La DEA tira la xarxa a les costes de Bissau
La lluita empresa pels Estats Units en contra del narcotràfic a Guinea Bissau s'acosta cada vegada més al nucli del mateix estat, que té, en les seves forces armades, els principals responsables d'aquest lucratiu i corrosiu negoci que ha fet dels polítics uns titelles en mans dels militars.
Manuel Serifo Nhamadjo, president de transició del país després del cop d'estat del 2012 i de l'assassinat del president Veira el 2009, ha refutat explícitament que estigui implicat en el tràfic de drogues. Així ho va declarar fa uns dies en arribar a l'aeroport de Bissau després d'haver passat una llarga estada a Nigèria i d'haver viatjat a Alemanya, on va rebre atenció mèdica per una malaltia de què no s'ha parlat oficialment.
A l'escala de l'avió l'esperava el general Antonio Indjai, actual cap d'estat major. I d'aquí la pregunta que alguns periodistes agosarats i temeraris li van fer al president sobre si també ell formava part de les investigacions de la DEA (l'agència nord-americana encarregada de la lluita contra el tràfic de drogues). Segons l'agència, el general Antonio Indjai, l'home que l'havia anat a rebre a l'aeroport, és un dels principals narcotraficants del país, i plana sobre ell una ordre de detenció del tribunal de Nova York per complot narcoterrorista, suport a la guerrilla colombiana de les FARC -amb la qual faria els negocis- i venda de míssils terra-aire a les FARC.
La inculpació d'Indjai als EUA és el segon acte d'una història novel·lesca i pel·liculera que va començar el 3 d'abril en aigües internacionals, davant de Cap Verd, i que té com a primer protagonista l'almirall Bubo Na Tchuto, un extravertit, popular i populista militar a qui la DEA seguia la pista des de feia anys. Bubo, fugit del país el 2008 després d'haver participat en un cop d'estat fallit i retornat el 2009 quan el seu amic Indjai va expulsar els seus enemics del poder -i va assassinar el president i el cap de l'exèrcit-, va caure en mans de la DEA el 3 d'abril, quan el van segrestar en aigües internacionals després de fer-li creure que anava a reunir-se amb uns narcos colombians per signar una suculent transferència de droga.
L'acord al qual havia arribat Bubo amb els suposats colombians de les FARC, que en realitat eren agents de la DEA, consistia que els colombians farien arribar la droga camuflada en un carregament d'uniformes militars i, posteriorment, la droga s'introduiria als EUA a través d'una societat comercial guineana creada per Bubo. Per cada tona de droga, els colombians pagarien a Bubo un milió de dòlars. L'única condició que posaven els colombians era que l'entrega es fes en aigües internacionals, i així va ser com Bubo va caure a dins de la xarxa de la DEA, que, una vegada pescat, el va enviar als EUA, on serà jutjat com a narcotraficant.
Un estat basat en el narcotràfic
Les informacions recollides pels investigadors nord-americans impliquen també l'actual cap d'estat major, Indjai. I a mesura que es va estirant el fil es descobreix que tot l'estat s'embolica i forma part d'un cabdell que té la seva matèria primera en el tràfic de drogues. Només els últims 13 anys s'han assassinat al país un president, dos ministres, tres caps d'estat major i un grup considerable d'oficials importants, en una lluita pel control del país amb l'aspiració de poder controlar el negoci del tràfic de drogues, que té en aquesta costa un port amic.
