Condicionar les ajudes europees

Els alcaldes de Budapest, Varsòvia, Praga i Bratislava van firmar dilluns a la capital hongaresa un acord de cooperació per lluitar contra el populisme. Són polítics liberals en països assenyalats per la Unió Europea i amb uns governs centrals esquitxats per la corrupció o immersos en una croada contra la separació de poders. “A Europa cada cop hi ha més gent que s’escandalitza perquè els fons financen la corrupció i l’autocràcia” a la regió, es lamentava en una roda de premsa conjunta Gergely Karácsony, el jove alcalde de Budapest que, quan va ser elegit ara fa poc més d’un any, ja va anunciar que pretenia “alliberar una ciutat dividida de les urpes del Fidesz”, el partit de Viktor Orbán. Els alcaldes volen defensar els drets, però també els diners que els arriben de les arques comunitàries.

La idea de condicionar els fons regionals de la Unió Europea al respecte de l’estat de dret ha anat agafant cos a Brussel·les. La UE vol tenir instruments per “assenyalar amb el dit” i pressionar governs –Hongria, Polònia, Malta, Romania...– on es demostri que no es respecten els drets fonamentals. Per això la Comissió ha proposat que els pròxims pressupostos europeus incloguin la possibilitat de poder congelar-los l’aportació comunitària. La presidència finlandesa, que dirigirà la UE el semestre vinent, ha recollit la idea i Alemanya hi està clarament a favor.

Fins ara Brussel·les s’ha sentit lligada de mans i peus cada cop que ha intentat actuar contra els abusos polítics dels governs hongarès i polonès, contra els quals ha obert un procediment que no comportarà cap sanció real perquè la Comissió no té poder per fer-ho. Però el dilema amb aquesta nova mesura també té molt a veure amb els drets.

Fonts comunitàries argumenten que congelar les ajudes europees en cas d’abusos “és protegir el bon ús dels diners dels contribuents europeus”. Els contraris creuen, en canvi, que els principals damnificats d’una retirada temporal d’uns fons destinats al desenvolupament econòmic i social de països i regions que estan per sota de la mitjana comunitària no serien els governs díscols en qüestió sinó els ciutadans. Per això els alcaldes d’aquestes quatre capitals centreeuropees deien dilluns que el seu objectiu era “convèncer la UE que té més sentit enviar els fons directament a les autoritats locals”.

Més pressió al carrer

Amb anys de retard i amb els carrers dels països en involució democràtica prenent la iniciativa, finalment la pressió política contra el populisme emergeix des de diversos fronts. Dimecres al vespre milers de manifestants es van mobilitzar per tot Polònia per denunciar l’últim projecte de llei del govern del PIS (el partit Llei i Justícia de Jaroslaw Kaczynski) per poder acomiadar i controlar els jutges.

Davant la seu del Parlament a Varsòvia i dels jutjats de 160 ciutats, la gent reclamava “tribunals lliures!” i exigia la separació de poders. El mateix dia, el Parlament Europeu havia pressionat per la dimissió del primer ministre de Malta, Joseph Muscat, esquitxat per la trama de corrupció que investigava Daphne Caruana Galizia i sota sospita d’entorpir la investigació sobre el complot que va causar la mort d'aquesta periodista quan li va esclatar una bomba al cotxe.

I a Bratislava ha començat aquest dijous un dels judicis més importants de la història d'Eslovàquia, que fa seure al banc dels acusats quatre presumptes responsables de l’assassinat d’un altre periodista, Jan Kuciak, i la seva nòvia, Martina Kusnirova, abatuts a trets just abans de publicar una investigació sobre els vincles de la màfia amb alts càrrecs del govern socialdemòcrata de Robert Fico.

Si Brussel·les vol augmentar la pressió contra la deriva autoritària que arrossega una part de la Unió, ho ha de fer ineludiblement comptant amb aquesta societat civil i política organitzada a l’Europa Central que defensa els seus drets als carrers, i no pas contra ella.