16/03/2018

Derrotes socialdemòcrates

2 min

Alemanya ja té govern. La Gran Coalició salvarà el quart mandat d’Angela Merkel. No és un “matrimoni per amor”, com els mateixos socialdemòcrates han reconegut. És un pacte per a la cancellera, a mida de la seva aversió a un govern en minoria. I és un sacrifici polític de l’SPD. Pèrdua d’identitat a canvi de més poder en les finances alemanyes. Per fer què?

L’SPD ha negociat des de la consciència d’haver obtingut els seus pitjors resultats des de la creació de la República Federal el 1949. Abans que ells, les urnes ja havien sacrificat, el 2017, uns quants correligionaris seus a Europa: van deixar un Partit Socialista francès trencat i minoritari, i els laboristes holandesos i els socialdemòcrates txecs derrotats electoralment. La tendència continua. A Itàlia, Matteo Renzi va intentar, aquest mes, tornar a prendre el control del govern, i no ho ha aconseguit. El país ha quedat dividit pel populisme antiestablisment: la xenòfoba Lliga de Matteo Salvini al nord i el Moviment 5 Estrelles al sud. El mes que ve hi ha eleccions a l’Hongria de Viktor Orbán i les enquestes ja prediuen que l’esquerra, dividida, no hi tindrà res a fer.

Els socialdemòcrates no controlen cap de les institucions comunitàries. Federica Mogherini és l’única excepció. A un any de les pròximes eleccions europees, la socialdemocràcia s’enfonsa, mentre milions de votants reclamen a Europa més protecció social, castigats pel treball precari, la desigualtat social i una globalització que els ha fet sentir abandonats per la UE.

“Fins que la prosperitat no es reparteixi millor, Europa seguirà vulnerable a les turbulències”, adverteix Martin Wolf, columnista del Financial Times. “Només hi ha un 20% de la població europea que se sent beneficiada d’una manera directa o indirecta pel mercat únic”, assegurava dimecres el professor Javier Arregui, guanyador del premi de la Fundació Catalunya-Europa per un estudi sobre els Guanyadors i perdedors en el procés d’integració. L’altre 80% és molt heterogeni però “mostra un vincle molt dèbil amb la Unió Europea i les seves decisions”, advertia Arregui. “Hi ha la percepció que les polítiques europees afavoreixen més les classes riques que les populars”, i aquesta percepció és transversal a tota la Unió, perquè en tots els països de la UE -excepte Polònia- han augmentat les desigualtats.

Mette Frederiksen, líder del Partit Socialdemòcrata danès, escrivia fa uns dies que “el problema no és la socialdemocràcia com a tal, sinó la percepció que el centreesquerra ha oblidat els seus valors fonamentals: la gent se sent abandonada pels partits laboristes tradicionals”. “La globalització i la integració econòmica produeixen problemes que necessiten una resposta política i, si aquesta resposta no es dona a escala europea, aleshores ve el replegament nacional”, assegura Antoni Castells, vicepresident de la Fundació Catalunya-Europa.

Malgrat tot, l’Eurobaròmetre dibuixa, per primer cop, una lenta recuperació de la confiança malmesa pels anys de crisi. Per primer cop des del 2007, els europeus que tenen una opinió positiva de la situació actual de l’economia de la UE (un 48%) són més que els que la veuen negativa (un 39%). Cal començar a donar-los respostes. El problema és que l’SPD ha acceptat ser la crossa necessària en un govern pensat per a l’estabilitat i no per a l’ambició i, sense ambició alemanya, no hi haurà canvis reals.

stats