Publicitat
Publicitat

ITÀLIA

La Cosa Nostra es queda sense el seu ‘capo’ històric, Totò Riina

El mafiós va morir ahir a causa d’un càncer en una presó d’Itàlia, on complia cadena perpètua

Per alguna raó es va guanyar el sobrenom de la Bèstia. Considerat el capo dei capi (o sigui, el cap dels caps) de la Màfia siciliana, Totò Riina va assassinar ni més ni menys que quaranta persones i va ordenar la mort d’un centenar de persones més. Ahir va morir als 87 anys a la presó de Parma, al nord d’Itàlia, on feia 24 anys que estava entre reixes. Tenia càncer i Parkinson, l’havien operat dues vegades i feia cinc dies que estava en coma. Els seus familiars no van arribar a temps per veure’l amb vida, malgrat que el jutge els havia concedit un permís especial perquè es poguessin reunir amb ell abans del fatal moment. Riina va morir absolutament sol i en captivitat.

El mafiós complia cadena perpètua, i perpètua serà també la seva condemna. La Conferència Episcopal Italiana ja va anunciar ahir que és “impensable” que se li pugui fer un funeral en una església. Com a màxim, un capellà llegirà una pregària i beneirà el cos abans de donar-li sepultura. Res més. Qui va ser el cap de la Cosa Nostra s’emporta innombrables secrets a la tomba.

Totò Riina va ser l’home més buscat d’Itàlia durant dècades. Conegut també amb el sobrenom del Curt -per la seva baixa estatura-, va ser ell qui va ordenar assassinar el jutge anti-Màfia Giovanni Falcone el 23 de maig del 1992 amb mil quilos d’explosius que van fer volar el vehicle del magistrat quan circulava per l’autopista que enllaça Palerm amb l’aeroport. O qui pocs mesos després, el 19 de juliol del 1992, també va dir que calia acabar salvatgement amb la vida d’un altre jutge: Paolo Borsellino.

“El meu pare no s’enduia els seus problemes a casa, i no va faltar a sopar ni una sola nit”, assegura el fill petit del capo dei capi, Giuseppe Salvatore Riina -més conegut amb el diminutiu de Salvo-, que aquest any va publicar el llibre Riina, family life (editorial Anordest), que, com el títol indica, relata la vida de la família del mafiós i que ha sigut tot un èxit de vendes a Itàlia. Al llibre, però, Salvo mira cap a una altra banda i no fa cap referència al costat més fosc del seu pare.

“Des que tinc memòria, és a dir, des dels 5 o 6 anys, soc conscient que érem una família peculiar”, va explicar el fill petit de Riina durant una entrevista amb l’ARA al febrer a la ciutat italiana de Pàdua. “Canviàvem de casa sovint. Recordo que la meva mare agafava les maletes, les posava sobre el llit i les omplia a corre-cuita. Segurament per a ella suposava un gran estrès, però per a nosaltres, que érem nens, es va convertir en un joc”, va afegir.

Al llibre, el petit dels Riina detalla que ni ell, ni el seu germà, ni cap de les seves dues germanes van anar mai a l’escola. La seva mare els va fer classe sempre a casa. Haver-los inscrit en un col·legi hauria revelat on era el seu pare.

“Des de petit vaig aprendre a mentir”, també va confessar Salvo durant l’entrevista. La seva mare i el seu pare li van ensenyar què havia de respondre si algú li feia preguntes sobre la família. Per exemple, al llibre detalla que havia de dir que el seu pare es deia Giuseppe Bellomo -i no pas Totò Riina- i que era aparellador.

El cap de la Cosa Nostra va burlar la policia durant anys, malgrat que va protagonitzar alguns dels crims més terribles de la història italiana. No tenia pietat. Fins i tot va fer assassinar un nen de 12 anys que era fill d’un mafiós que s’havia penedit: va ordenar que l’escanyessin i que després dissolguessin el cos amb àcid dins d’un bidó.

Totò Riina va ser detingut el 15 de gener del 1993 i condemnat a 26 cadenes perpètues amb el règim penitenciari 41 bis, un règim extremadament dur i amb una vigilància especial que a Itàlia només s’aplica als detinguts més perillosos. Malgrat això, el capo dei capi va continuar movent els fils de la Cosa Nostra. El 2015 va ordenar des de la presó que s’assassinés Antonino di Matteo, un magistrat que investiga la implicació de l’estat italià en les morts dels jutges Falcone i Borsellino. Di Matteo és actualment la persona que té més guardaespatlles i personal de seguretat a Itàlia.

Salvo es va retrobar amb el seu pare el setembre de l’any passat, després de catorze anys i mig sense veure’l. No li deixaven visitar-lo per por que pare i fill s’intercanviessin missatges. I és que Salvo i el seu germà, Giovanni, han seguit l’estela del seu progenitor. Tots dos han acabat a la presó. Salvo, vuit anys i deu mesos per tinença d’armes, associació mafiosa i extorsió. Va sortir-ne el 2011 i ara viu a Pàdua sota llibertat vigilada. Giovanni va ser condemnat a cadena perpètua per quatre homicidis.

“Per què sotmeten el meu pare a aquesta tortura?”, es lamentava Salvo al febrer. “Està ingressat a l’hospital de la presó, té un tumor al ronyó i Parkinson en estat avançat. Ja no és capaç d’escriure i parla saltant-se les paraules”, descrivia, sense entendre que el capo de la Cosa Nostra continués entre reixes i aïllat, sense ni tan sols poder veure la seva família.

La mort ahir del mafiós va alegrar molts italians. A les xarxes socials, però, també es podien trobar missatges que deien: “Un gran home. Amb ell, hi havia diners a Itàlia” o “Ha mort el pare de tot i de tots. No naixerà mai una altra persona com ell”. Tant de bo.