Menys ‘armilles grogues’ i la mateixa ràbia

El moviment torna a sortir al carrer malgrat les concessions de Macron

Menys participació, però amb la mateixa còlera i determinació. La protesta dels 'armilles grogues' s'ha desinflat avui després de cinc dissabtes seguits manifestant-se massivament. Menys de 3.000 persones, segons el ministeri de l’Interior, han mantingut la protesta setmanal a París per oposar-se a l’executiu d’Emmanuel Macron i la seva política, que, diuen, asfixia econòmicament les classes mitjanes i baixes. Per tot França, 66.000 persones s'han reunit amb l'armilla reflectora dels automobilistes, emblema d’aquest moviment social que va començar protestant contra la pujada del preu del carburant. La setmana passada a la mateixa hora el ministeri havia comptabilitzat 126.000 persones a les protestes a París i altres ciutats, a falta de les xifres dels 'armilles grogues', que no han donat mai recomptes de participació. 

El que va començar com un moviment per aturar l'augment de preu dels carburants ha derivat en una protesta generalitzada amb un ampli ventall de reivindicacions socioeconòmiques i que expressa un afartament popular amb l'executiu d'Emmanuel Macron, percebut com a aliè a la situació de les classes mitjanes i populars.

A les sis de la tarda, i a diferència d’altres dissabtes, només quedaven policies a l’avinguda dels Camps Elisis, on els manifestants es van tornar a congregar ahir. L’altre punt de protesta va ser la plaça de l’Òpera. És aquí on ha sonat amb més força una de les reivindicacions més demandades pels 'armilles grogues', més enllà de l’augment del poder adquisitiu. Es tracta del reconeixement del referèndum per iniciativa ciutadana a la Constitució francesa.

Menys participació, menys disturbis i també menys detencions. A París, la policia ha detingut 168 persones, molt lluny de les més de 1.000 detencions, el rècord de dissabte passat. El dispositiu policial ha sigut gairebé el mateix: s'han mobilitzat 69.000 agents per tot el territori i s'han desplegat vehicles blindats, tot i que s'han fet servir. Els agents també han efectuat nombrosos controls en estacions de tren, peatges i altres punts per requisar objectes que podrien servir d’arma o de projectil.

La manifestació era una prova de foc per a Emmanuel Macron, força afeblit pel conflicte més important que ha hagut d’afrontar des que és president. Després de retirar la polèmica taxa de transició energètica, dilluns va anunciar algunes mesures per calmar els ànims, tot i que molts 'armilles grogues' van considerar les solucions insuficients. Macron va proposar, per exemple, un augment de 100 euros de la prima d’activitat, una ajuda per als treballadors que guanyen menys de 1.500 euros al mes.

Amb la baixa participació, el govern francès podria optar per analitzar positivament la repercussió dels anuncis. Però el got es pot veure mig ple o mig buit. “No perquè hi hagi menys manifestants vol dir que hi ha menys ira”, puntualitzava ahir el sociòleg Gérard Mermet, a l’emissora BMFTV.

Mermet apuntava diverses raons per les quals la protesta hauria anat a la baixa. D’una banda, la mateixa perennitat del moviment fa que sorgeixin els primers símptomes de fatiga. Després de cinc setmanes, no és fàcil per als manifestants continuar desplaçant-se cada dissabte a París. La pluja i el fred glacial que feia ahir a la capital francesa, menys de 0 ºC, tampoc hi hauria ajudat. L’atemptat de dimarts a Estrasburg, amb quatre morts i més d’una desena de ferits, també hauria contribuït a refredar els ànims.

A tocar de les festes de Nadal, caldrà veure si el moviment continua en peu de guerra, bloquejant punts viaris estratègics en molts llocs de França, o bé si opta per una treva nadalenca. En tot cas, el final de la crisi sembla que encara és lluny.

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF