Després del cicló 'Idai', la fam i les malalties

Les collites s'han perdut i els preus dels aliments s'han disparat 

Camps de conreu coberts totalment d'aigua, a Beira / MIKE HUTCHINGS / REUTERS

Després del cicló, les infeccions i la fam. Dues setmanes després que l''Idai' escombrés una enorme faixa de terra a Zimbàbue, Malawi i Moçambic, els supervivents batallen ara amb el risc de la fam i de la propagació del còlera enmig d'un panorama desolador amb hectàrees i hectàrees de terreny productiu sota les aigües, i s'han deixat de buscar víctimes. Les xifres oficials de morts superen els 700 entre els tres països.

El moçambiquès Fulai Joaquim té prou menjar per alimentar els seus 10 fills durant una setmana, potser dues. Després, diu, està a les mans de Déu. El cicló es va endur la collita de mandioca i als camps ja no queda ni rastre del conreu. "Hem plorat molt", explica aquest home de 45 anys a l'agència Reuters mentre passeja per les restes de la seva propietat, ara convertida en un gran fangar. "Tothom té gana", certifica.

Poder alimentar els supervivents és el gran objectiu de les autoritats. Només a Moçambic hi ha 700.000 hectàrees de conreus sota les aigües o inservibles per a la temporada vinent. La xifra suposa 70 vegades més que la superfície que ocupa la ciutat de Barcelona. 

Centenars de comunitats rurals ho han perdut tot: cases, escoles i camps, a banda de les vides humanes i de la pèrdua del bestiar en una economia de subsistència i amb índexs de nutrició de la població més que baixos. El cicló es va presentar un mes abans de la principal collita de blat de moro de l'any.

El Programa d'Aliments de l'ONU ha arribat ja a 200.000 moçambiquesos però s'espera que l'ajuda augmenti fins al milió de persones en els pròxims dies. Per a la majoria de damnificats, aquesta ajuda és l'única alternativa per sobreviure. Les ONG humanitàries fan constants crides per obtenir donacions econòmiques per fer front a l'emergència. 

Sense collites, els preus dels conreus es multiplicaran fins que inaccessibles per a les butxaques d'una població empobrida. Les importacions de blat de moro, per exemple, es duplicaran a Moçambic, adverteix Wandile Sihlobo, economista de l’associació sud-africana d’indústria agrària, Agbiz.

Un sac de 25 quilos de farina de blat de moro que es venia per 850 meticals [10 euros] abans del cicló supera ara els 1.200 meticals, segons els residents. Diniz Jeronimo, de 28 anys, i la seva família de cinc persones només tenen un plat de pasta per compartir.

Els seus cultius van ser devastats. Igual que la majoria de la comunitat, els ingressos de la família procedeixen de la venda de carbó vegetal, que triga set dies a fer-se, però la producció també s'ha perdut.

Mentrestant, el còlera, malaltia bacteriana propiciada per aigües estancades i no potables, s'ha disparat aquest cap de setmana a Beira i localitats veïnes, a la costa de Moçambic i considerada la 'zona zero' de l''Idai'. En aquesta regió ja hi ha 517 persones hospitalitzades.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF