ENTREVISTA

Cristina Gallach: “Quan era corresponsal a Brussel·les, Boris Johnson era una fàbrica de ‘fake news’”

Cristina Gallach és la responsable del govern espanyol de l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ON

Cristina Gallach (Sant Quirze de Besora, 1960) és una optimista nata. Actual responsable del govern espanyol de l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, és un dels europeus que ha tingut càrrecs de més responsabilitat en els principals organismes internacionals: va ser la mà dreta de Javier Solana quan era secretari general de l’OTAN i després Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretat de la UE; va formar part de l’equip de comunicació del Consell de la UE, i entre el 2014 i el 2017 va ser secretària general adjunta de l’ONU. Una carrera meteòrica que va començar el 1977 a les pàgines d’ El 9 Nou. Aquest divendres va atendre l’ARA en el marc d’un seminari de joves líders europeus del think tank Friends of Europe.

El 25 de setembre farà quatre anys que l’ONU va aprovar els Objectius de Desenvolupament Sostenible per al 2030. Espanya fa els deures?

Aquest any Espanya ha estructurat el mecanisme de vigilància i de gestió de l’aplicació de l’Agenda 2030. Pel que fa a polítiques públiques s’han fet moltes accions per fer front a les dues grans dificultats que tenim: el canvi climàtic i la igualtat. Al consell de ministres s’han aprovat 320 mesures concretes. Hem fet molta divulgació per implicar organitzacions empresarials, sindicats, universitats i centres de recerca, el tercer sector... També hem identificat 120 indicadors: l’Institut Nacional d’Estadística està treballant les dades, i aviat tindrem la fotografia.

L’últim informe de Càritas parla de 8,5 milions d’espanyols en exclusió social. La pobresa infantil és alarmant. I ja s’intueix una nova crisi.

La recuperació econòmica a la majoria de països europeus no va deixar els nivells de pobresa i de pobresa infantil que hi ha a Espanya. També tenim treballadors en actiu que són pobres. Però per a aquest govern ha estat una prioritat: el comissionat per a la pobresa infantil, l’augment del salari mínim o les baixes de paterintat, per exemple.

Ressorgeix el negacionisme del canvi climàtic. Retrocedirem?

Veiem negacionistes, però cada vegada la consciència social és més alta i comença a una edat més baixa. Ara la Comissió Europea treballa en un Green New Deal. Seria un suïcidi anar enrere. Només cal veure el que està passant aquests dies amb la gota freda a la costa de Llevant: fenòmens que abans passaven un cop cada segle ara els veiem tres vegades l’any. No hi ha marxa enrere.

En aquests quatre anys hem vist com de la indignació per la fotografia d’Alan Kurdi mort en una platja de Turquia, hem passat a bloquejar els vaixells de rescat.

A més de l’Agenda 2030, tenim el Pacte Mundial sobre Migració. És el primer cop que es reconeix que el fenomen és important i que l’hem d’abordar entre tots. Hem passat uns anys molt pendents de la situació a Itàlia, i en canvi a la nostra part de la Mediterrània hi ha hagut una gestió d’acollida ordenada. És cert que el debat internacional, l’acció europea i la realitat quotidiana no casen, però hi ha molta consciència i s’està actuant. S’ha de resoldre a diversos nivells: en l’emergència humanitària, en el lloc de destí, però sobretot en origen.

El Brexit és un símptoma? Com hem de repensar Europa?

Europa s’ha de repensar i s’ha de reforçar, però el problema del Brexit no és Europa: és un procés polític intern britànic, de descontentament i d’una empatia diferent amb Europa. Els responsables del Brexit no són les institucions europees, sinó un posicionament polític que ha portat on ha portat.

Vostè va coincidir amb Boris Johnson a Brussel·les.

Sí, i tant! A la sala de premsa. Era un showman,un personatge atractiu, brillant, però des del punt de vista ideològic no té cap interès. Era arrogant i sempre buscava cridar l’atenció: quan era corresponsal del Daily Telegraph era una fàbrica de fake news. De fake news sempre n’hi ha hagut, però ara adquireixen una visibilitat i una rapidesa extraordinàries. I una dimensió planetària. Abans, si publicaven una invenció en un diari, ho podies gestionar, perquè era acotable. Però ara és més difícil. L’única manera de frenar-ho és una ciutadania amb esperit crític. Però no s’acabarà: de grans manipulacions n’hi ha hagut sempre.

Quins lideratges necessitem?

En el món de la globalització, els lideratges han de ser connectors, han de ser inclusius, han de voler transformar i tenir una missió. És el que veiem en gent com la jove activista pel clima Greta Thunberg o la primera ministra neozelandesa Jacinda Ardern i la seva resposta als atacs a les mesquites. Crec en una visió de lideratge compartit, i ara és més difícil perquè estem en un moment de transicions, però també més fàcil perquè vivim més connectats. Però de vegades ens connectem només amb els que són com nosaltres, i això ens porta a una societat més desconnectada.

¿Una dona al capdavant de la Comissió Europea ajudarà a reduir la desigualtat de gènere?

És un pas. Les fotos de família són molt importants perquè representen les institucions. La perspectiva de gènere s’ha d’aplicar a totes les polítiques, i en el sector econòmic, en la recerca... Si es fa des del punt de vista dels recursos humans, tindrà més impacte.

¿A què respon l’obsessió misògina dels Trumps, Bolsonaros, Vox...?

Tenen por de perdre el poder, d’obrir-se a noves participacions. Són posicions tradicionals d’exclusió i de dominació.

El seu nom sona com a ministra d’Exteriors. Li agradaria?

L’últim que faria és comentar un rumor publicat.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF