RELLEU A L’HAVANA
Internacional 17/04/2018

Cuba s’acomiada avui de 60 anys de la família Castro

L’Assemblea Nacional escull el substitut de Raúl, que es mantindrà com a secretari general del partit

Santi Piñol
4 min
Una foto de Fidel apareix en la celebració de la declaració de la Revolució Socialista, dilluns a l’Havana.

L’HavanaRaúl Castro tanca avui la seva etapa com a president de Cuba, després de deu anys al poder -dotze si es compten els dos primers en què va substituir Fidel de manera interina-. Però no només això. Quan els 605 diputats de l’Assemblea Nacional es reuneixin i escullin, gairebé amb tota seguretat, Miguel Díaz-Canel, el primer civil al capdavant del govern, Cuba clourà sis dècades de la família Castro Ruz, que ha governat a l’illa des de la Revolució del 1959. Però Raúl es mantindrà com a secretari general del totpoderós Partit Comunista.

Des del carrer, aquest procés es viu amb una expectació mínima, i poca gent és conscient de la magnitud del canvi. Contribueixen a aquest estat d’ànim els mitjans estatals, que fins ara han donat poca atenció al procés successori en un intent de transmetre normalitat. Res a veure amb el desplegament de mesures de seguretat a l’aeroport i a la capital. La cerimònia estava prevista per demà, però s’ha avançat un dia per “facilitar el desenvolupament dels passos que requereix una sessió d’aquesta transcendència”. Encara es desconeix com seran els actes d’un relleu inèdit, però durant l’últim mes a l’Havana s’han pintat façanes i s’ha renovat l’asfalt d’alguns carrers.

Tot i compartir cognom, el petit dels Castro ha governat amb un estil diferent del del seu germà. El raulisme serà recordat com un etapa independent dins de la Revolució Cubana. Deixant enrere els aspectes més idealistes de Fidel, Raúl s’ha caracteritzat per un enfocament més pragmàtic tant en l’economia com en l’aspecte diplomàtic. El seu intent d’obertura de l’economia no va canviar les rèmores que arrossegava el sistema, com la burocràcia. Però sí que ha sigut capaç de canviar la mentalitat de molts ciutadans, que veuen en la iniciativa privada una sortida per guanyar-se la vida. Juntament amb el restabliment de relacions amb els EUA, el país va viure un moment d’eclosió mediàtica que va il·lusionar la població local i internacional. Aquest boom va durar aproximadament dos anys, fins a l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, i la il·lusió es va convertir en frustració. La població i els analistes coincideixen que el president republicà no és l’únic responsable d’aquest estancament. Empresaris europeus i americans que van explorar oportunitats a l’illa lamenten que no hagi canviat res a l’hora d’agilitzar els tràmits per concretar projectes. “Tot continua sent massa difícil”, sentencia un empresari espanyol present a l’illa des de fa anys.

Reforma congelada

El mandat de Raúl es recordarà per l’impuls reformista inicial, però també per la paràlisi final, que arrenca a mitjans del 2016 i que s’ha vist agreujada no només per la política de Trump sinó també pel deteriorament político-econòmic de Veneçuela -el principal soci del país- i pels devastadors efectes de l’huracà Irma. En conjunt, aquests elements han impossibilitat fer realitat l’objectiu d’unificar les dues monedes -el pes cubà i el convertible-, fet que llastra l’economia.

L’obra del govern raulista no es pot valorar únicament des de la visió econòmica. Un veterà diplomàtic a l’illa destaca que des del punt de vista polític el petit dels Castro ha militaritzat el país de manera progressiva. Després d’haver sigut el ministre de les Forces Armades durant gran part de la seva carrera, en assumir la presidència va col·locar gent de la seva màxima confiança en els llocs clau del país. Això explica que les forces armades gestionin infraestructures turístiques o estiguin presents en el sector de l’alimentació. “Són l’únic ens eficient en què pots confiar”, assenyala el Roberto, un funcionari que justifica la gran presència de les forces armades en el dia a dia del país.

Pel que fa a l’àmbit social, la liberalització parcial del sector privat ha fet renéixer les desigualtats socials. Un fenomen que ha generat un intens debat sobre la regularització de les activitats per compte propi. D’aquí ve que faci un any que no s’atorguen llicències noves per a activitats privades. També s’ha produït un canvi en l’atreviment de la ciutadania de criticar obertament algunes decisions del govern. Un extreballador de la seguretat de l’estat explica que durant el mandat de Raúl el control de la població ha sigut molt més discret i quirúrgic que amb Fidel. “En certa manera s’ha eliminat una mica la paranoia de l’escolta col·lectiva d’abans”.

Amb el tema migratori es va assolir el desig històric d’eliminar la política de peus secs/peus mullats que incentivava la sortida il·legal de cubans cap als Estats Units. El país continua tenint un repte migratori, però l’emigració irregular és més baixa que fa uns anys, tot i que la majoria dels joves cubans encara somien a marxar cap a Espanya, els Estats Units o el Canadà.

El temps ajudarà a tenir una perspectiva més bona sobre el balanç dels deu anys de raulisme. Si ha sigut l’encarregat de conduir una transició o preparar el terreny cap a un nou temps, o simplement cap a un nou període de més transició. El que és segur és que ja ha arribat el temps en què una nova generació prendrà les regnes del país. Un nou grup dirigent que tindrà el repte de guanyar-se la legitimitat que tenia l’anomenada generació històrica.

stats