Cordem-nos els cinturons!

Nosaltres, els italians, estem sorpresos. Acostumats a polítics que per esmorzar es menjaven taurons i serps, ara mirem bocabadats aquests passerells escollits al Parlament. Gent normal, com la que et trobes al metro. Provoquen tendresa. I por. De moment, la seva lògica (si la tenen) és donar el cop final a un sistema podrit (no pacten ni amb Bersani). El vot que han obtingut és un vot per negació dels partits tradicionals. Què vindrà després? Què hi ha al darrere? No ho sé. Veig només que aquesta gent se sent capaç de canviar el món: ambient, ètica, democràcia 2.0, aigua pública, 1.000 euros per a cadascun dels aturats. Populisme? Si funciona, no ho serà. El fet és que la nostra societat està cansada. Sense religió, mites ni diners, s'ha tornat freda, com deia Dumezil. I molta gent a Itàlia llueix la samarreta que du la inscripció següent: "I want to believe".