CENSURA A LA XARXA
Internacional 13/03/2013

Cinc empreses occidentals, "enemigues d'internet"

Reporters Sense Fronteres denuncia les companyies que faciliten la vigilància de ciberactivistes

Carme Riera Sanfeliu
2 min
La Xina és, juntament amb Síria, Bahrain, l'Iran i  el Vietnam, un dels "enemics d'internet".

Barcelona."El meu ordinador va ser arrestat abans que jo". Amb aquesta frase d'un activista sirià torturat pel règim de Baixar al-Assad comença Reporters Sense Fronteres (RSF) el seu informe anual sobre els "enemics d'internet", publicat ahir coincidint amb el Dia Internacional contra la Cibercensura. Karim Taimur explicava fa mesos a un corresponsal de Bloomberg que, mentre l'interrogaven, els homes d'Al-Assad van ensenyar-li una pila de fulls amb tots els seus e-mails, converses via xat i missatges privats de Facebook impresos.

El seu és un dels molts casos que, segons l'organització, mostren que la vigilància online és una amenaça creixent per a tots els periodistes i ciutadans que critiquen el seu règim. Però el més destacat és que aquests països no podrien perseguir els que els són incòmodes sense l'ajuda d'empreses occidentals. Per primera vegada, RSF ha fet un rànquing de les cinc principals companyies europees i nord-americanes que ofereixen els seus serveis a països com Síria o Bahrain.

Citant investigacions fetes per Bloomberg, el Wall Street Journal i la Universitat de Toronto conclouen que empreses amb seu a França o Alemanya han venut el software que el règim de Baixar al-Assad necessita per localitzar els activistes que després tortura i empresona. És el cas de Trovicor, antiga branca de Siemens amb seu a Alemanya que va ser qüestionada pel Parlament Europeu pel fet de vendre el seu software a l'Iran, Bahrain o Síria. De la mateixa manera, la italiana Hacking Team ha venut el seu programari de vigilància al Marroc i als Emirats Àrabs Units.

Amb aquestes eines els serveis d'intel·ligència ho tenen molt fàcil per filtrar-se a les converses per Skype o, fins i tot, per activar remotament micròfons i càmeres de qualsevol ordinador. Els cinc casos citats asseguren en els seus estatuts que no venen els seus serveis a països que la UE o l'OTAN tinguin en una llista negra. Però RSF recull proves en el seu informe que cap de les cinc empreses ha complert la promesa. Els principals clients d'aquests "mercenaris de l'era digital" són precisament els cinc països que ocupen el rànquing d'enguany.

Repressió en augment

Bahrain, amb un 77% de la població amb accés a internet, té el nivell més alt del món de vigilància online . Els proveïdors de connexió estan en mans de la família real i RSF alerta que les detencions van en augment. Passa el mateix a la Xina, on actualment hi ha 30 periodistes i 69 ciberactivistes a la presó. El govern tanca l'accés a qualsevol pàgina estrangera que critiqui Pequín. El cas més sonat és el de Hu Jia, ciberactivista empresonada durant tres anys i mig per "incitació a la subversió". RSF cita situacions similars al Vietnam.

A l'Iran el règim dels aiatol·làs abaixa al mínim la velocitat d'internet durant les manifestacions per impossibilitar que s'enviïn vídeos o fotografies, i els iranians que entrin a la web de la BBC en persa es troben amb una còpia idèntica creada pel govern que elimina qualsevol notícia polèmica. El cinquè cas, Síria, puja en el rànquing de la repressió a la xarxa a mesura que la guerra civil al país s'estanca i acorrala el règim de Baixar al-Assad.

stats