Corea del Nord, en estat de guerra

The New York Times / Seül / WashingtonCorea del Nord va assegurar ahir que declarava "l'estat de guerra" amb Corea del Sud i va amenaçar també de tancar un complex industrial fronterer que gestionen conjuntament els dos països, en el que és l'última mostra encara vigent de cooperació entre ells i que permet a Pyongyang comerciar per valor de 2.000 milions de dòlars cada any.

Les amenaces d'ahir són les últimes d'una escalada de tensió que va portar el jove president Kim Jong-un a ordenar divendres la preparació d'un atac amb míssils contra els Estats Units i Corea del Sud. Ho va fer públic amb una fotografia en què se'l veia en una sala de comandament amb un enorme mapa al fons que portava el suggerent títol de Plans per atacar els Estats Units .

De fet, a principis de mes, Corea del Nord va informar que havia aconseguit construir una bomba nuclear amb capacitat de ser disparada amb un míssil de llarg abast. Però malgrat tot això no hi ha constància que els sistemes de míssils de Corea del Nord puguin colpejar les costes nord-americanes.

"S'esperaria que una ordre militar d'aquesta importància fos emesa en secret", va assegurar Kim Min-seok, portaveu del ministeri de Defensa de Corea del Sud. "Creiem que, fent públic davant del món les seves intencions, Corea del Nord juga a la psicologia de la por", conclou.

Més que les amenaces que fa públiques, són les capacitats que Kim Jong-un no mostra les que preocupen de debò els Estats Units. Uns ciberatacs al sistema bancari i a les emissores de televisió de Corea del Sud fa dues setmanes van ser sorprenentment exitosos, com ho va ser l'enfonsament fa tres anys d'una corbeta sud-coreana que va causar la mort a 46 persones. Corea del Nord no ha reconegut mai la participació en cap d'aquestes accions tot i que Seül i Washington creuen que Pyongyang en va ser el responsable.

"Estem convençuts que tot plegat és l'intent de Kim Jong-un de consolidar la seva imatge davant del seu poble i els seus militars, que encara no el coneixen", va afirmar un alt càrrec de l'administració nord-americana divendres, que va afegir: "Estem preocupats pel següent pas que pot fer, però no per la següent amenaça del que diu que farà", va resumir aquest alt càrrec.

Els ciberatacs i l'enfonsament de la corbeta tenen una particularitat en comú: és difícil determinar qui hi ha al darrere, a diferència d'un atac amb míssils, en què no n'hi ha cap dubte. Com a resultat, és difícil prendre represàlies i, per exemple, Corea del Sud no ha venjat mai la mort dels seus homes.

Riscos que són beneficis

Pels experts nord-coreans a Washington i Seül, hi ha algunes qüestions familiars en les amenaces nord-coreanes de "mantenir la Casa Blanca en el punt de mira dels míssils de llarg abast". Aquesta política arriscada -en la dècada dels 90 el lema que feia servir el règim de Pyongyang era que Seül es convertiria en un "mar de foc", una imatge que s'està tornant a fer servir- va aconseguir atreure els seus adversaris a la taula de negociació, d'on Corea del Nord va treure més d'una concessió econòmica.

Però, a la vegada, les tensions amb el món exterior proporcionen al règim l'oportunitat d'elevar la condició del seu líder davant del seu poble, un efecte encara més important per a un jove acabat d'arribar al poder sota l'ombra bèl·lica del seu pare i el seu avi.

"Encara estem intentant endevinar les intencions de Kim Jong-un", va afirmar Jonathan D. Pollack, un expert en Corea del Nord a la Brookings Institution. "Fa un any els Estats Units i la Xina van veure una possibilitat d'entesa amb ell. Però tot ha quedat en un no res", va lamentar Pollack, per qui el nou líder fa servir la mateixa estratègia que el seu pare i el seu avi de fabricar un enemic a fora per consolidar el seu suport dins del país.