Internacional 20/06/2018

El Consell Europeu proposa crear centres de migrants fora de la UE

Els rescatats al mar serien traslladats a aquests centres per avaluar si tenen dret a l'asil

Esther Herrera
3 min
El Consell Europeu proposa crear centres de migrants fora de la UE

Brussel·lesUn centre de migrants i refugiats fora de la Unió Europea. Aquesta proposta, fins ara només abordada per algunes capitals europees, podria començar a materialitzar-se. Just la vigília del Dia del Refugiat, que es commemora avui, el Consell Europeu –que representa els Vint-i-vuit– posava sobre la taula aquesta idea per primera vegada en l’esborrany, al qual va tenir accés l’ARA, amb les conclusions de cara a la cimera de caps d’estat i de govern que tindrà lloc la setmana vinent a Brussel·les.

La retòrica xenòfoba i populista està entrant al cor de la UE, la mateixa que defensen cada cop més governs europeus, com els d’Àustria, Dinamarca, Itàlia i Hongria, i fins i tot dins les files del partit de la cancellera Angela Merkel. En ple debat sobre el futur de la gestió migratòria, que està posant contra les cordes el govern alemany, el Consell Europeu es planteja donar suport “al concepte de plataformes regionals de desembarcament, en cooperació estreta amb l’ACNUR i l’OIM (Organització Internacional per a les Migracions)”, diu l’esborrany, que encara pot estar subjecte a modificacions. Segons aquesta proposta, els refugiats rescatats al mar serien desembarcats en aquests centres de migrants fora de la UE, on es durien a terme “procediments ràpids per distingir entre migrants econòmics i migrants que necessiten protecció internacional”, és a dir, refugiats. “Així es reduiria l’incentiu d’embarcar-se en viatges perillosos [cap a territori europeu]”, diu el text.

La idea no és nova. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va avançar la creació de “centres de refugiats” fora de la UE el 2016, i la proposta ha tornat a agafar força recentment quan Dinamarca i Àustria, i fins i tot Alemanya, també han plantejat aquesta possibilitat. L’esborrany adoptat ara pel Consell Europeu no diu on es podrien localitzar, però per instal·lar-los caldria firmar acords amb tercers països, potser del nord d’Àfrica, perquè s’encarreguessin de gestionar-los i tinguessin cura dels migrants –com Turquia s’ha fet càrrec dels sirians als seus camps de refugiats per l’acord firmat ara fa dos anys amb la UE.

En aquests centres es gestionarien les demandes d’asil i només els migrants que obtinguessin l’estatus de refugiat podrien ser acollits a la UE. En cas contrari, haurien de ser retornats als seus països d’origen sense haver posat el peu en cap país dels Vint-i-vuit. Sovint els estats europeus, però també l’executiu comunitari, insisteixen que cal “accelerar” les expulsions de migrants que no tenen dret d’asil. Fins ara, al voltant d’un 35% de les persones que no tenen dret d’asil són repatriades al seu país d’origen, una xifra que des del Consell Europeu consideren insuficient.

Proposta polèmica

En cas que la proposta tirés endavant, la UE prendria una decisió molt controvertida, sobretot perquè assumiria l’argument de països com Àustria i Alemanya, que exigeixen que es protegeixin les fronteres exteriors i s’eviti l’entrada de migrants per impedir una nova crisi de refugiats com la de l’estiu del 2015. Des de llavors, segons el text de l’esborrany, “s’han dut a terme una sèrie de mesures” per evitar-ho –com la creació de la guàrdia de costes i fronteres i l’acord amb Turquia– que han reduït “el nombre de persones que travessen les fronteres de manera il·legal a la UE un 95%” des de l’octubre del 2015.

Ahir la mateixa Merkel va donar suport a discutir-ho. “Si es troba un mecanisme per gestionar conjuntament amb l’ACNUR o l’OIM els migrants que no tenen possibilitat d’arribar a Europa i donar-los un bon assessorament, serà benvingut”, va dir la cancellera.

L’esborrany també apunta que per evitar “moviments secundaris” –per dins de la UE– els països podran aplicar “totes les mesures legislatives i administratives necessàries i cooperar estretament entre ells”. Un exemple serien els controls a les fronteres internes de la UE, com reclama el ministre d’Interior alemany, Horst Seehofer.

stats