reviure els temors d'un retorn a la violència política de l'any passat, quan dues desenes de partidaris d'Evo Morales van morir durant enfrontaments amb les forces de seguretat bolivianes.

Els retrets es creuen a banda i banda. Mentre que els organitzadors de les protestes defensen que estan permetent que els treballadors sanitaris –així com l'aprovisionament mèdic i de combustible– puguin passar a través dels bloquejos, els funcionaris governamentals de salut afirmen que els bloquejos redueixen el subministrament d'oxigen i d'altres materials per al tractament dels pacients amb coronavirus, fet que ha provocat més víctimes.

Crisi sanitària 

Malgrat que no hi ha xifres oficials, els metges als hospitals locals van documentar la setmana passada, la primera dels bloquejos en diferents indrets, que almenys vuit pacients havien mort a les ciutats d'Oruro i El Alto, als afores de La Paz, a causa de l'escassetat d'oxigen. Els manifestants "no deixen passar ambulàncies, les apedreguen i amenacen amb cremar-les", va dir Antonio Viruez, cap d'emergències de l'Hospital del Norte, a El Alto, el més gran de la ciutat. "La situació és crítica perquè no arriben medicaments ni material mèdic".

Les protestes d'aquests dies han estat provocades per la decisió que va prendre el mes passat el Tribunal Suprem Electoral d'ajornar les eleccions generals per segona vegada argumentant raons sanitàries a causa de la pandèmia. L'ajornament va suposar traslladar les eleccions del 6 de setembre al 18 d'octubre. Evo Morales ja ha demanat als seus simpatitzants que acceptin la data del 18 d'octubre per celebrar les eleccions generals: "Per dues o tres setmanes més no donarem problemes".

Els opositors al govern –sobretot de classe treballadora i procedents de les zones rurals de Bolívia– han acusat la presidenta interina, Jeanine Añez, d'utilitzar els retards en els comicis per salvar una campanya electoral que naufraga i redoblar la persecució als seus opositors. Els manifestants demanen al tribunal electoral que restableixi la data anterior de les eleccions o, almenys, que garanteixi que no hi haurà més ajornaments. Morales ha advertit als seus seguidors que poden estar caient en una trampa oculta de l'executiu d'Añez: "El govern no vol que es resolguin els bloquejos, així ens poden seguir culpant de la crisi".

Copyright: The New York Times 

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF