Tres caps policials detinguts per robar les imatges de l'agressió del guardaespatlles de Macron

BarcelonaEl cap de seguretat d’Emmanuel Macron, Alexandre Benalla, ha provocat l’enèsima crisi que esquitxa el president francès. Dijous va sortir a la llum que Benalla, un dels homes pròxims a Macron, va fer-se passar per policia durant les protestes de l’1 de Maig i va colpejar diversos manifestants. Dijous, davant una intensa tempesta política al país originada per aquesta notícia, Benalla va ser detingut, i l’Elisi va anunciar que iniciava els procediments per acomiadar-lo. Segons van indicar fonts judicials a l’agència Efe, la fiscalia francesa havia iniciat una investigació i el va retenir per “actes de violència en grup per part d’una persona encarregada d’una missió de servei públic, per usurpació de funcions i per portar il·legalment insígnies reservades a l’autoritat pública”.

El cas per a Macron es complica una mica més per la detenció de tres alts comandaments de la policia acusats de facilitar a Benalla els vídeos que l'incriminen. La fiscalia ha explicat que els tres policies, destinats a Trànsit i Seguretat a París, van agafar il·legalment les imatges captades per les càmeres de seguretat per donar-li a l'home de confiança de Macron, cometent un possible delicte de violació del secret professional.

En els últims dies, l’oposició ha denunciat enèrgicament la gestió que ha fet del cas el govern francès, i ha centrat part de les crítiques en la figura de Macron, a qui acusen d’intentar ocultar la informació.

El vídeo que el delata

Va ser el diari francès Le Monde qui va publicar les imatges que el delataven: un vídeo en què s’identificava Benalla colpejant i immobilitzant diversos manifestants durant les protestes i enfrontaments amb la policia que van marcar el Dia Internacional dels Treballador a París. Tal com mostren les seqüències -captades per testimonis amb el seu telèfon mòbil- Benalla va participar activament en les càrregues policials i, tot i que vestia de civil, portava un casc de la policia. En un dels moments, per exemple, es veu com el cap de seguretat agafa del coll un jove, l’arrastra pel carrer i li propina diversos cops. Quan veu que l’estan gravant es gira i fa com si marxés per evitar ser identificat.

Però, segons l’oposició, el detall que agreuja la situació és que sembla que l’Elisi estava al cas de l’actuació de Benalla. La informació de Le Monde explicava que el govern francès, en saber-ho, va sancionar-lo amb 15 dies de suspensió de sou i feina, i va destinar-lo a encarregar-se de tasques administratives. Però aquestes mesures no es consideren suficients, i diverses veus de l’oposició van dir que l’Elisi hauria hagut d’informar la justícia francesa del cas, ja que era un acte il·legal. “Esperem una resposta del president. És com si l’Elisi es cregués per sobre de tot”, va dir el líder conservador, Laurent Wauquiez.

Per rebaixar la tensió, el portaveu de l’Elisi, Bruno Roger-Petit, va intentar justificar-se i desviar responsabilitats respecte de l’acció de Benalla. “Havia rebut permís només per assistir-hi com a observador. Clarament va anar més enllà. Llavors va ser immediatament convocat pel cap de gabinet del president i se’l va suspendre durant 15 dies”, va dir dijous Roger-Petit, que va afegir que van rebaixar-li el càrrec i que es tracta de “la sanció més greu a un responsable de missió de l’Elisi”.

Mentrestant, cada nova informació sobre l’escàndol dessagna una mica més Macron i el seu executiu, que es comencen a veure acorralats per una oposició que ja demana dimissions. Al centre de les crítiques hi ha el ministre de l’Interior, Gérard Collomb. A més, altres membres de l’equip de seguretat de la presidència francesa també hi estan involucrats: Vincent Crase, que tampoc tenia permís per intervenir, se l’acusa de violència en grup i usurpació de funcions. Macron, de moment, guarda silenci. El “cas Benalla” li ha explotat en el moment més baix de la seva popularitat, amb un suport del 39% dels francesos, segons una enquesta difosa ahir.