AMÈRICA LLATINA

Cuba avala la propietat privada però no el matrimoni gai

El referèndum de la nova Constitució pretén legitimar Díaz-Canel

Els cubans voten aquest diumenge en un referèndum sobre la nova Constitució. Una Constitució que no recull en el text final el tema que ha generat més rebombori durant l’últim any de discussions i debats públics. Es tracta de l’antic article 68, que definia el matrimoni com la unió entre dues persones i que avalava la legalització del matrimoni homosexual. Després de mesos d’intensa -i inèdita- discussió política, es va decidir fer marxa enrere per no polemitzar amb les Esglésies evangèliques i alguns sectors militars contraris a la norma.

El president Miguel Díaz-Canel tenia por que el tema trenqués la tradicional unanimitat en les votacions celebrades a l’illa i embrutés el procés de renovació de la carta magna, que té com a objectiu principal legitimar-lo en el poder. Finalment es va decidir excloure la definició de matrimoni del text constitucional i regular-ho en el Codi de Família d’aquí un parell d’anys.

La comunitat LGTBI va rebre la notícia amb resignació i sense gaire molèstia perquè, entre altres motius, la seva part més polititzada està integrada en organitzacions del règim on no es tolera una crítica contundent contra la línia oficial. La directora del Centre Nacional per a l’Educació Sexual, Mariela Castro, filla de Raúl Castro, n’és la cara més visible i treia ferro a la modificació celebrant que el canvi mantenia “l’essència” de l’article 68 perquè la Constitució del 1976 establia que el matrimoni era la unió entre un home i una dona.

La part no oficialista de la comunitat LGBTI no dona per bones les explicacions de Castro però resta importància al tema. Hi ha la percepció que s’ha avançat molt els últims 20 anys i que no es tracta d’un tema que prioritari, ja que a la Cuba comunista el matrimoni no és una figura que faciliti gaires més tràmits legals que el document de parella de fet.

Una ‘drag queen’ tolerada

La Blanquita és la drag queen més coneguda de l’Havana i es nega a anar a votar. Cada dimecres actua al popular local LGTBI Las Vegas, on ofereix el seu espectacle de “transformisme”, en què fa playback de cançons cantades per dones i el públic se li acosta per donar-li bitllets i llançar-li monedes que ella recull amb un imant. Aquest tipus d’actuacions han proliferat els últims anys a la capital cubana i formen part d’una oferta d’oci invisible però tolerada per les autoritats.

Per a la Blanquita l’eliminació de l’article 68 no és res comparat amb el que ha viscut al llarg de la seva vida com a homosexual. “Hem millorat molt i jo sempre he passat de la política”, explica. Considera que és molt més important que s’aclareixin els canvis relacionats amb les actuacions dels artistes independents i la possibilitat de regular la seva contractació en locals públics que fins ara eren remunerats de manera irregular. Las Vegas és un local que sembla sortit dels cabarets del segle passat, on els artistes pugen a les golfes per cobrar, en metàl·lic, per les seves actuacions diàries. En una petita habitació folrada amb cartells on apareixen artistes i funcions els espera fumant una senyora rossa tenyida amb una capsa de puros on guarda els bitllets que reparteix mentre felicita o critica els artistes.

Aquests canvis que reclama la Blanquita estan relativament recollits en la nova Constitució, que reconeix la propietat privada i les activitats econòmiques dels anomenats cuentapropistas. Les emergents classes mitjanes que regenten aquest sector del país han rebut amb satisfacció aquesta nova carta magna, que representa un nou pas cap a l’obertura econòmica del règim, però no pas la política.

Les autoritats cubanes han posat en marxa aquests dies una campanya per mobilitzar la població instant-la a votar i considerant els que puguin votar no “enemics de la pàtria”, tot i voler aparentar una normalitat democràtica. L’atomitzada oposició cubana no ha estat capaç de fer arribar el seu rebuig a una població que majoritàriament votarà més per inèrcia que no pas per convenciment. Una població molt preocupada pel que passa a Veneçuela i que tem que una caiguda de Maduro la pugui perjudicar.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF