Compromís internacional per aturar el flux d'armes cap a Líbia

La cimera de Berlín aglutina tots els actors per impulsar una desescalada

Les potències regionals i internacionals que intervenen a la guerra de Líbia s'han compromès avui a Berlín a respectar l'embargament d'armes decretat el 2011 per Nacions Unides, mentre que els caps de les dues faccions rivals, Fayez al-Sarraj, cap del govern de Trípoli, i el mariscal Khalifa Haftar, líder de l'Exèrcit Nacional libi, s'han refermat al mantenir l'alto el foc que va començar fa una setmana.

"Es pot dir que en aquesta conferència hem fet una important contribució en els esforços de pau de l'ONU", ha dit la cancellera Angela Merkel, amfitriona de la trobada, abans de reiterar que "no hi ha solució militar: cal una solució política". Merkel ha explicat que el pla és "vinculant" i que "no resol tots els problemes": "No em faig il·lusions. Serà un camí difícil", ha dit la cancellera. Una de les dificultats per fer respectar l'embargament és que tots dos bàndols fan servir mercenaris.

Karlos Zurutuza: “Líbia és la vergonya d’Europa”

El document, que ara s'ha d'aprovar pel Consell de Seguretat de l'ONU, aposta per una treva "duradora i verificable" i insta tots els actors a no deixar de contribuir a l'escalada i a respectar l'embargament d'armes. Insisteix en la necessitat de mantenir la unitat de Líbia i aposta per obrir un procés polític. Els enormes recursos petroliers de Líbia, i el fet que davant la debilitat de les seves institucions s'ha convertit en un país de trànsit de migrants cap a Europa, expliquen tots els interessos creuats a Líbia, que continua immersa en la inestabilitat nou anys després de la revolta contra Moammar al-Gaddafi i la posterior intervenció de l'OTAN que el va derrocar. 

L’alt nivell de les delegacions participants a la cimera impulsada per la cancellera Angela Merkel sota els auspicis de l’ONU feia presagiar un acord significatiu: el president rus Vladímir Putin, el turc Recep Tayyip Erdogan, el francès Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic Boris Johnson, a més de l’egipci Abdel Fattah al-Sisi i l’italià Giuseppe Conte, representaven els actors internacionals més actius en el conflicte. La presència del secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, indicava també com era de seriós l’esforç per mirar de limitar el flux d’armes amb què els aliats de Haftar han alimentat la seva ofensiva iniciada l’abril passat, que no ha sigut el passeig que ell s’esperava, però que l’ha portat fins a les portes de Trípoli.

El cert, però, és que Haftar ha aprofitat fins l’últim minut per consolidar la seva superioritat militar: dissabte els seus partidaris van bloquejar els principals pous petroliers del país –posant contra les cordes la fràgil economia líbia–, i mentre els líders encara negociaven a Berlín, arribaven notícies de bombardejos sobre Trípoli. La treva que va entrar en vigor el 12 de gener, patrocinada per Turquia i Rússia, que esponsoritzen cadascú un bàndol, només s’ha respectat a grans trets.

Fa anys que els destins de Líbia no es decideixen dins del país i de fet Serraj i Haftar van ser a Berlín però no es van reunir ni van participar pròpiament a la cimera. L’objectiu principal era evitar que Líbia es convertís en el camp de batalla on els actors internacionals i regionals dirimissin les seves disputes: el govern de Fayez al-Sarraj, reconegut per l’ONU però sense legitimitat interna i incapaç de controlar el territori, té el suport de Turquia i Qatar i també d’Itàlia, mentre que el mariscal Haftar, que representa el govern rival establert a l’est del país, amb seu a Tubruq, compta amb l’ajuda de Rússia, els Emirats Àrabs Units i Egipte. Es diputen el control dels recursos: en tots dos bàndols combaten faccions islamistes radicals i tots dos s’alimenten d’armes, recursos i combatents vinguts de fora. Per això, gràficament, el ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas, resumia així l’objectiu de la cimera: “Ens hem d’assegurar que Líbia no es converteixi en una altra Síria".

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF