Internacional 30/11/2018

Condemna per l'assassinat de l'activista Berta Cáceres

La família de l'ecologista hondurenya denuncia que no s'ha arribat a la veritat en el crim

Marta Rodríguez
4 min
Membres de la comunitat lenca esperant a la porta del tribunal on s'ha llegit el veredicte per l'assassinat de Berta Cáceres, a Tegucigalpa

BarcelonaEl tribunal que ha jutjat l’assassinat de Berta Cáceres ha declarat aquest dijous culpables set dels vuit processats en donar per provat que van planejar el crim durant mesos per "debilitar" el moviment de defensa mediambiental que liderava i evitar més accions en contra de la construcció d'una presa. El tribunal ha detallat com dos dels criminals, relacionats amb una empresa constructora d'una presa, van buscar i pagar armes, sicaris i cotxes per executar el pla d'acabar amb la vida de Cáceres actuant com si "fos per motius personals". Tots es van conxorxar per perpetrar el crim "sense risc", perquè van esperar que estigués desprevinguda a casa seva però van fracassar a l'hora de matar un testimoni ocular, que els va enganyar i es van pensar que era mort, ja que es va mantenir immòbil a terra.

En el seu relat, el tribunal entén que les activitats de lluita de Cáceres havien perjudicat els interessos de l'empresa hidroelèctrica i per això van decidir matar-la. Els sicaris van controlar durant setmanes els moviments de l'activista en tot moment. La sentència retreu a un dels acusats, membre actiu de les forces armades, que no vetllés per la seguretat de Cáceres com l'obliga el seu càrrec i s'involucrés, en canvi, en l'assassinat.

Malgrat la condemna, la família de Cáceres ha insistit que la sentència ha tractat de girar full condemnant tan sols “la baula més baixa de l’estructura criminal” però que no s’ha arribat als autors intel·lectuals ni instigadors del crim. Els condemnats són considerats els autors materials de l’assassinat i els que van donar la informació de la víctima. Es tracta de sis homes relacionats amb l'exèrcit i dos càrrecs menors de DESA, l'empresa contra la qual lluitava el moviment de defensa de Cáceres, i que sempre ha negat implicació en el crim i en intimidacions de cap activista, malgrat les múltiples denúncies.

Els acusats arribant a la sala del tribunal per conèixer el veredicte, a Tegucigalpa

A Cáceres, de 43 anys, la van assassinar la nit del 2 de març del 2016 mentre dormia a casa seva, al seu natal departament d’Intibucá, a l’oest d’Hondures, quan un grup d'homes armats la van cosir a trets. En l’atac va resultar ferit lleu el mexicà Gustavo Castro, actualment exiliat per les amenaces a la seva vida. La tasca de Cáceres al capdavant de l’organització Copinh (Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures) la va fer prendre protagonisme en la lluita contra la construcció de la presa hidroelèctrica Agua Zarca, a càrrec de DESA. Però va ser el seu assassinat el que la va convertir en una icona de la resistència mediambiental a nivell mundial i el que ha fet que mitjans de comunicació internacionals hagin seguit la investigació i el procés judicials.

Malgrat la pèrdua, dues filles de Cáceres han pres el relleu de la mare en el lideratge de la lluita i, en una entrevista al cap de pocs mesos de l'assassinat, la jove Bertha Zúñiga no dubtava a responsabilitzar-ne el govern d'Hondures i la cúpula de l'empresa constructora, que haurien intentat venjar-se i atemorir noves veus dissidents perquè aprenguessin la lliçó.

La investigació del crim ha avançat molt lentament i la defensa de Cáceres ha insistit que els processats no són els que haurien d'estar enfrontant-se a un tribunal de justícia, però alhora ha denunciat una enorme llista d'irregularitats que han afavorit els processats i, per contra, han perjudicat l'estratègia de defensa.

En aquest sentit, el tribunal no va acceptar l'informe d'un grup internacional en què es relataven els atacs sistemàtics que havien rebut Cáceres i companys seus del Copinh fins a l'assassinat, que, al seu parer, havia estat un crim ben planificat. A més, durant la investigació l'expedient va ser robat en dues ocasions i just abans d'iniciar el judici la família de la víctima va intentar recusar el tribunal però finalment, en no presentar-se a l'inici de la primera sessió, es va interpretar que es retirava de l'acusació particular. Els interessos dels hereus de l'activista han quedat representats només per la fiscalia, que va intentar estendre la sospita que l'assassinat es podria haver originat per una lluita interna del poder de l'ONG que liderava Cáceres. Fins i tot l'ONU i la Comissió Interamericana de Drets Humans van expressar abans de la sentència la desprotecció en què ha quedat la defensa alhora que han retret la lentitud dels magistrats a resoldre els recursos d'empara.

La seva trajectòria en el moviment de resistència i defensa del territori no difereix gaire de la de milers d’ecologistes que a l’Àsia, l’Àfrica o l’Amèrica Llatina es juguen cada dia la vida i, segons Global Witness, un miler l’han acabat perdent en una dècada. A Cáceres, guardonada el 2015 amb el Goldman, 'el Nobel verd', l’havien amenaçat i assetjat durant anys, cosa que la va obligar a demanar protecció del govern. L’activista havia organitzat la lluita contra la presa d’Agua Zarca, al Gualcarque, un riu que per a la comunitat indígena dels lencas és sagrat i sobretot indispensable per a la seva supervivència. Tot i que el govern hondureny va aprovar el projecte, que inicialment comptava amb el suport del gegant xinès Sinohydro i el Banc Mundial, finalment la perseverança de la comunitat i dels activistes del Copinh –amb Cáceres al capdavant– va aconseguir aturar les obres. Un triomf de David contra Goliat en tota regla.

Represa de Violencia El plan que asesinó a Berta Cáceres 2017
stats