Compte enrere per a un acord entre els talibans i els Estats Units
El govern nord-americà vol firmar un pacte amb el moviment jihadista abans del pròxim diumenge
BarcelonaEl dia D és el pròxim diumenge 1 de setembre. Aquesta és la data límit que el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va fixar -i va fer pública- per arribar a un acord de pau amb els talibans, i aquesta és també la data amb la qual treballa a contrarellotge la delegació nord-americana perquè el moviment jihadista de l’Afganistan es comprometi d’una vegada per escrit a declarar un alto el foc. Les negociacions duren des de fa mesos a Doha, la capital de Qatar: van començar l’octubre de l’any passat.
Les presses d’ara són degudes a què el pròxim 28 de setembre se celebren eleccions presidencials al país asiàtic, segons explica el professor Michael Semple, de l’Institut del Senador George J. Mitchell per a la Pau Global, la Seguretat i la Justícia, de la Queen’s University de Belfast. Semple és una de les persones que més coneix els talibans. Ell mateix va negociar amb el moviment jihadista l’any 2007 quan treballava per la Unió Europea, i això li va comportar aleshores que el govern afganès l’expulsés del país. “Si no s’arriba a un acord, bona part de la població afganesa no podrà participar en els comicis”, assegura Semple. Els talibans ja han advertit que faran tot el possible per boicotejar-los i que no tindran cap inconvenient en atemptar directament contra els votants.
En canvi, Thomas Ruttig, codirector d’Afghanistan Analysts Network -un dels centres d’estudis més prestigiosos sobre l’Afganistan, que compta amb personal sobre el terreny permanentment-, fa una altra lectura. Segons afirma, els EUA volen arribar a un acord amb els talibans per retirar les seves tropes de l’Afganistan tan aviat com sigui possible. Aquesta va ser una de les promeses electorals de Donald Trump, i el president es nega a arribar a la pròxima cita amb les urnes el novembre de l’any vinent sense haver-la fet realitat. El problema, però, és que “els talibans no tenen cap pressa” per firmar l’acord de pau perquè saben que els EUA marxaran de l’Afganistan sí o sí abans de les eleccions a la Casa Blanca, diu Ruttig.
La retirada de totes les tropes nord-americanes és la principal condició dels jihadistes per a l’anhelada rúbrica del pacte. Per la seva banda, Washington exigeix que els talibans es comprometin a evitar que l’Afganistan es converteixi en un territori on operin grups terroristes que puguin atemptar a l’estranger, que declarin un alto el foc, i que iniciïn converses de pau amb l’executiu afganès, amb el qual el moviment fonamentalista s’ha negat de moment a asseure’s en una taula de negociacions perquè el considera un “govern titella” que depèn dels EUA.
Multitud d’interrogants oberts
En el que sí que coincideixen Semple i Ruttig és que les converses de pau entre els EUA i els talibans s’han centrat exclusivament en temes de seguretat. O sigui, en cap moment s’ha plantejat quin serà el rol dels talibans a l’Afganistan en el futur, i encara menys què passarà amb els tímids drets aconseguits per les dones. L’hipotètic acord, a més, deixa oberts infinitat d’interrogants.
Els talibans que van asilar al seu territori el líder de la xarxa terrorista Al-Qaida, Ossama bin Laden, artífex dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 als EUA, ¿realment impediran ara que altres grups terroristes utilitzin l’Afganistan com a base d’operacions? Què exigiran al govern afganès si finalment s’asseuen en una taula de negociacions? ¿I realment respectaran l’alto el foc? El professor Semple afegeix una altra pregunta: ¿els EUA retiraran totes les seves forces de l’Afganistan com asseguren? En l’actualitat Washington té uns 14.000 efectius al país asiàtic, als quals cal sumar-hi 16.000 militars estrangers més d’uns altres 38 països, que també marxarien perquè no disposarien de capacitat logística per continuar-hi sense el suport nord-americà.
“Els talibans afirmen que l’Estat Islàmic és pitjor que els nord-americans”, diu també el professor Semple en al·lusió al temut grup terrorista que tants atemptats ha protagonitzat a Occident i que també té presència a l’Afganistan. Els talibans han intentat expulsar-lo del país sense èxit de moment.
Ruttig també precisa que l’alto el foc al qual els talibans es podrien comprometre fa referència només a les tropes internacionals, però no pas a les forces de seguretat afganeses. Això, en tot cas, s’hauria de negociar en les converses que els jihadistes haurien d’iniciar amb el govern de Kabul. “Ningú ha preguntat als efectius afganesos si estan preparats per fer front en solitari als talibans”, lamenta l’expert, que recorda que en l’actualitat les baixes entre les forces afganeses ja es compten per desenes cada mes. I afegeix que una cosa és indubtable: “Els EUA no s’han preocupat en cap moment durant les negociacions de què passarà amb la població afganesa en el futur”.
